1. Unitat 12. POLÍTICA I TERRITORI
1. Territori, territorialitat, Estat, Nació i Frontera:
· Territori: Part de la superfície terrestre, limitada socialment o política mitjançant
fronteres administratives o barreres sòcio-culturals, i ocupada per una determinada
població.
· Territorialitat: Tot el territori sota la sobirania d'un determinat Estat //
Sentiment de formar part d'un territori i defensar-lo com a propi.
· Estat: Unitat político-administrativa independent, establerta en un territori
deliminat, habitada per una població, i amb un poder jurídic institucionalitzat. Hi ha
macro i microestats. Constituït per tres pilars bàsics:
– Territori: Delimitat per fronteres estatals.
– Població: Ciutadans de l'estat.
– Sistema legal jurídic i polític: Regula la forma de govern, els drets i les
obligacions ciutadanes. Hi ha divisió de poders: Legislatiu (Parlaments),
executiu (Governs) i judicial (Tribunals de Justícia).
Els Estats tenen drets exclusius com: la defensa territorial, la recaptació de tributs i
impostos, l'administració judicial, ensenyament públic, sanitat pública, construcció
d'infraestructures,....
- Bandera de conveniència: Quan un vaixell, avió,... canvia la seva bandera per
la d'un altre país per a rebre avantatges fiscals,....
· Nació: Persones amb cultura, llengua, context cultural, sistema de vida i història
comuns/es.
· Frontera: Límit entre dues formacions político-territorials o dos estats. Són
productes històrics (unificació,... a l'Àfrica es veu que les fronteres són totalment
rectes). Dos tipus:
– Segons la
tipologia
morfològica:
Natural
(recolzada en
Boundary un element del
relleu com un
riu o una
muntanya) i
contractual
(fronteres
arbitràries i
artificals, localitzades a la perifèria del sistema (Àfrica) i generen greus
problemes de tipus socio-polítics (problemes entre minories hostils)).

2. – Segons la
funcionalitat:
Boundary
(frontera com
element
Frontier segregador,
suposen males
relacions entre
els Estats
separats per
aquestes
fronteres. EUA-Mèxic i Corea N-S) i frontier (frontera com element
agregador que afavoreix relacions a tots nivells. EUA-Canadà).
2. Relació Estat i Nació:
· Estat nacional: Identificació total entre Estat i Nació (Islàndia).
· Estat plurinacional: Amb minories nacionals identificables (Federació Russa).
· Nacions sense Estat: Kurdistan (Kurds).
3. Organització territorial i política dels estats:
· Estat unitari (França, Portugal, Txèquia i Finlàndia):
Estats centralistes --> acció político-admi-
nistrativa recau en el govern.
Absorbeix les funcions dels organismes lo-
cals --> 1 únic centre de poder (govern cen-
tral i funcionaris).
No són estats unitaris purs --> Hi ha des-
centralització representada pels ajunta-
ments.

3. · Estat descentralitzat (Espanya, Itàlia, Irlanda, Suècia i Regne Unit):
lk
Model intermig entre cen-
tralitzat i federal.
Poder central --> Capital.
Poders regionals --> Cen-
tres de decisió subsidària
amb competències atorga-
des pel poder central.
· Estat federal (Federació Russa, RFA, EUA i Mèxic):
Repartició de poder entre estat central
i territoris federats --> Divisió de poder
en dos nivells --> 1. Federat (govern fe-
derat) i estatal (els diferents estats).
Cada autoritat (govern sigui el federat o no) --> Plena
sobirania.

4. Delimitació de competències --> Constitució federal.
Competències govern federal --> Internacionals (p.exterior, defensa i comerç
internacionals) i temes d'interès comú (política monetària).
Competències governs estatals --> Locals (educació, cultura, vivenda,...).
·Confederació (Confederació Helvètica):
Pacte internacional entre Estats o Cantons (a cada Can-
tó, en cas que s'uneixin estats/cantons de diferents
països amb diferents llengües, es respectarà la oficia-
litat de la llengua del Cantó incorporat a la Confedera-
ció).
Estat --> Plena sobirania i independència.
Confederació Helvètica (Suïssa) --> Realment és un estat federal.
4. Jerarquia entre estats:
Geopolítica: Explica el per què sobre que uns països siguin més poderosos que altres.
Considera un seguit d'elements: 1. Recursos naturals, 2. Grau de desenvolupament
tecnològic, 3. Població, quantitat i grau de qualificació i 4. Posició geogràfica
(Absoluta (coordenades geogràfiques) i relativa (context socio-econòmic de la zona on
es troba)).
En el món d'ara hi ha tot un seguit de conflictes per diferents causes: 1. Culturals
(Euskadi, Catalunya, Flandes i Valònia, kurds, tàmils, hutus i tutsis, talibans,...), 2.
Desequilibris de recursos (Àfrica Subsahariana, el Darfur (Guerra de l'aigua)), 3.
Religioses (fonamentalisme islàmic), 4. Fronterers i 5. Repressions polítiques.
5. L'organització político-territorial espanyola:
Romans: Províncies (Tarraconensis,
Carthaginensis, Baetica, Lusitania i
Gallaecia).
Època medieval: Regnes peninsulars
units quan els Reis Catòlics donant
una federació d'estats.
Època moderna: Amb els Borbons
s'impulsà el centralisme.
1833 (S.XIX): Javier de Burgos fa
una divisió provincial que servís
l'Estat Central, afavorir
l'administració territorial i
uniformitzar (igualtat de
capacitats administratives, tret

