Presentació de literatura catalana sobre Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Àngel Guimerà, de 4t d'Educació Secundària Obligatòria. També es fa referència a la Renaixença i al Realisme i s'hi inclouen imatges de fonts diverses.

1. La Renaixença: Verdaguer, Oller i
Guimerà
Llengua catalana i literatura 4t ESO
IES Madina Mayurqa

2. Continguts
● Recordatori sobre la Renaixença
● Jacint Verdaguer
● Narcís Oller
● Àngel Guimerà

3. Recordatori
● La Renaixença és un moviment de recuperació cultural que
s'inicia a Catalunya el primer terç del s.XIX amb la intenció de
promoure el català com a llengua de cultura.
● El Romanticisme hi va tenir una gran influència
(individualisme, interès pel passat medieval, recerca de les
arrels populars).
● La burgesia catalana hi va tenir un paper destacat.
● Entre els seus objectius hi havia reconstruir la història, recollir
la tradició popular i desenvolupar un model de llengua
literària.

4. La recuperació dels gèneres cultes
● Durant el període anterior a la Renaixença es
va continuar fent literatura en català, sobretot
popular, però es considera que els autors que
«recuperen» els tres grans gèneres són:
- Jacint Verdaguer (poesia);
- Narcís Oller (narrativa);
- Àngel Guimerà (teatre).

5. Jacint Verdaguer (1845-1902)
● Va ser un sacerdot de família humil que va néixer a
Folgueroles i va morir a Barcelona.
● Va estudiar al seminari de Vic i va fer de capellà en
un transatlàntic que anava de Barcelona a l'Havana.
Després va fer feina pel marquès de Comillas.
● Va viatjar a Terra Santa el 1886 i això el va fer
interessar-se més pels necessitats.
● Era almoiner (encarregat de les almoines) i fou
acusat de voler-se enriquir amb els doblers que
recaptava i també d'haver embogit. Per això durant
un temps no va poder dir missa. Va escriure textos
per defensar-se de les acusacions que li feien, i el
1898 es va fer enrere en allò que havia dit i va tornar
a fer vida normal.
● Va tenir un gran èxit entre el poble i quan morí molta
gent anà al seu enterrament.

6. Jacint Verdaguer: obres
● Va escriure prosa i poesia, i se'l
coneix sobretot com a poeta.
● Va participar en alguns Jocs Florals.
● Algunes obres de poesia són:
- Aires del Montseny (1901)
- Flors del Calvari (1895)
- L'Atlàntida (1877)
- Canigó (1886)
- A Barcelona (1883) → oda
dedicada a aquesta ciutat

7. Jacint Verdaguer: característiques
● L'estil de Verdaguer es basa en dues fonts:
- culta: clàssics (autors catalans, grecs i llatins) i
coneixements de retòrica (saber fer discursos);
- popular: llegendes, cançons i vocabulari de la
gent del camp.

8. Jacint Verdaguer: L'Atlàntida (1877)
● Poema premiat als Jocs Florals del 1877 en què
apareix Cristòfor Colom, a qui se li explica la
història de l'Atlàntida, que es trobava a l'oceà
Atlàntic i que va ser visitada per Hèrcules. Quan
Colom ha sentit la història decideix anar als
territoris que hi ha a l'altra banda de l'oceà i per
això va a veure la reina Isabel la Catòlica i fa el
seu viatge cap a Amèrica.
● Combina història, mitologia, religió i ficció.
● Estructura: 10 cants, introducció i conclusió.

9. Jacint Verdaguer: L'Atlàntida (1877)
Fragment del «Cant I. L'incendi dels Pirineus»
Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?
En altre temps d'alegres Hespèrides fou hort:
encara el Teide gita bocins de sa desferra,
tot braolant, com monstre que vetlla un camp de mort.
Aquí els titans lluitaven, allà ciutats florien;
pertot càntics de verges i música d'ocells;
ara en palaus de marbre les foques s'hi congrien
i d'algues se vesteixen les prades dels anyells.
Aquí estengué sos marges lo continent hesperi;
quins mars o terres foren ses fites, ningú ho sap;
lo sol, però, que mida d'un colp d'ull l'hemisferi
era petit per veure'l a pler de cap a cap. (p. 35)
● Al cant X s'inclou la «balada de Mallorca», on es parla de l'origen de les
illes Balears.

