Presentació destinada a l'alumnat de la matèria d'Història de l'Art de 2n de batxillerat.

1. LES ARTS PLÀSTIQUES: L’ESCULTURA
Júlia López Valera
Presentació basada en la del professor A. Nuñez.

2. Índex
2.- Tipologies Escultòriques:
2.1. La Iconocitat: Figurativa i Abstracta.
2.2. El Volum: Exempta i Relleu.
2.3. Representació Figura Humana
1.- L’Escultura: Definició
3- Les Tècniques Escultòriques: Modelatge, Tallat, Fosa ...
4- L’Escultura al Llarg de la Història

3. 1. L’ESCULTURA
L’escultura és la representació d’una figura concreta o abstracta en tres
dimensions.
Jorge OteizaConstrucción con tres
cuboides vacíos, 1958.
L’obra escultòrica és doncs, un objecte sòlid tridimensional i que ocupa un espai.

4. L’escultura presenta una gran diversitat tipològica, que podem classificar segons diferents criteris.
Aquella que representa temes i
formes recoinexibles (persones,
animals, objectes,...).
ESCULTURA FIGURATIVA ESCULTURA ABSTRACTA
Aquella que no representa temes
convencionals sinó volums, formes
geomètriques, signes...
JORGE OTEIZA "Construcción vacía“ 1957
2. TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES
Segons que les formes que presenta una l’escultura siguin o no, recognoscibles
en la naturalesa la podem classificar:
2.1. LA ICONICITAT:

5. En el cas de les escultures figuratives, també hem de tenir present que en funció del grau de
semblança que presenta amb la realitat representada les podem classificar en:
REALISTA IDEALITZADA ESQUEMÀTICA
Quan l'element representat
mostra una gran similitud
amb la realitat.
En les representacions de
persones rep el nom de
retrat.
Quan l'element representat
s’idealitza, eliminant o
millorant les imperfeccions
que poguí presentar en la
realitat.
Quan les formes estan
simplificades o no
contenen totes les parts
dels elements
representats, sinó només
aquelles que les
identifiquen.

6. L’escultura té dues formes de representació:
EXEMPTA o de ple volum
(embalum rodó)
EL RELLEU, quan l’obra està adherida a
un pla, del que sobresurt en major o
menor mesura.
2.2. EL VOLUM

7. En el cas del relleu, segons el que sobresurt la figura representada del pla al qual es troba adherida
el classifiquen en:
ALT RELLEU
Quan la figura sobresurt del pla
més de la meitat del seu volum
MIG RELLEU BAIX RELLEU
Quan el que sobresurt és
aproximadament la meitat del
volum de la figura
Quan el que sobresurt del pla és
menys de la meitat de la figura.
Cal tenir present però, que en una mateixa obra poden aparèixer els tres tipus de
relleu a la vegada.

8. Amb relació a l’espectador pot presentar:
L’ESCULTURA EXEMPTA
UNIFACIALITAT: Quan tot i que es treballa
tot el volum presenta un únic punt de vista
òptim frontal.
MULTIFACIALITAT: presenta una
multiplicitat, varietat, de punts de vista
òptims.

9. DEMPEUS
L'escultura dempeus és la que
representa una única figura dreta.
ORANT
Persona que està en posició de
pregar.
SEDENT
És aquella que ens presenta una
figura asseguda.
EQÜESTRE
Personatge al damunt d’un cavall.
JACENT
Figura estirada a terra o damunt d’un
llit.
GRUP
Dues o més figures humanes o animals en el mateix
tema.
2.3. LA REPRESENTACIÓ DE LA FIGURA HUMANA:
Al llarg de la Història la representació de la figura humana ha estat un dels temes
principals de les realitzacions escultòriques.
Segons la posició o la part del cos que l’escultor
ha representat , les escultures les classifiquen en:
SEGONS LA POSICIÓ:

10. Quan no es representa tot el cos , sinó sols una part d’aquest , segons la part representada reben
el nom de:
SEGONS LA PART DEL COS HUMÀ REPRESENTADA
BUST TORS
Representació de la part superior del cos
humà: Part del tronc , coll i cap.
Representació del cos humà sense cap ni
extremitats..
Aquests tipus d’escultura no es consideren obres inacabades, sinó que formen per si mateixes una
obra complerta.

