SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 21
LES ARTS PLÀSTIQUES:
L’ARQUITECTURA
Júlia López Valera
Presentació basada en la del professor
A. Nuñez.
ÍNDEX
1.- DEFINICIÓ. ELS SISTEMES CONSTRUCTIUS
2.- LA REPRESENTACIÓ: PLANTA, ALÇAT I SECCIÓ
3.- ELEMENTS MATERIALS I TÈCNICS:
3.1- ELEMENTS MATERIALS : CONSTRUCTIUS I ORNAMENTALS
3.2- ELEMENTS SOSTENIDORS: EL MUR, LA COLUMNA, PILAR…
3.3- ELEMENTS SOSTINGUTS: LLINDA, ARC I COBERTA.
4.- TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES: CIVIL I RELIGIOSA
Allianz Arena Munic (2002-05)
L’arquitectura és l’art de construir espais per mitjà d’un sistema constructiu.
Anomenem sistema constructiu a la manera com es combinen els elements sostenidors i
sostinguts formant l’estructura o esquelet bàsic d’un edifici.
ARQUITRAVAT VOLTAT
NOUS MATERIALS
(ESTRUCTURA INTERNA)
-Predomini de la línea recta
(vertical i horitzontal).
-Elements de suport: La
columna, el pilar o el mur.
-Espais interiors molt
compartimentats
-Pren com a base l’Arc
-Predomini de la línea corba.
-Espais interiors amplis i
alliberats de columnes.
A partir del s. XIX, consisteix en
l’aplicació de nous materials a la
creació d’una estructura interna
que és la que sosté l’edifici.
-Els murs no sustenten, sols
marquen el límit amb l’espai
exterior.
- Noves possibilitats, nous espais i
formes.
Al llarg de la Història podem diferenciar tres:
1.- L’ARQUITECTURA
LA REPRESENTACIÓ DE L’EDIFICI
Per l’estudi i l’anàlisi d’un edifici el podem representar de tres formes:
- LA PLANTA O PLA: Representació de l’edifici en
secció horitzontal.
Ens mostra la distribució i disposició de l’espai
arquitectònic.
- L'ALÇAT : Dibuix de la representació vertical de
l’edifici.
Ens mostra els elements sostenidors i els elements
sostinguts.
- LA SECCIÓ dibuix d'un tall transversal de l'alçat
d'un edifici
LA PLANTA
El dibuix de la planta ens permet visualitzar la disposició i distribució de l'espai
arquitectònic, i com ha estat concebut.
La planta també ens mostra la posició i distribució dels elements de suport : murs,
pilars columnes...
L’espai pot estat concebut de forma:
Longitudinal: L’espai s’articula
entorn d'un Eix longitudinal
Centralitzada: L’espai s’articula en
torn un punt central on
s'encreuen dos
eixos
Quina concepció de l’espai
presenten aquestes plantes:
longitudinal o centralitzat ?
L’ALÇAT I LA SECCIÓ
L’Alçat és la representació plana de les façanes d'un edifici, ens permet visualitzar els
elements arquitectònics i decoratius, la seva disposició i proporcions.
L’Alçat és complementa amb la secció o tall transversal de l’alçat de l’edifici.
SECCIÓ I ALÇAT D’UN THOLOS GRECSECCIÓ I ALÇAT VILLA CAPRA (PALLADIO 1566)
A l’hora d’analitzar una obra arquitectònica des del punt de vista formal cal tenir en
compte:
- ELS MATERIALS:
- ELS ELEMENTS SOSTENIDORS
(SUPORTS)
- ELS ELEMENTS SOSTINGUTS
(COBERTA)
CONSTRUCTIUS
ORNAMENTALS
L’ARC
COLUMNES
PILARS i PILASTRES
LA LLINDA, DINTEL O ARQUITRAU
COBERTES
ARQUITRAVADA O PLANA
DE VOLTA O CORBADA
ALTRES : MÈNSULA, PETXINA, ...
EL MUR (REGULAR/IRREGULAR/APARELL)
2.- ELEMENTS MATERIALS I TÈCNICS
ELS MATERIALS
Condicionen la factura de l'edifici i la forma en què ho percebem, tant en l'interior com en
l'exterior. Poden tenir dues funcions:
A) Funció constructiva: Conformen estructuralment l’edifici. Els més utilitzats al llarg de la
història han estat: el fang cuit, la fusta i la pedra, fins que a partir del segle XIX, es va
començar a fer servir el ferro, l’acer i el formigó armat, i més endavant , altres metalls i
materials sintètics.
B) Funció ornamental: No formen part de l’estructura de l’edifici, sols l'embelleixen. S’han
utilitzat entre d’altres: l’estuc, el guixos, els mosaics, la ceràmica, els aplacats de pedra o
fusta. ( falsa arquitectura )...
És un suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta
interiorment. Pot ser de càrrega o de separació.
Segons el tipus d’aparell (manera com apareixen col·locats o aparellats els
elements o materials utilitzats per la seva construcció) podem diferenciar:
MUR IRREGULAR: quan els elements que el formen presenten un aspecte i