10. Jacint Verdaguer: Canigó (1886)
A la xarxa es pot trobar en pdf i també es poden veure vídeos i altres continguts

11. Jacint Verdaguer: Canigó (1886)
● Poema narratiu de caràcter èpic (tracta fets
heroics importants per a un grup de gent) que
explica com Gentil, fill del comte Tallaferro,
s'enamora de Flordeneu, la reina de les fades, i
que en lloc d'ajudar a son pare a lluitar contra els
musulmans es passeja amb ella amb un carro
màgic pels Pirineus. El seu oncle, Guifré, el troba i
de la ràbia de sentir-se traït el mata, però quan ja
és a punt de morir se sent culpable i fa posar una
creu de ferro allà on el va matar.
● Estructura: 12 cants i un epíleg.

12. Jacint Verdaguer: Canigó (1886)
● El poema combina:
- història: lluita entre
catalans i sarraïns;
- ficció: amor de Gentil
i Flordeneu;
- religió: triomf del
cristianisme sobre
l'islam.
● Recorda el lema dels Jocs Florals: pàtria, fe, amor.

13. Jacint Verdaguer: Canigó (1886)
Fragment del cant II
Lo Canigó és una magnòlia immensa
que en un rebrot del Pirineu se bada;
per abelles té fades que la volten,
per papallons los cisnes i les àligues.
Formen son càlzer escarides serres
que plateja l'hivern i l'estiu daura,
grandiós veire on beu olors l'estrella,
los aires rellentor, los núvols aigua.
Les boscúries de pins són sos
barbissos,
los Estanyols ses gotes de rosada,
i és son pistil aqueix palau aurífic,
somni d'aloja que del cel davalla. (p. 21)
Fragment del cant VII
[Guifré] Del Canigó s'enfila a l'alta cima
per veure en sa rodalia què s'hi mou,
per veure el Rosselló que tant estima,
com lo podria deslliurar del jou.
Quan hi troba a Gentil, tres dies feia
que en ell pensava, de quimera foll;
i sens l'espasa que ell cenyí-li veia,
i com esclau amb un collar al coll.
Veu al que ahir deixà cobert de ferro,
de pedreria i flors enjoiellat;
veu fet joglar lo fill de Tallaferro,
Samsó que alguna Dàlila ha xollat.
Quan, per sa culpa, el moro tot ho aterra,
apar de fades encisat i ullprès,
lo veu venent a son amor llur terra,
i, com resclosa pena, no pot més.
A la primera empenta que li dóna
lo cabussa i rebat per l'estimball,
a on un ai! de moribund ressona
omplint de pena i tristor la vall. (p. 81)

14. El Realisme
● Moviment artístic de la segona meitat del s. XIX
que pretén reflectir la realitat de manera objectiva
(això es nota en el llenguatge, els personatges i
els temes).
● Autors europeus: Honoré de Balzac, Gustav
Flaubert, Stendhal, Charles Dickens, Fiódor
Dostoievski, Lev Tolstoi, Leopoldo Alas Clarín,
Benito Pérez Galdós, Emilia Pardo Bazán.
● Autors catalans: Marià Vayreda, Dolors
Monserdà, Narcís Oller, Àngel Guimerà (teatre).

15. El Realisme: característiques
● Característiques:
- acció situada en la realitat propera a l'autor;
- problemes de la vida quotidiana i canvis socials a partir de
la revolució industrial (poder creixent de la burgesia,
desaparició de la vida rural...);
- narrador omniscient i moralitzador (vol mostrar models de
comportament);
- descripcions detallistes;
- varietat lingüística dels personatges segons la classe
social.
● Es considera que evoluciona cap al naturalisme, que se
centra en problemes socials, incorpora coneixements
científics d'aquell moment i té un caràcter més crític.

16. Narcís Oller (1846-1930)
● Es considera el narrador realista en
català més important. També escriví
obres teatrals i traduí autors
estrangers.
● Era orfe de pare, va estudiar Dret i
va treballar de procurador (persona
que representa algú en un tribunal) a
Barcelona, encara que era de Valls.
● Començà a escriure en castellà, però
es passà al català per mor d'autors
com Àngel Guimerà i la influència
dels Jocs Florals de 1877.

17. Narcís Oller: obres
● Oller elabora un llenguatge adaptat a la
narració i parla dels canvis d'aquell
moment: creixement econòmic i de les
ciutats, expansió del ferrocarril,
enriquiment de la burgesia i pèrdua de
poder dels terratinents (així i tot no parla
de les condicions de misèria de les
classes més populars)...
● Característiques:
- Observació de la realitat
- Personatges versemblants
- Descripcions detallistes
- Llenguatge planer, amb castellanismes

18. Narcís Oller: algunes obres
- La papallona (1882) versió francesa amb pròleg
d'Émile Zola, creador del naturalisme, que es considera
la primera novel·la moderna en català i que parla d'una
jove que és seduïda per un «papallona»;
- L'escanyapobres (1884), que critica l'avarícia i la
cobdícia perquè impedeix el progrés (invertir per poder
transformar la societat);
- La febre d'or (1890-1892), que explica l'enriquiment
d'una família gràcies a la borsa i mostra com la
burgesia ascendeix i Barcelona es transforma;
- La bogeria (1899), que pretén mostrar el cas real d'un
home que va embogir.

