Manual de policia administrativa de consum

2018
MANUAL DE POLICIA
ADMINISTRATIVA DE
CONSUM
Francesc Xavier Sánchez Moragas
Llicenciat en dret. Especialista en dret del consum.
https://fsanchezmo.wordpress.com/

2 MANUAL DE POLICIA ADMINISTRATIVA DE CONSUM. © Francesc Xavier Sánchez Moragas. Apunts del
professor per a l’assignatura de consum. https://fsanchezmo.wordpress.com/
MANUAL DE POLICIA ADMINISTRATIVA DE CONSUM.
© FRANCESC XAVIER SANCHEZ MORAGAS
Apunts del professor per a l’assignatura de consum.
Edició electrònica, abril 2018
MANUAL DE POLICIA ADMINISTRATIVA DE CONSUM de Francesc Xavier Sánchez
Moragas està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada
4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a https://fsanchezmo.wordpress.com/
Els permisos addicionals als d'aquesta llicència es poden trobar a
https://fsanchezmo.wordpress.com/.

INDEX
El dret administratiu de consum com a dret tuïtiu ___________________________ 8
Normativa bàsica que cal aplicar a Catalunya______________________________ 13
El Codi de Consum de Catalunya _________________________________________ 13
Els col·lectius especialment protegits__________________________________________ 14
Què implicat que les persones consumidores pertanyin o no a aquests col·lectius? __________ 15
La persona consumidora mitjana_____________________________________________ 15
Prevenció dels delictes_________________________________________________ 17
Connexions del dret penal i del dret sancionador en l’àmbit del consum _____________ 18
Quins són els delictes que poden estar relacionats amb la defensa de les persones
consumidores?____________________________________________________________ 18
Omissions ______________________________________________________________________ 19
Accions ________________________________________________________________________ 22
Les diligències d’investigació____________________________________________ 25
Requisits per poder portar a terme funcions inspectores en l’àmbit del consum_______ 25
Els procediments sancionadors de consum. ________________________________ 26
La regulació de les inspeccions __________________________________________ 29
Objectius de les activitats inspectores _________________________________________ 30
Inici actuacions inspectores _________________________________________________ 31
Potestats inspectores ______________________________________________________ 31
Actes d’inspecció de consum ________________________________________________ 32
Formalitats de les actes d’inspecció _________________________________________________ 33
Informes d’inspecció de consum______________________________________________ 34
Mesures cautelars immediates_______________________________________________ 34
Proves___________________________________________________________________ 35
Mostres Reglamentàries __________________________________________________________ 35
Laboratoris acreditats ____________________________________________________________ 37
Mostres indicatives ______________________________________________________________ 40
Proves sobre els serveis ____________________________________________________ 41
Cost ____________________________________________________________________ 41
Exemples d’actuacions policials en relació a la protecció dels interessos econòmics 43
Denúncies, davant dels serveis municipals de les policies locals de Catalunya, com a
conseqüència de la constatació de males pràctiques de venda en domicilis___________ 43
Denúncies per molèsties per visites no desitjades _____________________________________ 44
Denuncies per males praxis comportamentals en visites domiciliaries_____________________ 45
Denúncies per venda d’aliments a domicili ___________________________________________ 48

