Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'història.

1. L’ARQUITECTURA
ARQUITECTURA GREGA
Presentació basada en la del professor A. Nuñez

2. L’ARQUITECTURA GREGA
L’Arquitectura Grega
Característiques generals
Els estils o ordres arquitectònics
L’arquitectura religiosa: els temples
L’arquitectura civil: el teatre
Introducció: Naixement de l’ urbanisme

3. EL NAIXEMENT DE L’URBANISME
L’urbanisme neix a Grècia: Els grecs són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de
les ciutats, mirant que cada una de les parts que la formen; i cada edifici, guardi proporció i
harmonia amb la resta.
Tres factors van condicionar l’urbanisme grec:
1. Caràcter independent de les polis (decideixen sobre elles mateixes).
El Naixement de l’urbanisme
2. La topografia muntanyosa del terreny.
3. La democràcia: els ciutadans prenen les decisions, es fan llocs per a les
reunions i es construeix una ciutat a escala humana (Antropocentrisme)

4. ORGANITZACIÓ DE LA POLIS
Es situen a l’interior d’un recinte emmurallat (qüestió defensiva)
Podem diferenciar:
Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats.
Àgora :plaça pública de reunió i celebració d’assemblees
públiques, mercats i transaccions comercials i administració de
justícia.
Edificis civils: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats
a la població (llocs de reunió, teatre, palestra, estadi, stoa,...).
El Naixement de l’urbanisme

5. Els grecs són també els inventors del traçat ortogonal o hipodàmic, de carrers
rectilinis que s’entrecreuen en angle recte.
EL PLA HIPODÀMIC
Aquesta forma de planificar la distribució de les
ciutats va sorgir quan Hipòdam de Milet va fer
un projecte per la reconstrucció de la Polis de
Milet al 475 a.C. Després que aquesta ciutat fos
destruïda pels perses durant les guerres
Mèdiques.
Aquesta forma de planificar i dissenyar les ciutats
exercirà una gran influència en etapes posteriors
des dels romans fins els nostres dies.
El Naixement de l’urbanisme

6. EL PLA HIPODÀMIC
Restes de la ciutat romana de Tingad (segle I)
El Naixement de l’urbanisme

7. L’Arquitectura Grega: Característiques Generals
CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA
Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals
i verticals (no utilitzen ni arcs ni voltes).
Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus
perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa.
Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs
matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi.
Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat (antropocentrisme).
La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics:
Dòric, Jònic i Corinti.
Tipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis...
Les construccions es policromaven.

8. L’Arquitectura Religiosa: El Temple
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE
El Temple és l’edifici principal de l’art grec, situat sobre un CREPIDOMA o BASAMENT esglaonat
que l’eleva sobre els seus voltants.
La seva funció principal era la de guardar la imatge del déu, però no era un lloc preferentment de
culte, donat que la major mart de les cerimònies religioses es realitzaven a l’exterior (major
importància de l’exterior que de l’interior).
La planta dels temples és en general rectangular, en alguns casos també circular (tholos).
La forma més comuna és la rectangular que deriva del mègaron micènic, estructura rectangular
dividida en 3 espais:
La forma temple circular o tholos: prové de les tombes dels prínceps micènics

9. PARTS DEL TEMPLE: ESTRUCTURA INTERNA
Pronaos: situat en la part davantera i sostingut per columnes és el pòrtic o atri
d’entrada.
Naos o cel·la: estància rectangular i obscura que suposava la part principal i central
del temple, on es guardava la imatge del déu.
Opistòdom: fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar
les joies i tresors relacionats amb el déu.
PRONAOS
NAOS
OPISTÒDOM
PERISTIL
L’Arquitectura Religiosa: El Temple

10. Pronaos Naos o Cel·la
Opistòdom
Peristil
Estereòbat
Estilòbat
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
VIDEO