19. Narcís Oller: L'escanyapobres (1884)
«El carril, aquell carril tan desitjat, que, a so de
campanes i terrabastall de músiques, el 15 de juny del
65 s'inaugurà a Pratbell, acabà arreu amb els antics
mercats. Les feixugues galeres de l'Urgell i d'Aragó no
hi comparegueren més; el bestiar de Verdú tampoc; els
bladers hagueren de tancar els magatzems; els
ramblers emigraren; aquell brogit d'invasions forasteres
no trencà ja periòdicament el repòs dels carrers de
Pratbell. Un somni etern semblà apoderar-se de la vila,
el somni que pesa damunt les poblacions pageses.
Enmig d'aquella quietud, ressonava amb certa tristesa
l'espinguet potent de la locomotora, crit d'alerta d'una
nova civilització sorollosa i atrafegada.» (p. 13)

20. Narcís Oller: L'escanyapobres (1884)
«L'Oleguer, amb l'excusa de donar menjar al mul,
s'aixecava molt de matí, i llavors feia les seves
estacions a les altres talegues que no sabia la
Tuies. Aquesta, aprofitant absències del seu marit,
es tancava al dormitori, estirava un calaix de la
calaixera, i treia del secret les afavorides, que ni
el notari no havia vist mai. Per aquestes monedes
tenia aquella dona un ver fetitxisme: eren les que
havien de salvar-la de la persecució de la misèria.
Les mirava i curava com amulets que, ultra
aquella, tenien virtuts curatives com la de matar la
migranya posant-se'n una als polsos.» (p. 71-72)

21. Àngel Guimerà (1845-1924)
● Va néixer a Santa Cruz de Tenerife, però
el 1853 la seva família es va traslladar a
Catalunya, on va viure fins que morí.
● Va començar escrivint poesia en castellà
i participà als Jocs Florals, on fou
nomenat Mestre en Gai Saber el 1877,
però se'l reconeix, sobretot com a autor
teatral.
● El 1871 fou un dels fundadors de la
revista La Renaxensa, que també dirigí.
● Va ser elegit president de l'Ateneu
Barcelonès el 1895 i va ser el primer a
fer el discurs inaugural en català, cosa
que va provocar bastant de sorpresa.
● Va tenir un cert reconeixement en l'àmbit
polític i el 1909 se li va fer un gran
homenatge públic.

22. Àngel Guimerà: etapes
● Les seves primeres obres eren més aviat romàntiques, però va anar
evolucionant cap al Realisme i altres corrents:
- Etapa romàntica (en vers; acció situada en un moment llunyà; amor
com a força que provoca les accions): El fill del rei, Mar i cel (1888)...
- Etapa realista (és la més important; obres en prosa, algunes d'elles
traduïdes a diverses llengües i que encara es representen; llenguatge
amb col·loquialismes, vulgarismes... per reflectir la realitat; espais i
temps propers): La filla del mar (1900), Terra baixa (1896), Maria Rosa
(1894)...
- Etapa simbolista i naturalista (no té tant d'èxit): La Santa Espina
(1907), L'aranya (1906).

23. Àngel Guimerà: algunes obres
- Mar i cel (1888), que fins fa poc encara es
representava i explica l'amor impossible entre Saïd, un
capità musulmà, i Blanca, una jove cristiana que volia
ser monja;
- Maria Rosa (1894), basada en fets reals, que retrata
el món obrer i conta la història d'enveja i gelosia entre
la protagonista, n'Andreu i en Marçal, que s'acabarà
casant amb ella després que n'Andreu sigui enviat a la
presó per un crim que havia comès ell (el 2016 se'n va
fer una versió adaptada a l'actualitat);
- Terra baixa (1896), que és, segurament, l'obra més
coneguda i representada d'aquest autor;
- La filla del mar (1900), que parla d'una al·lota que surt
de la mar després de naufragar i del triangle amorós
que s'estableix.