disposició desiguals (mida, forma o disposició).
Mur de
MaçoneriaMur ciclopi
ELEMENTS SOSTENIDORS CONTINUS : EL MUR
3.-ELEMENTSSOSTENIDORS(SUPORTS)
MUR REGULAR: Quan els carreus o maons que formen el mur presenten un aspecte
homogeni.
Podem diferenciar:
Isòdom : Si els carreus són de
dimensions iguals i estan disposats en
filades.
Pseusòdom : Si els carreus tots i estat
disposats en fileres presenten
diferents amplades.
En els murs regulars, segons la manera com es disposen els carreus o maons l’aparell pot
ser:
- Aparell a soga (aparejo de
soga): Els carreus apareixen a
l'exterior vistos pel seu costat
ample.
- Aparell a tió (aparejo a tizón):
Els carreus apareixen a l'exterior
vistos pel seu costat estret.
- Aparell a soga i tió: Els carreus
apareixen a l'exterior vistos
alternativament pel seu costat
ample i estret.
Sí les peces estan
col·locades obliquament
respecte al sòl:
- Opus reticulatum
- Opus spicatum
LA COLUMNA
Element sostenidor vertical de secció
circular. Consta de tres elements: La
base o, el fust i el capitell.
EL PILAR
Element sostenidor vertical de secció
rectangular, cruciforme o poligonal.
Més robust i massís que la columna.
LA PILASTRA
És un pilar adossat a la paret.
Pot tenir funció constructiva o
ornamental.
ELEMENTS SOSTENIDORS DISCONTINUS :
MÈNSULA
Element sortint sostenidor de petits
elements volats com balcons o
cornises.
ALTRES ELEMENTS DE SUPORT
PETXINA
Cada una de les superfícies triangular que permet
transformar el quadrat de la planta en un cercle
per poder coronar-lo amb una cúpula.
- L’ ARQUITRAU o LLINDA: Element horitzontal
que transmet les carregues de la coberta de forma
vertical.
Les parts principals d’un arc són: Les dovelles,
la línia d’impostes, la clau, la llum, l' intradós i
l’extradós.
- L’ARC : Element corbat que desvia lateralment
les càrregues de la coberta.
En l’època clàssica va donar origen a la
anomenada coberta arquitravada formada
per :l’arquitrau o llinda, el fris, la cornisa i el
frontó.
Segons la forma que presenta els tipus més
comuns d’arc són: el de mig punt, l’apuntat, el
de ferradura i el peraltat.
En arquitectura els elements sostinguts són essencialment dos: l’Arquitrau i l’Arc, a partir dels qual
es generen les cobertes o element que tanca l’edifici per la seva part superior
3.- ELEMENTS SOSTINGUTS (COBERTES)
LES COBERTES
La coberta és el conjunt d’elements que tanca una construcció per la part superior.
Poden ser:
COBERTES PLANES O
ARQUITRAVADES
COBERTES CORBADES O
DE VOLTA
COBERTES PLANES O ARQUITRAVADES
Sorgeixen de la prolongació de la llinda o arquitrau o bé se sustenten sobre ells, exercint càrregues
verticals sobre els elements sostenidors.
Fins l’aparició dels nous materials a partir del segle XIX, aquest tipus de cobertes no permetien
crear espais interiors amplis i lliures de suports.
En l’arquitectura clàssica els elements que componen la coberta plana o arquitravada són:
COBERTA ARQUITRAVADA CLÀSSICA
- L’ENTAULAMENT: format per
l’arquitrau, el fris i la cornisa.
- EL FRONTÓ: Espai triangular situat a la
façana.
L’origen del frontó va ser la cintra, un entramat
de fusta que permetia cobrir l’edifici amb una
teulada de dos vessants.
Moltes vegades el frontó i la cornisa és complementen amb relleus de figures adaptades a l’espai
disponible.
COBERTES CORBADES O DE VOLTA
Es generen a partir de la projecció imaginaria de l’arc i descarreguen el seu pes sobre els murs o
pilastres. Aquests tipus de coberta permet cobrir grans espais i donar moviment al conjunt.
- LA VOLTA: Resulta de la
projecció imaginària d’un arc que
segueix un moviment de
translació, generalment recte.
- LA CÚPULA: Resulta de la projecció
imaginària d’un arc que segueix un
moviment de rotació sobre ell mateix.
Al llarg de la història les més utilitzades han estat:
TIPUS DE VOLTES:
VOLTA DE CANÓ VOLTA D’ARESTA VOLTA DE CREUERIA
NOUS MATERIALS, NOVES COBERTES
La utilització en arquitectura de nous materials constructius a partir del segle XIX ha
permet crear nous tipus de cobertes que permeten cobrir i crear nous espais.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados (20)

ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticàMiquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
46. CASA MILÀ-LA PEDRERA. GAUDÍ
46. CASA MILÀ-LA PEDRERA. GAUDÍ46. CASA MILÀ-LA PEDRERA. GAUDÍ
46. CASA MILÀ-LA PEDRERA. GAUDÍ
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
09. art islàmic
09. art islàmic09. art islàmic
09. art islàmic
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS  M. BLAYELS PRIMERS FREDS  M. BLAY
ELS PRIMERS FREDS M. BLAY
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Rafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'AtenesRafael: L'Escola d'Atenes
Rafael: L'Escola d'Atenes
 
EL TRES DE MAIG DE 1808
 EL TRES DE MAIG DE 1808 EL TRES DE MAIG DE 1808
EL TRES DE MAIG DE 1808
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
Fitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del marFitxa 33 santa maria del mar
Fitxa 33 santa maria del mar
 

Destaque (20)

DiferèNcies Entre Oral I Escrit
DiferèNcies Entre Oral I EscritDiferèNcies Entre Oral I Escrit
DiferèNcies Entre Oral I Escrit
 
Dossier nivell b
Dossier nivell bDossier nivell b
Dossier nivell b
 
Graus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiuGraus de l'adjectiu
Graus de l'adjectiu
 
Graus dels adjectius.
Graus dels adjectius.Graus dels adjectius.
Graus dels adjectius.
 
Graus adjectiu
Graus adjectiuGraus adjectiu
Graus adjectiu
 
Art gòtic escultura
Art gòtic esculturaArt gòtic escultura
Art gòtic escultura
 
Art gòtic pintura
Art gòtic pinturaArt gòtic pintura
Art gòtic pintura
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
Cézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartesCézanne: Els jugadors de cartes
Cézanne: Els jugadors de cartes
 
Monet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. ImpressióMonet: Sol ixent. Impressió
Monet: Sol ixent. Impressió
 
E Munch El Crit
E Munch  El CritE Munch  El Crit
E Munch El Crit
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5èDossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
Jocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escritaJocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escrita
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 
Van Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrelladaVan Gogh: Nit estrellada
Van Gogh: Nit estrellada
 

Semelhante a 011 arts plàstiques l'arquitectura

Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaAnàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaGlòria Garcia
 
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitecturajesus gutierrez
 
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitecturajgutier4
 
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitecturalamasena
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2Assumpció Granero
 