11. L’ESTRUCTURA EXTERNA
Els grecs mostren una forta preocupació per l’aparença externa dels seus temples i en
aquest sentit els treballen gairebé com si fos un element escultòric per a ser
contemplat des de l’exterior.
L’Arquitectura Religiosa: El Temple

12. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES
SEGONS LES FAÇANES
COLUMNADES:
- Pròstil: Amb pòrtic anterior
sostingut amb columnes.
- Amfipròstil: Amb pòrtic anterior i
posterior.
SEGONS LA SITUACIÓ DE LES COLUMNES
- In-antis: Amb dues columnes dites antae
al davant.
- Perípter: Voltat de columnes.
- Dípter: Doble filera de columnes o doble
passadís.
- Tholos: Temple circular rodejat de
columnes.
L’Arquitectura Religiosa: El Temple
Anfipròstil Perípter Tholos
In antis Pròstil Dípter

13. L’Arquitectura Religiosa: El Temple
Tholos de Delfos (380-360 aC), Teodor de Focea

14. Dístil (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10)
TETRÀSTIL OCTÀSTIL
Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit).
Segons el nombre de columnes que hi presenten en la façana es classifiquen:
L’Arquitectura Religiosa: El Temple

15. Els Ordres Arquitectònics
EL ORDRES ARQUITECTÒNICS
Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i del capitell i de com
estan disposats els elements de cobertura
L’art grec té tres ordres arquitectònics que són:
DÒRIC JÒNIC CORINTI
La recerca de l’harmonia visual de l’edifici basada en la proporció portarà als grecs a la
creació de l’ordre arquitectònic. Els quals podem apreciar principalment en les façanes
tant en la disposició com en la decoració dels elements que la integren.

16. Cada ordre consta de tres parts:
BASAMENT o CREPIDOMA
Element esglaonat que eleva el
temple del terra
COLUMNA
Element de suport, generalment
de secció circular. Consta de tres
elements: base, fust i capitell
ENTAULAMENT
Part superior que consta de
Tres elements: cornisa, fris i
arquitrau.
DÒRIC JÒNIC CORINTI
Els Ordres Arquitectònics

17. ORDRE DÒRIC
És l’estil més sobri.
BASAMENT en tres graons: estereòbat (els dos
inferiors) i estilòbat (el superior) .
COLUMNA: sense basa, descansa directament a
l’estilòbat, fust estriat i amb èntasi i capitell dividit
en tres parts (collarí, equí i àbac).
ENTAULAMENT: arquitrau llis, fris que alterna
tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais
quadrangulars amb relleus esculpits) i cornisa.
COBERTA a dues aigües que dóna lloc a dos
frontons decorats amb escultures.
Els Ordres Arquitectònics

18. ORDRE JÒNIC
Més esvelt i ric en ornamentació.
CREPIDOMA en tres graons: estereòbat (els dos
inferiors) i estilòbat (el superior) .
COLUMNA: basa formada per dos toros separats per
una escòcia, fus acanalat i d’una sola peça i capitell
decorat amb dues volutes en espiral.
ENTAULAMENT: arquitrau format per tres bandes
horitzontals o platabandes; fris llis i sense divisions,
amb decoració contínua de relleus o pintures; i
cornisa molt elaborada i que sobresurt poc (menys
que la d’ordre dòric).
COBERTA a dues aigües que dóna lloc a dos
frontons decorats amb escultures.
Els Ordres Arquitectònics

19. EL FUST EN L’ORDRE DÒRIC I EL JÒNIC: DIFERÈNCIES
El fust de la columna en l’ordre Jònic és més esvelt que en l’ordre Dòric, però la diferència
fonamental està en les estries.
En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen un fil
tallant, és a dir, són a aresta viva.
Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien amb llistells,
o motllures amb un perfil quadrangular.
Els Ordres Arquitectònics

20. ORDRE CORINTI
És una variant de l’ordre jònic amb algunes
diferències: fust més esvelt i capitell decorat amb
fulles d’acant i un àbac de costats còncaus. El
més decoratiu dels tres ordres.
Els Ordres Arquitectònics

21. En ocasions el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o
masculines (atlants).
ELEMENTS DECORATIUS
Els Ordres Arquitectònics

22. L’Arquitectura Grega
Un altre element decoratiu molt freqüent en els temples gres són els acroteris.
Acroteri: Element decoratiu amb forma de figura o de palmeta, situat als extrems
o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs.