11. 2.- TIPOLOGIES ESCULTÒRIQUES (ESQUEMA RESUM)
C) SEGONS COM ES REPRESENTA
LA FIGURA HUMANA
B) SEGONS EL SEU VOLUM:
EXEMPTA (EMBALUM RODÓ)
RELLEU
ALT RELLEU
MIG RELLEU
BAIX RELLEU
UNIFACIALITAT
MULTIFACIALITAT
LA POSICIÓ
LA PART DEL COS REPRESENTADA
DEMPEUS
SEDENT
ORANT
JACENT
EQÜESTRE
BUST
TORS
A) SEGONS LA ICONICITAT:
FIGURATIVA
ABSTRACTA

12. Molts i diversos són els material que l’ésser humà ha utilitzat al llarg de la història per crear
escultures. Uns tous (argila, guix) i d’altres molts durs i resistents (pedra, metall..).
1.- EL MODELATGE:
Les formes neixen quan es treballa un
material tou.
Els volums s’aconsegueixen afegint o
traient material.
Materials: El més comú és el fang.
Cada un d’aquests materials requereix d’una tècnica diferent per donar-li la forma.
L’artista dóna forma a la matèria amb
els dits i amb diverses eines, prenent
com a base materials tous i mal·leables
com la cera, l’argila o el guix.
Al llarg de la història CINC ha estat les tècniques o mètodes emprats per realitzar les escultures:
3. LES TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES

13. El Modelatge és una tècnica que s’utilitza preferentment per realitzar esbossos, models o
motlles per la realització posterior de l’obra definitiva en un material més dur com la pedra o el
metall.
Quan s'utilitza com a tècnica per realitzar una obra definitiva se sol utilitzar com a material
preferent l’argila, la qual ,un cop finalitzada l’obra es cou, formant el que anomenem terracota
Sarcòfag dels esposos (520 a.C)

14. 2.- EL TALLAT:
Miquel Àngel deia : “ el bloc del material conté dintre seu l’obra, L’escultor l
l’únic que ha de fer es treure el material sobrer”.
Consisteix en treure o rebaixar el material d’un bloc de pedra, marbre o fusta. Les formes
sorgeixen quan s’elimina d’un bloc compacte “tot el que sobra”.

15. 2.- EL TALLAT:
Segons el material que fem servir (pedra o fusta) utilitzarem unes eines o unes altres.
També rep nom diferents segons els material sobre el que s’aplica aquesta tècnica, així la
pedra s’esculpeix i la fusta es talla.
Les escultures realitzades amb la talla solen ser obres definitives, doncs aquesta tècnica no
permet rectificacions.

16. 2.- EL TALLAT:
Les escultures realitzades mitjançant la tècnica del tallat , en acabar-les es solen:
POLIMENTAR i / o POLICROMAR

17. 3.- EL BUIDATGE O FOSA
És la tècnica que s’utilitza per realitzar escultures en metall , principalment en bronze.
El procés s’inicia amb la realització d’un model amb un material mal·leable (fang, guix, cera...) a
partir del qual s'obté un motlle, amb el qual es reproduirà l’escultura en metall.
Henry Moore Figura ajaguda 1962