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaJulia Valera
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3Assumpció Granero
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitecturaJulia Valera
 
Anàlisi arquitectura
Anàlisi arquitecturaAnàlisi arquitectura
Anàlisi arquitecturampere459
 
5.2. material arquitectura, anàlisi formal
5.2. material arquitectura, anàlisi formal5.2. material arquitectura, anàlisi formal
5.2. material arquitectura, anàlisi formalngr1
 
Diccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànicDiccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànicAmparo Soriano
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitecturaJulia Valera
 
03 estructures
03 estructures03 estructures
03 estructuresrriera33
 
Obres comentades bauhaus
Obres comentades bauhausObres comentades bauhaus
Obres comentades bauhaussandroalfaro
 
Sist. i elemt constr.
Sist. i elemt constr.Sist. i elemt constr.
Sist. i elemt constr.meritxell_9
 
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’ArquitecturaCarpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitecturadavid10
 

Semelhante a 011 arts plàstiques l'arquitectura (20)

Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaAnàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
 
6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura6. introducció a l'arquitectura
6. introducció a l'arquitectura
 
3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura3. introducció a l'arquitectura
3. introducció a l'arquitectura
 
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
1 el llenguatge artístic. l'arquitectura
 
Comentar Obres D’Art. Power Ponint
Comentar Obres D’Art. Power PonintComentar Obres D’Art. Power Ponint
Comentar Obres D’Art. Power Ponint
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-2
 
Renaixement arquitectura
Renaixement arquitecturaRenaixement arquitectura
Renaixement arquitectura
 
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 
Anàlisi arquitectura
Anàlisi arquitecturaAnàlisi arquitectura
Anàlisi arquitectura
 
Arquitectura Renaixement
Arquitectura RenaixementArquitectura Renaixement
Arquitectura Renaixement
 
5.2. material arquitectura, anàlisi formal
5.2. material arquitectura, anàlisi formal5.2. material arquitectura, anàlisi formal
5.2. material arquitectura, anàlisi formal
 
Diccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànicDiccionari visual art romànic
Diccionari visual art romànic
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
03 estructures
03 estructures03 estructures
03 estructures
 
Obres comentades bauhaus
Obres comentades bauhausObres comentades bauhaus
Obres comentades bauhaus
 
Sist. i elemt constr.
Sist. i elemt constr.Sist. i elemt constr.
Sist. i elemt constr.
 
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’ArquitecturaCarpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 

Mais de Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 

Mais de Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 

Último

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 

Último (7)

JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 

011 arts plàstiques l'arquitectura

  • 1. LES ARTS PLÀSTIQUES: L’ARQUITECTURA Júlia López Valera Presentació basada en la del professor A. Nuñez.
  • 2. ÍNDEX 1.- DEFINICIÓ. ELS SISTEMES CONSTRUCTIUS 2.- LA REPRESENTACIÓ: PLANTA, ALÇAT I SECCIÓ 3.- ELEMENTS MATERIALS I TÈCNICS: 3.1- ELEMENTS MATERIALS : CONSTRUCTIUS I ORNAMENTALS 3.2- ELEMENTS SOSTENIDORS: EL MUR, LA COLUMNA, PILAR… 3.3- ELEMENTS SOSTINGUTS: LLINDA, ARC I COBERTA. 4.- TIPOLOGIES ARQUITECTÒNIQUES: CIVIL I RELIGIOSA Allianz Arena Munic (2002-05)
  • 3. L’arquitectura és l’art de construir espais per mitjà d’un sistema constructiu. Anomenem sistema constructiu a la manera com es combinen els elements sostenidors i sostinguts formant l’estructura o esquelet bàsic d’un edifici. ARQUITRAVAT VOLTAT NOUS MATERIALS (ESTRUCTURA INTERNA) -Predomini de la línea recta (vertical i horitzontal). -Elements de suport: La columna, el pilar o el mur. -Espais interiors molt compartimentats -Pren com a base l’Arc -Predomini de la línea corba. -Espais interiors amplis i alliberats de columnes. A partir del s. XIX, consisteix en l’aplicació de nous materials a la creació d’una estructura interna que és la que sosté l’edifici. -Els murs no sustenten, sols marquen el límit amb l’espai exterior. - Noves possibilitats, nous espais i formes. Al llarg de la Història podem diferenciar tres: 1.- L’ARQUITECTURA
  • 4. LA REPRESENTACIÓ DE L’EDIFICI Per l’estudi i l’anàlisi d’un edifici el podem representar de tres formes: - LA PLANTA O PLA: Representació de l’edifici en secció horitzontal. Ens mostra la distribució i disposició de l’espai arquitectònic. - L'ALÇAT : Dibuix de la representació vertical de l’edifici. Ens mostra els elements sostenidors i els elements sostinguts. - LA SECCIÓ dibuix d'un tall transversal de l'alçat d'un edifici
  • 5. LA PLANTA El dibuix de la planta ens permet visualitzar la disposició i distribució de l'espai arquitectònic, i com ha estat concebut. La planta també ens mostra la posició i distribució dels elements de suport : murs, pilars columnes... L’espai pot estat concebut de forma: Longitudinal: L’espai s’articula entorn d'un Eix longitudinal Centralitzada: L’espai s’articula en torn un punt central on s'encreuen dos eixos Quina concepció de l’espai presenten aquestes plantes: longitudinal o centralitzat ?
  • 6. L’ALÇAT I LA SECCIÓ L’Alçat és la representació plana de les façanes d'un edifici, ens permet visualitzar els elements arquitectònics i decoratius, la seva disposició i proporcions. L’Alçat és complementa amb la secció o tall transversal de l’alçat de l’edifici. SECCIÓ I ALÇAT D’UN THOLOS GRECSECCIÓ I ALÇAT VILLA CAPRA (PALLADIO 1566)
  • 7. A l’hora d’analitzar una obra arquitectònica des del punt de vista formal cal tenir en compte: - ELS MATERIALS: - ELS ELEMENTS SOSTENIDORS (SUPORTS) - ELS ELEMENTS SOSTINGUTS (COBERTA) CONSTRUCTIUS ORNAMENTALS L’ARC COLUMNES PILARS i PILASTRES LA LLINDA, DINTEL O ARQUITRAU COBERTES ARQUITRAVADA O PLANA DE VOLTA O CORBADA ALTRES : MÈNSULA, PETXINA, ... EL MUR (REGULAR/IRREGULAR/APARELL) 2.- ELEMENTS MATERIALS I TÈCNICS
  • 8. ELS MATERIALS Condicionen la factura de l'edifici i la forma en què ho percebem, tant en l'interior com en l'exterior. Poden tenir dues funcions: A) Funció constructiva: Conformen estructuralment l’edifici. Els més utilitzats al llarg de la història han estat: el fang cuit, la fusta i la pedra, fins que a partir del segle XIX, es va començar a fer servir el ferro, l’acer i el formigó armat, i més endavant , altres metalls i materials sintètics. B) Funció ornamental: No formen part de l’estructura de l’edifici, sols l'embelleixen. S’han utilitzat entre d’altres: l’estuc, el guixos, els mosaics, la ceràmica, els aplacats de pedra o fusta. ( falsa arquitectura )...
  • 9. És un suport de caire continu que tanca l’edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega o de separació. Segons el tipus d’aparell (manera com apareixen col·locats o aparellats els elements o materials utilitzats per la seva construcció) podem diferenciar: MUR IRREGULAR: quan els elements que el formen presenten un aspecte i disposició desiguals (mida, forma o disposició). Mur de MaçoneriaMur ciclopi ELEMENTS SOSTENIDORS CONTINUS : EL MUR 3.-ELEMENTSSOSTENIDORS(SUPORTS)
