1. UNITAT 5. EL CRISTIANISME
1. Què va ser?
Moviment religiós que recull les paraules i els fets del jueu Jesús de Natzareth.
2. El llibre sagrat:
Bíblia té dues parts:
- Antic testament: Història del poble jueu previ naixement de Jesús. El
llibre sagrat dels jueus agafa textos d'aquest testament ("Torà") i els
musulmans accepten l'antic testament, que Jesús és el profeta i Mahoma
el déu ("Corà").
- Nou testament:
· EVANGELIS (S.I-II d.C.). Només són vàlids quatre:
Sant: Símbol: Zodíac:
Mateu Toro Tauro
Marc Lleó Leo
Lluc Jove humà Aquari
Joan Àliga Escorpí
(Apocalipsi)
Fig. 1: Sant Mateu
l'Evangelista.
Fig. 2: Sant Marcos Fig. 3: Sant Lluc Fig. 4: Sant Joan
l'Evangelista. l'Evangelista. l'Evangelista.
Fig. 5: Bust de l'
Emperador Neró.
· EVANGELIS APÒCRIFS: Evangelis no vàlids
segons l'Església.
3. Història:
A l'hel·lenisme predominava el politeisme (múltiples déus
que representen les màximes aspiracions humanes), però
el politeisme s'enfronta amb una religió en auge, el
monoteisme (un sol déu, una sola veritat).
1
2. Els cristians foren perseguits per l'emperador Neró, per a no acceptar les
normes de l'estat, només acceptaven les normes de Déu.
4. Dates claus del cristianisme:
- S.I d.C. Naixement: Sant Pau de
Tars (ciutadà romà amb plens drets,
per tot l'imperi el predica i barreja
filosofia i religió).
- S.I d.C. Diàspora: Expansió de
cristians per l'imperi romà formant
petites comunitats.
- 313. Edicte de Milà (Constantí):
Llibertat Religiosa. Fig. 8: Gravat de
- 380. Edicte de Tessalònica Teodosi.
Fig. 6: Estàtua de (Teodosi): Cristianisme, religió oficial.
Sant Pau de Tars. - 395. Divisió de l'Imperi Romà (Teodosi): Orient
(Capital: Constantinoble. Al capdavant s'hi trobava
Arcadi, fill de Teodosi) i Occident
(Capital: Roma. Al capdavant s'hi
trobava Honori, fill de Teodosi).
- 476. Caiguda I.R.Occident
(bàrbars): Govern dels ostrogots
(Odoacre, rei de Roma).
- 1453. Caiguda I.R.Orient
(turcs/otomans): Constantinoble
passa a dir-se Istambul.
Fig. 9: Escultura d'
Fig. 7: Bust de Odoacre.
Constantí.
5. Eix cronològic cristià:
S.I d.C.: Diàspora i Patrística
S.II d.C.: Patrística
S.III d.C.: Patrística
S.IV d.C.: Patrística
S.V d.C.: Patrística i Platonisme Medieval
S.VI d.C.: Platonisme Medieval
S.VII d.C.: Platonisme Medieval i Art preromànic
S.VIII d.C.: Platonisme Medieval i Art preromànic
S.IX d.C.: Platonisme Medieval, 1ª Escolàstica i Art preromànic
S.X d.C.: 1ª Escolàstica, Art preromànic i romànic (monestirs de l'ordre
de St.Benet o benedictina)
S.XI d.C.: 1ª Escolàstica i Art romànic
S.XII d.C.: 1ª Escolàstica, Gran Escolàstica, Art romànic i gòtic (burgs,
catedrals, universitats d'Oxford, París i Bolònia)
S.XIII d.C.: Gran Escolàstica i Art gòtic
S.XIV d.C.: Gran Escolàstica, Crisi de l'Escolàstica i Art gòtic
S.XV d.C.: Art gòtic
2
3. 6. Tesis del cristianisme:
- Monoteisme: Un sol Déu format per tres persones (pare, fill i esperit sant).
- Paternitat de Déu: Té cura de nosaltres (les seves criatures). Segueix el
concepte de la Providència (Sèneca).
· Fraternitat: Germanor. Som iguals (Igualtat) i dignes (Dignitat) -->
Societat més humana.
- Dignitat humana: Humà fet a imatge i a semblança de Déu. Els humans
són el centre de la creació (éssers més importants) si creiem en Déu i som fills
de Déu.
- Llibertat: No hi ha destí (indeterministes). L'ésser humà és lliure, per tant
pot escollir entre el Bé (Déu) o el mal (Satanàs) --> Lliure arbitri ("libre
albedrío").