18. PROCEDIMENT PER A ELABORAR ESCULTURES DE BRONZE O TÈCNICA DE LA “CERA PERDUDA”
1. Primer, l’artista realitza un model en argila (en negre al dibuix).
D’aquesta manera pot treballar sobre el model canviant-lo i retocant-lo
com cregui convenient, cosa que no podria fer si es tractés de marbre.
2. Un cop enllestit en model d’argila, l’artista el recobria amb una fina
capa uniforme de cera (en groc al dibuix). La superfície de la cera
mostrava com anava a quedar la superfície acabada de l’estàtua de
bronze.
3. Després, l’artista soterrava el model en un motlle (en blau al dibuix),
composat bàsicament d’argila. Aquest motlle havia de ser prou gruixut i
resistent per a aguantar la pressió del metall fos. El motlle s’adaptava bé
a la cera al temps que era travessat per barres de ferro que penetraven
fins l’argila del centre del model.
4. Es fa sortir la cera (per exemple usant un forn) de forma que queda
un espai buit entre el model d’argila interior i el motlle exterior (l’espai
en blanc entre el negre i el blau).
5. S’aboca el metall fos en l’espai que abans ocupava la cera (en taronja
al dibuix). Cal esperar que el bronze es refredi i es solidifiqui.
6. Amb un cisell es treu el motlle (blau) i es procedeix a allisar i retocar la
figura de bronze resultant.
Aquest mètode generalment presentava moltes més dificultats del que
s’exposa en aquest esquema. Bàsicament el que es mostren són els
passos essencials del procés.
Font: WOODFORD, Susan. Grecia y Roma. Universitat de Cambridge / Gustavo Gili Ed. Col. Introducción a la Historia
del Arte. Barcelona, 3a ed. 1990, pàgs. 18 – 19.
TÈCNICA A LA CERA PERDUDA (
VARIANT DE LA FOSA )
És una variant de la tècnica de la Fosa molt
utilitzada en l’antiguitat per realitzar
escultures de bronze.
Es tracta de fer un doble motllo. El procés
sols ser complicat, però la base d’aquest
procediment seria:

20. 4.- EL FORJAT
Es una tècnica escultòrica que consisteixi en donar-li forma al metall (generalment ferro)
mitjançant l’aplicació de forces de comprensió.
Aquest procés de donar forma al metall es pot fer amb el metall fred o calent.
Un cop donada la forma a les peces de metall aquestes s’uneixen mitjançant la soldadura en
calent.

21. 5.- ASSEMBLATGE
Tècnica escultòrica que consisteixi en unir peces, objectes o fragments d’element ja existents per
crear un objecte o escultura nou.
H.A Schult “Save the beach” (Barcelona 2013)

22. 6.- ENCOFRAT
Tècnica que s’utilitza per donar forma al formigó. Bàsicament consisteix en crear un motlle de
fusta, dins el qual es vessa el formigó, el qual s’endureix agafant la forma del motlle.

23. L’ ESCULTURA FIGURATIVA
A) NATURALISTA
B) ESQUEMÀTICA
si les formes estan
simplificades i no contenen
totes les parts dels objectes
sinó només aquelles que els
identifiquen.
si les formes s’assemblen
a com existeixen en la
naturalesa.
Realista
Idealitzada

24. L’ESCULTURA AL LLARG
DE LA HISTÒRIA

25. PREHISTÒRIA: màgia simpàtica,
Simbolisme.

26. GRÈCIA ANTIGA: Antropocentrisme. Recerca de la Bellesa, la proporció, el
moviment i l’expressió.

27. ROMA: Recerca del realisme ( El Retrat ).

28. EDAT MITJANA: La imatge de Déu ( Romànic i Gòtic ).

29. RENAIXEMENT: La recuperació de l’humanisme.

30. EL BARROC: Ornamentació, dinamisme i expressivitat extrema.

31. Lorenzo BERNINI
Èxtasi de Santa Teresa (1648-1652)

32. ESCULTURA CONTEMPORÀNIA:
SEGLE XIX :
Auguste RODIN
Noves formes, nous conceptes, nous materials (Eclecticisme)

33. SEGLE XX: ECLECTICISME MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL

34. SEGLE XX : ECLECTICISME MATERIAL, FORMAL I CONCEPTUAL

36. Ron Mueck (1958 - ... )

37. Jaume Plensa (1955 - ...)