1. UNITAT 4. La filosofia hel·lenística
UNITAT 4. La filosofia hel·lenística
323 a.C.: Mor Alexandre el Gran --> Trencament imperi d'Alexandre (dividit en
petites ciutats dirigides per militars) --> Fi de les polis.
322 a.C.: Mor Aristòtil <-- Marxa a la illa d'Eubea a la ciutat de Calcis, odiat
pels atenesos per la seva amistat amb Alexandre.
Hel·lenisme: Moviment el qual Alexandre el Gran ha extès pel món, el
pensament grec (Hel·lè, Hel·lena) --> Menys importància poder polític/més
importància poder cultural.
La filosofia hel·lenística: Ètica (pràctica). "Corrents ètics" --> Estudi en base a
la pregunta "com hem de viure". Conclusió: filosofia pràctica (praxis).
Expansió d'altres cultures: barreja de cultures (sincretisme), malgrat tot la
grega és la dominant.
Centre cultural: Atenes --> Passa a Alexandria (escola del "Museum").
Cínics (Fundador: Antístenes. S.V-IV a.C.)
(Personatges: Diògenes. S.IV a.C.)
Escèptics (Fundador: Pirró. S.IV a.C.)
5 escoles hel·lenístiques Epicuris (Fundador: Epicur. 341-270 a.C.)
Inici Hel·lenisme --> 323 a.C. Estoics (Fundador: Zenó. 336-264 a.C.)
Fi Hel·lenisme --> S.V d.C. Neoplatònics (Fundador: Plotí. 205-270 d.C.)
--> S.I a.C.
Cerquen l'Ataràxia
(pau interna amb un mateix
sense que l'ànim hi influeixi).
4.1. L'escola cínica "Els gossos"
· Apareix simultàniament amb el platonisme (Plató).
· Moviment que rebutjava les pautes establertes (antisistema -->
anarquistes). Comparteixen idees però no es pot considerar
escola.
· Tesi: Llibertat, autosuficiència (es rebutja la comoditat de la
vida social --> es paga un preu --> no volen pagar aquest preu
Figura 1: Antístenes, --> vida austera --> vivien amb mínims.
fundador del corrent
cínic
· Oposicions cíniques:
Estat --> Irreal --> Dependència --> Infelicitat --> Aparèixer
Natura --> Real --> Llibertat/ --> Felicitat --> Ésser
autosuficiència
1

2. UNITAT 4. La filosofia hel·lenística
Les contradiccions les trobem entre un element superior (Estat) i un d'inferior
(Natura).
· Tesi de l'escola cínica:
Valor màxim = Bé = autosuficiència i llibertat.
Bé = allò autosuficient (acció en les que no es necessita de res ni nigú. Estat
en el que no existeix la infelicitat perquè estan bé amb ells mateixos
(Ataràxia)).
Mal = allò dependent (acció en les que es precissa de l'engranatge social).
4.2. L'escola dels epicuris "El Jardí d'Epicur":
· Epicur de Samos: Neix a Samos --> Marxà a Atenes i compra
terrenys --> Funda "El Jardí" (tothom hi pot accedir si es
compartien les idees) --> Vincle buscat per Epicur: la FÍLIA
(amistat).
· Buscador del màxim plaer: Hedonista Màxim bé:
· Postura epicúria: Hedonisme Plaer mesurat i calculat
moderat, calculat o mesurat (Hedoné)
Figura 2: Epicur de
(epicurisme)
Samos, fundador Màxim mal:
Jardí.
Dolor
Dolor
· Classes de plaers:
Plaer
1. NATURALS i NECESSARIS (menjar, dormir,...)
· S'han de seguir sempre però de manera
moderada. Figura 3: Representació es-
2. NATURALS i NO NECESSARIS quemàtica del màxim bé i
del màxim mal segons els
· Practicar de tant en tant amb molta moderació. epicuris.
3. NO NATURALS i NO NECESSARIS
· S'han d'evitar sempre ja que porten al mal camí (dolor), per tant, s'han
d'evitar sempre.
· El concepte del bé d'Epicur:
Cos amb salut (guia la raó segons els epicurs) --> Ataràxia (pau, tranquil·litat
i salut).
Cos malalt --> Cura necessària --> Medicina --> Cos amb salut --> Ataràxia
· Les 3 pors de l'ésser humà de les que ens hem d'alliberar: (condicionen
a la no-ataràxia).
1. LA MORT: Quan nosaltres som ella no hi és. Quan nosaltres no hi som, ella
hi és. (PRINCIPI DE NO-CONTRADICCIÓ)
2