Enfrontament bé-mal per a quedar-se amb les ànimes humanes. Si algú vol
condemnar-se escollirà el mal, si vol salvar-se escollirà el bé.
- Creacionisme: Ésser necessari (Causa --> Déu) i éssers contingents o
accidentals (Efecte --> Home). Si no és, l'efecte no existeix --> si no és,
res és.
- La nova concepció del temps o linialitat del temps (Història):
Concepció Concepció en la que
cristiana el temps passa
(progrés, innovació.
Fig. 10: Línia temporal
que indica la concepció Res es repeteix)
temporal cristiana. Déu entra i pateix
la història.
Creació del món del no-res per l'acció de Déu Apocalipsi
Concepció
pagana
Concepció cíclica (Matèria
eterna i les coses es
repeteixen cíclicament.
No hi ha innovació, sinó
repetició o cicle. No
principi i no final).
Fig. 11: “Cargol“ que
representa la
concepció temporal
pagana.
- Omnipotència: Déu pot saltar-se qualsevol llei de la natura (Pot crear
qualsevol cosa del no-res).
- Nou model humà (canvi de mentalitat): Els cristians volen ser sants, no
3
4. savis. S'és sant quan s'estima a Déu i quan es compleix la seva voluntat
(valors: obediència i amor).
7. Desglossament de l'eix cronològic:
- Diàspora
- Patrística: Agrupació de cristians en comunitats, el cap espiritual de les
quals era el patriarca (pastor) i els seguidors són les ovelles.
A l'actualitat: Patriarca dirigeix la diòcesis, creen els dogmes bàsics de fe, els
seus objectius són: 1. Elaborar les tesis del cristianisme, 2. guiar la comunitat
de fidels i 3. Lluitar contra els heretges. La patrística és el pensament dels
primers pares de l'Església. Dues etapes:
1ª Els Apologistes (defensa = apologia): Els primers pares de l'Església
que defensaven el cristianisme dels heretges (fan la doctrina cristiana):
- PARES GRECS: Aquells que la seva tendència és relacionar el
cristianisme amb la filosofia.
- PARES LLATINS: Aquells que només valoren la fe i lluiten contra
les tendències racionals (filosofia).
En aquesta primera etapa té lloc el Concili de Nicea (325) on es redacta
el Concili Nicenoconstantinopolità (redactat de les tesis cristianes).
2ª St. Agustí d'Hipona (354-430): Filòsof més important
del cristianisme juntament amb Tomàs d'Aquino. Ell era
pagà i la seva mare, Sta. Mònica, religiosa. St.Agustí fou
un gran estudiant i s'interessà per la filosofia i els autors
clàssics i neoplatònics. Després de dur a terme viatges es feu
cristià (387. La seva mare el convenç per baptejar-lo). Al
394, se l'anomena Bisbe d'Hipona on viu fins la mort. Les
seves obres més importants són:
– LES CONFESSIONS: Diari on explica la seva vida
des d'un punt de vista íntim.
– LA CIUTAT DE DÉU: Filosòfic-religiós. Escriu dels
Fig. 12: “Sant
Agustí d'Hipona“ temes agustinians:
– RAÓ/FE: Raó col·laboradora i serventa de la
fe. Ambdues tenen la finalitat de cecar la
veritat. Raó supeditada a la fe.
– CRISTIANIZACIÓ DE PLATÓ (Inici del
Platonisme Medieval): Adapta la Ta. De les
Idees de Plató al cristianisme. Les idees
(arquetips de totes les coses) existeixen però
són a la ment de Déu. Les idees passen a
anomenar-se "Universals". No creu en la
reminiscència.
– INTERIORITZACIÓ I IL·LUMINACIÓ: Fig. 13: “Plató“
L'ésser humà ha d'entrar dins seu, a l'ànima,
una vegada connectat amb l'ànima, Déu actua i l'il·lumina amb
el coneixement màxim i total de totes les coses.
– LES DUES CIUTATS: Ciutat de la Terra (dels homes o terrenal)
4
5. i Ciutat de Déu. Tots pertanyem a una o altre i, per tant, estem
barrejats. Ciutat terrenal: Persones que s'estimen a si mateixes
fins al menyspreu de Déu. Ciutat de Déu: Persones que estimen
a Déu fins al menyspreu propi. Quan l'església pren el poder
(Ciutat terrenal --> Poder de l'Estat // Ciutat de Déu -->
Església i Papa). Això passà a tenir dimensió política. Enric VIII
s'oposarà a estar supeditat a l'Església.