5. les regions històriques sense cap funció). Aquesta divisió seguia criteris topogràfics,
d'extensió i població homogènia; i continua quasi bé igual avuí en dia.
Finals S.XIX: Descentralització, federalistes (I República) i els autonomismes
(catalanistes).
S.XX (Restauració): Moviments polítics i culturals
nacionalistes anticentralistes. Té lloc, l'any 1914 la
Mancomunitat de Catalunya (unió de les quatre
diputacions provincials de Barcelona, Tarragona, Lleida
i Girona).
S.XX (II República): Intent de descentralització
(Estat integral que oferí la possibilitat d'aconseguir
l'autonomia que fou donada a Catalunya, Galícia i el País
Basc (les comunitats històriques)).
1936 (1939) – 1975: Franquisme tornà al centralisme
(nacionalisme espanyol i unitarista) i reprimí
manifestacions nacionalistes, regionalistes i lingüístiques no castellanes.
1975-1978 (Transició i Democràcia): Constitució del 78 ("Espanya com un estat social i
democràtic de dret" "Monarquia parlamentària" "Separació de poders" "Sobirania
nacional").
Sistema electoral espanyol:
· 4 tipus d'eleccions:
– Generals (Congrés, que escull el President del Govern i el Govern; i el
Senat).
– Autonòmiques (Parlament, que escull el President i el Govern).
– Municipals (Ajuntament, integrat per Alcalde i Govern Municipal).
– Europees (Parlament europeu).
· Poder legislatiu: Parlament --> Corts Generals --> Congrés dels Diputats i
Senat:
– Congrés dels Diputats o cambra baixa: Legisla. 350 diputats. Província,
circumscripció electoral. Un cop triats, el rei proposa un candidat a la
presidència del govern (el que té més vots). Controla el Govern (pot fer la

6. moció de censura, abans fa una moció de confiança, com a toc d'atenció al
govern), aprova lleis i pressupostos de l'Estat.
– Senat o cambra alta: Cambra de representació territorial que duplica
en funcions al Congrés. Revisa propostes legislatives (que seran
aprovades pel Congrés), autoritza o denenga tractats internacionals.
· Poder executiu: Congrés tria President del Govern (controlat pel Congrés,
encara que pot dissoldre les Corts i convocar eleccions anticipades). --> Ministres.
· Poder judicial:
– Consell General del Poder
Judicial o C.G.P.J.: Òrgan de
govern dels jutges i magistrats
encarregats d'administrar la
justícia segons la legislació del
país. Integrat pel president del
Tribunal Superm i vint
membres designats per les
Corts Generals.
– Tribunal Suprem: Màxim òrgan d'apel·lació, ara bé, si és un delicte greu es
pot apel·lar al Tribunal de Luxemburg.
– Audiencia Nacional: Secció del Tribunal Suprem dedicat a casos de
terrorisme i narcotràfic a gran escala.
Arran la Democràcia: Intent de descentralització. Constitució reconeix les 17+2
autonomies (Catalunya, Comunitat Valenciana, Reino de Murcia, Andalusia,
Extremadura, Castilla-La Mancha, Castilla y León, Madrid, Galícia, Navarra, Astúries,
País Basc, La Rioja, Aragó, Cantàbria, Illes Balears, Les Canàries, Ceurta i Melilla).
Estat unitari amb un poder central (Govern Central) i poders autonòmics.
Organització d'Espanya --> Municipis, províncies i CCAA.
3 tipus d'Administració pública --> Local, autonòmica i central.
· Municipi: Ens menor territorial primari. Tenen dret a l'autonomia (personalitat
jurídica plena).
Administració municipal --> Ajuntament format per alcaldes i regidors (empadronats i
majors d'edat).