3. UNITAT 4. La filosofia hel·lenística
2. ELS DÉUS: Éssers superiors a nosaltres que ens ajuden i perjudiquen.
Epicur afirma que si existeixen, nosaltres no els importem. Ni
ajuden ni perjudiquen. Epicur també diu que poden no existir.
3. EL DESTÍ: Creença en la que tothom quan neix té un destí marcat i
inevitable. Epicur diu que la vida és atzarosa i no hi ha destí <--
ATOMISTES.
· Jústicia --> Estat
· 3 classes d'amor:
1. PHYLIA --> AMISTAT --> COMUNITAT --> Amor no sexual.
2. EROS
3. AGAPE --> SOLIDARITAT
· Física epicúria:
- Basada en l'atomisme --> Materialisme --> Única cosa real --> Cos (matèria)
i ànima material.
- Ésser humà (conjunt d'àtoms):
· Cos --> Àtoms --> Tetraedre (aigua/terra).
· Ànima --> Àtoms --> Pensament/sentiments --> Esferes de foc i
aire.
· 4 àtoms = 1 ànima
- Cartes importants epicúries:
· Carta a Meneceu (la més important)
· Carta a Epicles
Filosofia teòrica – pràctica. Diferència:
Filosofia teòrica: Preguntes que es poden respondre SÍ/NO.
· Està bé robar per necessitat?
Filosofia pràctica: Preguntes amb respostes més extenses.
· Què hem de fer per ser lliures?
4.3. L'escola dels estoics "La Stoa":
· Màxim bé: Acceptar el teu destí, el que s'ha de fer (deure).
Pels estoics, tothom neix amb un destí marcat
(determinisme), aquest destí el marca el Logos (busca la
felicitat). Defensa el Panteisme (tot és déu). Seguidors del
pensament d'Heràclit (Foc = Logos). Si tot és déu, tot està bé
(no hi ha llibertat).
Figura 4: Zenó, APATHEIA = IMPERTORBABILITAT: Les coses s'han
fundador del corrent d'acceptar amb Ataràxia i Apatheia.
estoic
3

4. UNITAT 4. La filosofia hel·lenística
· Virtut: Saviesa (<-- Acceptar tot el que el destí porta) --> Ataràxia
(Apatheia).
· Estoics d'importància:
1. SÈNECA --> Concepte de PROVIDÈNCIA (Logos porta el bé. Al Logos li
importa el nostre bé i al cristianisme es diu que Déu vetlla per nosaltres, i si et
passa res, és el teu bé (Cristianisme contradictori enfront Heràclit (Déu no es
preocupa)), gran influència posterior (Descartes,...). Davant d'una situació, si
és dolenta, s'ha d'encaixar i rendir al màxim, donant-li el sentit adeqüat.
2. MARC AURELI
3. EPICTET
4.4. L'escola escèptica:
· Escèptic: Prove del grec Eskeptomai (pendre distància).
· Escepticisme: Moviment que afirma que no hi ha veritats
absolutes i que qualsevol afirmació o veritat s'ha de posar en
dubtar.
· Com aconseguir l'Ataràxia?: Suspendre el judici (no fer idees
preconcebudes) --> Epoké.
· Dues vessants que toca l'escepticisme:
1. CONEIXEMENT: La veritat no existeix.
2. ÈTICA: Les accions no es poden catalogar com a bé o mal.
CONCLUSIÓ: No fer (ètica) i no pensar (coneixement).
4.5. La ciència hel·lenística a Alexandria "El Museum":
· Alexandria --> Ciutat fundada per Alexandre el Gran. A l'hel·lenisme passa a
ser el centre (substitueix a Atenes). Es fundà una escola, el "Museum" (palau
de les muses), s'inicia un moviment científic semblant a l'actual, savis es
centren a la ciència i agafen:
1. OBSERVACIÓ I CLASSIFICACIÓ ARISTOTÈLIQUES.
2. EXPRESSIÓ MATEMÀTICA CIENTÍFICA PLATÒNICA.
3. EXPERIMENTACIÓ I APLICACIÓ DEL CONEIXEMENT (les afageixen).
· Personatges destacats de l'àmbit de l'ASTRONOMIA:
1. ERATÓSTENES (S.III-II a.C.):
- Mesura la circumferència de la Terra (equivocació de 385 km.)
2. HIPARC (S.III-II a.C.):
– Marca la durada de l'any.
– L'eix de la Terra és inclinat.
4

5. UNITAT 4. La filosofia hel·lenística
3. ARISTARC DE SAMOS (S.III-II a.C.):
– Primer heliocentrista.
– Contradiu el geocentrisme.
4. CLAUDI PTOLOMEU (S.II d.C.):
- Completa la Teoria d'Aristòtil dels Epicicles (Terra: centre. Astres:
rodejen la terra (fets d'éter) uns dins els altres. Problema: Venus i
Mercuri contradiu el moviment circular uniforme).
· Personatges destacats de l'àmbit de la FÍSICA, la GEOMETRIA i les
MATEMÀTIQUES:
1. ARQUÍMEDES (S.III-II a.C.):
– Descobreix la palanca.
– Descobreix la flotació dels cossos.
2. EUCLIDES (S.III-II a.C.):
- Geometria actual.
· Personatges destacats de l'àmbit de la MEDICINA (ANATOMIA):
1. HERÒFIL (S.III-II a.C.):
- El cervell és el centre de la intel·lència.
2. GALÈ (S.II a.C.):
- Grans descobriments de l'anatomia humana i funcions.
5