– 3 ENEMICS DE L'ÀNIMA: Món, dimoni i carn (7 pecats
capitals).
Enfrontaments patrístics: Apologistes, St.Agustí // Neoplatònics,
Gnòstics i Maniqueus.
- Platonisme Medieval (Arran la cristianització que St.Agustí fa de Plató).
- St.Benet (525): Ermità i viu a una cova seguint a
St.Agustí. Amb el temps, guanyà la fama d'home sant i molta
gent marxà a viure a coves properes i el comencen a escoltar i
considerar mestre (neix l'ordre benedictina). Els benedictins
funden l'art romànic i neix la primera escolàstica. Un lema de
St.Benet era "ORA ET LABORA". S'han de complir tres vots:
Castedat, pobresa i obediència.
Fig. 14: “Sant
Benet“
- L'Escolàstica: La filosofia cristiana que s'ensenyava a les escoles
catedralícies i després a les universitats. Ve d'"escolasticus". A partit del S.IX,
la societat canvia i les ciutats creixen, i com més creixen, més necessitat
d'educar la gent. Aquestes ciutats s'anomenen Burgs. Les ciutats giren entorn
la catedral (centres educatius).
· 1ª Escolàstica: St. Anselm de Canterbury funda
l'escolàstica (retorn de la lògica). Li preocupa conciliar fe i
raó i tracta, d'a partir de la raó, demostrar l'existència de
Déu. ARGUMENT ONTOLÒGIC:
"Anàlisi de la idea de Déu (Ésser perfecte i infinit)".
"Quan jo penso en mi, que sóc imperfecte i finit, veig
que tinc existència"
Fig. 15: “Sant
"És lògic que Déu sent perfecte, li manca una qualitat
Anselm de que a un ésser imperfecte li és present? No"
Canterbury“ "Ergo Déu existeix".
· Gran Escolàstica: Les ordres mendicants (demanaven
caritat) o predicadores:
- FRANCISCANS: Francesc d'Assís funda aquest
ordre.
- DOMINICS: Santo Domingo de Guzmán el
funda.
- Primeres universitats (S.XIII): Les ciutats
amb escoles catedralícies més famoses són
Fig. 16: “Sant Oxford, París i Bolònia.
Francesc d'Assís“
5
6. - Diferències entre escoles i universitats:
Escoles precissen del bisbe de la ciutat i
universitats depenen del Papa (Independents de
la ciutat):
· Professors i especialització:
- OXFORD: Franciscans, Ciències Naturals.
- PARÍS: Dominics, Teologia.
- BOLÒNIA: Dominics, Dret.
· St. Tomàs d'Aquino (1224-1274) (Dominic): Professor
de l'universitat de París. Neix a Nàpols i agafa les teories
aristotèliques i les adapta al cristianisme: Ta.Hylemòrfica, les
4 causes, el moviment de les substàncies (potència/acte), La
forma --> ànima --> immortal, cos --> ajuda ànima a fer-se
immortal, Causa motriu i final = Déu, Sil·logística i les proves
inductives de l'existència de Déu (primer motor immòbil -->
Déu i principi de causalitat.
· La crisi escolàstica: Guillem d'Occam (professor d'Oxford,
franciscà). Funda el NOMINALISME (provoca la crisi a
Anglaterra). Occam diu que els Universals no existeixen,
només són noms comuns. Tot són individualitats.
- La Navalla d'Occam: Criteri científic. Principi de
simplicitat (No s'ha de fer amb més el que es pot fer
amb menys. Davant d'una situació, si tens dues
explicacions, la correcte és la més simple. Aplicat al
nominalisme --> Si explicant amb paraules expliquem
un ésser, no ens expliquem més). 2 tipus de
coneixement (Intuitiu (Coneixement empíric, dels
sentits i l'experiència. És directe i simple. Es dona el
CRITERI D'EXISTÈNCIA (tot allò que es pot
experimentar, existeix)) i Abstractiu (Coneixement de
relacionar idees, aquest coneixement permet fer-se
idees generals de les coses, dona CRITERI DE VERITAT i
no d'EXISTÈNCIA. Coneixement per la raó)). Contradiu
l'ARGUMENT ONTOLÒGIC de St.Anselm (per la raó, Déu
existeix), però Occam diu que per la raó no es pot dir
que alguna cosa existeix.
Fig. 19: “Guillem d'
Occam“
Fig. 17: “Sant Fig. 18: “Sant
Domingo de Guzmán“ Tomàs d'Aquino“
6