24. Àngel Guimerà: Terra baixa (1896)
● Explica la història de na Marta, que és una jove que fa feina al
molí d'en Sebastià, que té una relació secreta amb ella, però
que per poder mantenir les seves propietats necessita casar-se
amb una jove d'una família benestant i perquè no sospitin d'ell
promou que na Marta es casi amb en Manelic, però aquest
nota que passa alguna cosa estranya.
● A TV3 se'n pot veure una versió en pel·lícula.

25. Àngel Guimerà: Terra baixa (1896)
«XEIXA: No ho sé si sabeu com va començar aquest tripijoc. Veureu, anem al gra.
La Marta, que era una minyoneta, captava pel món amb son pare... o un que li feia
de pare, que això mai no ho he vist clar. I el Sebastià... m'enteneu?, els va fer
quedar als dos en aquestes terres, i al vell li va donar, perquè el portés, aquest molí.
TOMÀS: Això ja ho sabia. I ben bé que va fer el Sebastià.
XEIXA: Doncs ho va fer...
TOMÀS: Digues.
XEIXA: Si sembla que no em vulgueu entendre! Doncs ho va fer, vaja, perquè la
Marta i el Sebastià...
TOMÀS: Això és mentida! Embusteràs!
XEIXA: Espereu's-e. I sabeu ara per què la casa?
TOMÀS: Que et dic que ets un embustero! Ho sents?
XEIXA: Deixeu-me dir! Doncs la casa a fi de que la gent no enraoni. Perquè el
Sebastià té empenyades les hisendes i els ramats, i els tribunals estan per tirar-s'hi
a sobre. I ell per salvar-ho tot s'ha de casar amb una pubilla. Sinó que no l'haurà, la
pubilla, mentres que no es crega tothom que s'ha acabat això de la Marta.» (acte I,
escena V, p. 26-27)

26. Àngel Guimerà: Terra baixa (1896)
«NURI, cridant-lo: Manelic! (Ell hi va.) He, he, he! El món
diuen que és molt dolent. ¿Que ho creus tu que ho siga,
de dolent, el món?
MANELIC: El món de la terra baixa, prou: que no ho era,
no, el de la muntanya. Sinó que potser no ho era perquè
allà dalt no hi havia homes!» (acte II, escena I, p. 61)
«MANELIC: [A Marta] Sí, anem-hi [allà dalt], sí, que allà
es perdona tot; que no és com aquí baix, on tot se
corromp. Quin fàstic! (Enduent-se-la.) Que allà dalt,
Marta, fins los cossos en la neu se conserven: ves què
faran les ànimes! (acte II, escena VIII, p. 90)

27. Àngel Guimerà: Terra baixa (1896)
«MANELIC, subjectant-la, plorant: Marta! Ai, Marta!... Si jo no
et puc matar, no, perquè t'estimo, Marta! T'estimo! I t'estimava
des d'allà dalt, al pujar tu, que jo era un grapat de neu que es
va fondre mirant-te. I t'he estimat encara més al venir a trobar-
te, pobre de mi, davallant a salts, com l'aigua dels cims a
ajuntar-se amb l'aigua de la mar, que diuen que és amarganta!
Que ho siga, d'amarganta; que ho siga; ella atrau com tu
m'atraus a mi; perquè et desitjo i t'estimo, Marta! [...] I mira,
per mi no hi ha lleis d'ací baix ni res que m'aturi, que els
llamps i les mestralades m'han fet lliure, i vui jo, perquè ho vui,
besar-te i mossegar-te fins a l'ànima, i estrenye't en mos
braços ofegant-t'hi en ells, confonent en un afany rabiós la
mort i la vida, com a home i com a fera, que ho sóc i ho vui ser
sempre home i fera, tot junt, tot, contra de tu i amb tu, i contra
tothom, de la terra.» (acte II, escena VIII, p. 89)