23. EL ORDRES ARQUITECTÒNICS
Els Ordres Arquitectònics
A L’ORDRE DÒRIC B L’ORDRE JÒNIC C L’ORDRE CORINTI

24. TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
LES TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES
L’Arquitectura: Tècniques constructives

25. EXEMPLES DE TEMPLE DÒRIC
Els Ordres Arquitectònics
EL PARTENÓ: (447 – 438 aC.)

26. EXEMPLE DE TEMPLES JÒNIC
Els Ordres Arquitectònics
ATENEA NIKÉ ( 421 aC. )

27. Els Ordres Arquitectònics
EXEMPLE DE TEMPLES JÒNIC ERECTÈON ( 421 – 415 aC. )

28. UN CAS SINGULAR
Els Ordres Arquitectònics
ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )
És un ALTAR, no un temple, per tant és un edifici religiós de tipologia i estructura diferent.
Una altra característica que el diferencia dels exemples anteriors és que fou construït en l’època
hel·lenística la qual cosa implica que les escultures amb les que es decoren el fris presentin unes
característiques diferents i pròpies d’aquesta època: teatralitat, gran dinamisme i expressivitat...

29. Els Ordres Arquitectònics
UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. )

30. TEMPLE DE POSIDÓ A CAP SUNION

31. TEMPLE DE LA CONCÒRDIA
A AGRIGENTO

32. L’Arquitectura Civil: El Teatre
L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE
L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com correspon a una
societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament.
Edificis civils més importants:
LA STOA: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per
protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços.
EL GIMNÀS I LA PALESTRA: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic .
L’ESTADI: d’estructura rectangular i amb les grades o càvea aprofitant el desnivell
del terreny; servia per a les competicions atlètiques.
EL TEATRE: És l’edifici civil més important i estava destinat a les representacions
de comèdies i tragèdies .

33. L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE
L’edifici més significatiu és el teatre, on representaven tragèdies i comèdies. El d’Epidaure és el més
ben conservat i el més gran.
Es construïen aprofitant el desnivell
d’una muntanya, on es disposaven les
GRADES O CÀVEA en forma
semicircular. Als seus peus hi havia
L’ESCENA I EL PROSCENI on els actors
feien la representació i l’ORQUESTRA,
de forma circular al centre, pel cor i els
músics..
L’Arquitectura Civil: El Teatre
*Al teatre d’ Epidaure, degut a les
grans dimensions, es van construir uns
murs laterals de contenció del terreny.
Capacitat: 14.000 persones

34. L’Arquitectura Civil: El Teatre
CÀVEA
ORQUESTRA
PROSCENI
ESCENA
PÀRADOI
DIAZOMA

35. L’Arquitectura Civil: El Teatre
El teatre va néixer a partir les cerimònies que els grecs realitzaven en honor de Dionís
(déu del vi i la festa). Primer aquestes cerimònies tenien una finalitat religiosa, la qual
cosa explica que es construís un altar al mig de l’orquestra destinat al actes rituals en
honor del deu i on el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques (el paper dels actors
era secundari).
Al segle IV, quan el paper dels actors adquireix més importància que el cor, aquells es
situen al prosceni (lloc elevat).

36. L’Arquitectura Civil: El Teatre
La construcció dels teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos. Tots
tenien les mateixes parts i característiques: una acústica immillorable i la visió era
perfecta des de tots els seients.

38. Teatre de Siracusa (s. III aC), Sicília, Itàlia.
Capacitat: 15.000 espectadors