  • 10. MUR REGULAR: Quan els carreus o maons que formen el mur presenten un aspecte homogeni. Podem diferenciar: Isòdom : Si els carreus són de dimensions iguals i estan disposats en filades. Pseusòdom : Si els carreus tots i estat disposats en fileres presenten diferents amplades.
  • 11. En els murs regulars, segons la manera com es disposen els carreus o maons l’aparell pot ser: - Aparell a soga (aparejo de soga): Els carreus apareixen a l'exterior vistos pel seu costat ample. - Aparell a tió (aparejo a tizón): Els carreus apareixen a l'exterior vistos pel seu costat estret. - Aparell a soga i tió: Els carreus apareixen a l'exterior vistos alternativament pel seu costat ample i estret. Sí les peces estan col·locades obliquament respecte al sòl: - Opus reticulatum - Opus spicatum
  • 12. LA COLUMNA Element sostenidor vertical de secció circular. Consta de tres elements: La base o, el fust i el capitell. EL PILAR Element sostenidor vertical de secció rectangular, cruciforme o poligonal. Més robust i massís que la columna. LA PILASTRA És un pilar adossat a la paret. Pot tenir funció constructiva o ornamental. ELEMENTS SOSTENIDORS DISCONTINUS :
  • 13. MÈNSULA Element sortint sostenidor de petits elements volats com balcons o cornises. ALTRES ELEMENTS DE SUPORT PETXINA Cada una de les superfícies triangular que permet transformar el quadrat de la planta en un cercle per poder coronar-lo amb una cúpula.
  • 14. - L’ ARQUITRAU o LLINDA: Element horitzontal que transmet les carregues de la coberta de forma vertical. Les parts principals d’un arc són: Les dovelles, la línia d’impostes, la clau, la llum, l' intradós i l’extradós. - L’ARC : Element corbat que desvia lateralment les càrregues de la coberta. En l’època clàssica va donar origen a la anomenada coberta arquitravada formada per :l’arquitrau o llinda, el fris, la cornisa i el frontó. Segons la forma que presenta els tipus més comuns d’arc són: el de mig punt, l’apuntat, el de ferradura i el peraltat. En arquitectura els elements sostinguts són essencialment dos: l’Arquitrau i l’Arc, a partir dels qual es generen les cobertes o element que tanca l’edifici per la seva part superior 3.- ELEMENTS SOSTINGUTS (COBERTES)
  • 15. LES COBERTES La coberta és el conjunt d’elements que tanca una construcció per la part superior. Poden ser: COBERTES PLANES O ARQUITRAVADES COBERTES CORBADES O DE VOLTA
  • 16. COBERTES PLANES O ARQUITRAVADES Sorgeixen de la prolongació de la llinda o arquitrau o bé se sustenten sobre ells, exercint càrregues verticals sobre els elements sostenidors. Fins l’aparició dels nous materials a partir del segle XIX, aquest tipus de cobertes no permetien crear espais interiors amplis i lliures de suports.
  • 17. En l’arquitectura clàssica els elements que componen la coberta plana o arquitravada són: COBERTA ARQUITRAVADA CLÀSSICA - L’ENTAULAMENT: format per l’arquitrau, el fris i la cornisa. - EL FRONTÓ: Espai triangular situat a la façana. L’origen del frontó va ser la cintra, un entramat de fusta que permetia cobrir l’edifici amb una teulada de dos vessants. Moltes vegades el frontó i la cornisa és complementen amb relleus de figures adaptades a l’espai disponible.
  • 18. COBERTES CORBADES O DE VOLTA Es generen a partir de la projecció imaginaria de l’arc i descarreguen el seu pes sobre els murs o pilastres. Aquests tipus de coberta permet cobrir grans espais i donar moviment al conjunt. - LA VOLTA: Resulta de la projecció imaginària d’un arc que segueix un moviment de translació, generalment recte. - LA CÚPULA: Resulta de la projecció imaginària d’un arc que segueix un moviment de rotació sobre ell mateix.
  • 19.
  • 20. Al llarg de la història les més utilitzades han estat: TIPUS DE VOLTES: VOLTA DE CANÓ VOLTA D’ARESTA VOLTA DE CREUERIA
  • 21. NOUS MATERIALS, NOVES COBERTES La utilització en arquitectura de nous materials constructius a partir del segle XIX ha permet crear nous tipus de cobertes que permeten cobrir i crear nous espais.