7. · Terme municipal: Àmbit on exerceix les seves funcions. Competències es troben a
"Llei de Bases de Règim Local". Les competències són: organització de l'administració
pública municipal, recaptar ingressos municipals i administrar-los, ordenació
territorial, urbanisme, enllumenat públic, residus i neteja, gestió de cementiris i
mercats, transports públics,...
Es permet la mancomunitat de municipis.
· Província: Entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per
l'agrupació de municipis. L'Estat hi exerceix les 32 competències exclusies (defensa,
hisenda,...) de les quals s'encarrega el govern civil. A cada província actuen les
delegacions i les subdelegacions del govern i els ministeris.
Govern provincial --> Diputació provincial (triada pels regidors i els alcaldes).
Funcions de la diputació provincial --> Assistència econòmica municipal, prestació de
serveis supramunicipals,... (els municipis i diputacions obtenen tributs propis i
subvencions, gràcies als quals es poden dur a terme aquestes actuacions).
· Comunitat autònoma: Ens públics territorials amb facultats d'autogovern i
autonomia legislativa. Ara hi ha les 17+2. Hi ha de tres tipus:
– Conseguiren l'autonomia per l'article 151 (Comunitats històriques. La "via
ràpida"): País Basc, Catalunya i Galícia.
– Conseguiren l'autonomia per assimilació d'aquest article: Andalusia.
– Conseguiren l'autonomia per l'article 143 (Via lenta).
Tenen quatre institucions:
– Parlament o Assemblea (legisla en allò que té competències).
– Consell de govern (executa i administra).
– Presidència (Cap del govern autònom amb poder executiu. Màxim
representant).
– Tribunals superiors de justícia.
Hi ha tres tipus de competències:
– Compartides: Govern central dicta la llei marc i la CA la desenvolupa.
– Exclusives: Govern central delega totalment aquella competència a la CA.
– Executives: Govern central desenvolupa la llei i la CA l'executa.
S'han de resoldre uns problemes:
– Comarcalització.
– Els enclaus territorials.
– Qüestió de les àrees metropolitanes.
– Excessiu nombre de municipis: Hi ha molts municipis amb molts pocs
habitants, la qüestió seria la unió de municipis amb molts pocs habitants en
un de sol.

8. 6. L'organització político-territorial catalana:
Època medieval (S.XIV-
XVIII): Vegueries i
sotsvegueries, el veguer
era el secretari reial.
1716: Decret de Nova
Planta --> Eliminació de
vegueries i instauració
dels 12 corregiments.
Napoleó: Divideix en 4
corregiments, després se
l'annexiona a França per
dividir-la en 4
departaments.
1833: J.de Burgos fa la
divisió de les 4
províncies.
1834: Creació dels
partits judicials (tota
una zona està sota el
poder d'un jutge que
s'encarrega de jutjar els
delictes del seu partit judicial).
II República: Pau Vila fa la divisió comarcal amb 38 comarques i 9 vegeuries, no fou
aplicada per la Guerra Civil. Característiques:
– 50000 habitants mínims.
– Tradició administrativa del nucli principal (era cap del partit judicial).
– Vinculació tradicional de les poblacions a una determinada zona.
– Necessitat dels habitants d'anar i tornar en un dia a la capital
comarcal.
– Generalitat provisional de 1977: Aprovació Estatut de Sau l'any 1979
(configuració de Catalunya en municipis, comarques i províncies). Es manté a
l'actualitat.
Llei de comarcalització de 1987: Creació de les 41 comarques (s'afegeixen 3 a les 38
de Pau Vila: Pla de l'Estany, Pla d'Urgell i Alta Ribagorça).

9. · Comarca recolza els municipis en les seves competències.
· Comarques dirigides pel Consell Comarcal. Competències en: cultura, esports,
urbanisme, ordenació territorial, afers socials, ensenyament, polítiques ambientals i
allò que deleguin els municipis.
· Concessió de l'autonomia catalana --> Canvis estructrals com la creació de comarques
i la modificació dels límits municipals (fusionar (zones deprimides demogràficament) o
segregar (zones dinàmiques demogràficament) municipis).
· Hi ha 945 municipis --> 70% menys de 2000 habitants, 40% menys de 500 habitants.

10. El problema d'aquests municipis petits és que no reben suficients ajuts econòmics
(car aquests van determinats pel nombre d'habitants del municipi) per als serveis
municipals. El problema és que hi ha municipis molt extensos amb població envellida.
2000: Comissió d'experts per a la revisió del model territorial de Catalunya -->
Informe Roca. Propostes:
– Desaparició municipis amb menys de 250
habitants (agregació de municipis).
– Creació de vegueries.
– Ampliar el nombre de comarques.
– Creació de l'Àrea Metropolitana de
Barcelona (Funcionà entre 1974-1987. Ara
existeix la corporació metropolitana de
Barcelona i arran 2006, la Carta Municipal
de Barcelona, atorga a l'ajuntament de
Barcelona un règim especial amb més
competències).