28. Fonts consultades
● Cerdó, M. I.; Serra, B.: Llengua catalana i literatura 4. Editorial Anaya, Madrid: 2016. «Aprendre és créixer en connexió».
● Enciclopèdia.cat: «Àngel Guimerà i Jorge». <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0031692.xml>. [consulta: 7 gener
2017]
- «Narcís Oller i Moragas». <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047225.xml>. [consulta: 3 gener 2017]
- «Naturalisme». <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0235206.xml>. [consulta: 27 desembre 2016]
- «Realisme». <http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0137203.xml>. [consulta: 27 desembre 2016]
●
Escriptors.cat: «Biografia», dins Àngel Guimerà: <http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/pagina.php?id_sec=2045>.
[consulta: 7 gener 2017]
- «Biografia», dins Jacint Verdaguer: <http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/pagina.php?id_sec=2340>. [consulta:
27 desembre 2016]
- «Biografia», dins Narcís Oller: <http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416>, [consulta: 3 gener
2017]
- «L'Atlàntida», dins Jacint Verdaguer: http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/obra.php?id_publi=12055 [consulta: 27
desembre 2016]
●
Guimerà, Àngel: Terra baixa. Edicions 62, Barcelona: 2005. «Biblioteca Bàsica d'El Periódico», 44.
●
Oller, Narcís: L'Escanyapobres. Edicions 62, Barcelona: 2005. «Biblioteca Bàsica d'El Periódico», 36.
●
Verdaguer, Jacint: L'Atlàntida. Edicions 62 i «la Caixa», Barcelona: 1985. «Les Millors Obres de la Literatura Catalana»,
6. 2a ed.
- Canigó (edició a cura de Marina Gustà). Edicions 62, Barcelona: 2005. «Biblioteca Bàsica d'El Periódico», 6.
●
Viquipèdia: - «Àngel Guimerà i Jorge». <https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ngel_Guimer%C3%A0_i_Jorge>.
[consulta: 7 gener 2017]
- «Maria Rosa». <https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Rosa>. [consulta: 7 gener 2017]
- «Narcís Oller i Moragas». <https://ca.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%ADs_Oller_i_Moragas >. [consulta: 3 gener 2017]

29. Imatges
● Retrat de Jacint Verdaguer, d'autor desconegut, reproduït a Escriptors.cat:
<http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/index.php> [consulta: 27 desembre 2016]
● Retrat de Jacint Verdaguer fet per Ramon Casas, reproduït a la Viquipèdia:
<https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b4/Ramon_Casas_-_MNAC-_Jacint_Verdaguer-_027620-
D_006609.jpg>. [consulta: 3 gener 2017]
● Foto del Canigó de Joan Rubió, a Flickr: <https://www.flickr.com/photos/joanrubio/1469265505/in/photolist-3eQnrT-3eUVFq-
3eUKKh-3eUXSq-3eQrse-3eQp2R-3eUHSL-3eQkwT-3eUJZL-3eQmDM-51zPhG-3eQomv-3eUWCS-3eUYZN-3eQAFZ-
3eQmg4-3eUST1-5N9ZGu-a8eBkT-53g6tL-53gYL1-pXEj3Z-e8tLUd-53gZ9o-a8hgLL-CW8P-51vEoT-a8hpBq-cmDHr9-
cko6gh-j26k7d-9vsHEe-pXuswZ-gvLFr-5ABppb-gvLEC-a8e1p4-eaij8o-gvLGU-gvLGk-5SNu9u-X2aV4-gvLDU-3YoEap-
cknzBA-cko5RW-CW8E-ckoeE3-cko59E-a8e4kR>. [consulta: 27 desembre 2016]
●
Foto del Canigó d'Espencat, a la Viquipèdia: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Canig%C3%B3#/media/File:Canig
%C3%B3_(vernet).jpg>. [consulta: 27 desembre 2016]
● Estació de Jacint Verdaguer a Palma: elaboració pròpia.
●
Retrat de Narcís Oller, reproduït a Escriptors.cat: <http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416>.
[consulta: 3 gener 2017]
● Retrat de Narcís Oller fet per Ramon Casas, reproduït a la Viquipèdia:
<https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4a/Ramon_Casas_-_MNAC-_Narc%C3%ADs_Oller-_027563-
D_006549.jpg >. [consulta: 3 gener 2017]
● Retrat d'Àngel Guimerà fet per Ramon Casas, reproduït a la Viquipèdia: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Ramon_Casas_-
_MNAC-_%C3%80ngel_Guimer%C3%A0-_027542-D_065162.jpg>. [consulta: 3 gener 2017]
● Portada del núm. 1 de la Renaxensa, en línia a la Biblioteca Digital Mundial: <https://www.wdl.org/es/item/14177/view/1/1/>.
[consulta: 7 gener 2017]
● Retrat d'Àngel Guimerà, del llibre Guimerà 1845-1995, reproduït a Escriptors.cat:
<http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/3788FOTOCOLORp.jpg>. [consulta: 7 gener 2017]
● Retrat d'Àngel Guimerà, del llibre Guimerà 1845-1995, reproduït a Escriptors.cat:
<http://www.escriptors.cat/autors/guimeraa/3783angel_guimera_1845_1995.jpg>. [consulta: 7 gener 2017]
● Placa del carrer d'Àngel Guimerà a Palma: elaboració pròpia.