Denuncies per deficiències en la informació contractual _________________________________ 50
Denúncies per pràctiques enganyoses i de confusió ____________________________________ 55
Infracció________________________________________________________________________ 57
Tipificació ______________________________________________________________________ 57
Informació policial a la ciutadania en cas de males praxis en habitatges. El dret de
desistiment__________________________________________________________ 59
El document de desistiment_______________________________________________________ 59
Altres solucions. La via judicial per anul·lar el contracte. ________________________________ 60
Aspectes delictius en les vendes domiciliaries___________________________________ 61
Estafes_________________________________________________________________________ 61
L’obligació de les empreses de subministrar productes i serveis segurs __________ 71
Normativa relacionada amb les mesures cautelars i a la seguretat dels productes i
serveis______________________________________________________________ 72
Les mesures cautelars _________________________________________________ 73
Conceptes claus ___________________________________________________________ 74
Marc general de l’actuació de l’administració ______________________________ 75
L’equilibri entre la intervenció mínima i l’eficàcia de les mesures cautelars. La
responsabilitat patrimonial de l’administració.__________________________________ 75
Les xarxes d’alertes ___________________________________________________ 77
Xarxa d’alertes de Productes no alimentaris ____________________________________ 77
Xarxa d’alertes de productes alimentaris_______________________________________ 78
Relacions entre els diferents organismes responsables de la seguretat i el comerç
internacional de productes __________________________________________________ 79
Organismes internacionals ________________________________________________________ 79
Organismes europeus. ____________________________________________________________ 82
La Xarxa d’alertes Rapid Alert System for Fod and Feet (RASFF) __________________________ 82
La xarxa d’alertes RAPEX __________________________________________________________ 82
Organismes espanyols ____________________________________________________________ 83
Ministerio de Economía, Industria y Competitividad ____________________________________ 85
Controls duaners d’aquests organismes en l’entrada de productes d’importació ____________ 86
Normativa que fixa els criteris que cal seguir en la inspecció dels productes en els punts duaners
i l’adopció de les corresponents mesures_____________________________________________ 90
Les mesures cautelars adoptades per l’òrgan competent_____________________ 90
Motivació ___________________________________________________________ 91
Contingut de l’acte administratiu d’adopció de mesures precautòries _______________ 92
Mesures cautelars executades pel personal inspector ____________________________ 93
Mesures cautelars adoptades pel personal inspector_____________________________ 93
Quan hi ha raons d’urgència?_______________________________________________________ 94
Quins tipus de risc hi han? _________________________________________________________ 94
Quin tipus de mesura cautelar cal adoptar per un cas concret?____________________________ 95
S’ha d’immobilitzar o retirar del mercat? _____________________________________________ 96

Durant quant de temps s’han d’imposar les mesures cautelars?___________________________ 96
En quin grau s’han adoptar les mesures cautelars?_______________________________ 96
Posició dels productors i distribuïdors en relació a l’adopció de mesures precautòries
___________________________________________________________________ 97
Notificacions de productors i distribuïdors _____________________________________ 99
Productors: _____________________________________________________________________ 99
Distribuïdors: ___________________________________________________________________ 99
Costos i recursos humans i tècnics en l’adopció de mesures cautelars __________ 100
Mesures definitives __________________________________________________ 101
Comís i destrucció ________________________________________________________ 101
Tancament o cessament de l’activitat de l’empresa infractora_____________________ 102
Mesures cautelars administratives i processos civils i penals _________________ 102
Criteris per avaluar la seguretat dels productes industrials __________________ 104
Organismes d’avaluació de la conformitat_____________________________________ 104
La normalització dels productes ________________________________________ 105
Productes industrials______________________________________________________ 107
Cosmètics_______________________________________________________________ 109
Joguines i productes d’ús infantil ____________________________________________ 111
La seguretat dels productes que s’utilitzen pel jocs dels infants menors de 14 anys _________ 112
Les obligacions dels comerciants __________________________________________________ 114
Tipus de joguines _______________________________________________________________ 114
Advertències de seguretat________________________________________________________ 115
Les joguines no destinades a nens de menys de trenta-sis mesos. _______________________ 115
Joguines d’activitat. _____________________________________________________________ 116
Joguines funcionals. _____________________________________________________________ 116
Joguines químiques._____________________________________________________________ 117
Patins, patins de rodes, patins en línia, monopatins, patinets i bicicletes de joguina per a nens.
______________________________________________________________________________ 117
Joguines destinades a utilitzar-se a l’aigua. __________________________________________ 117
Joguines en aliments.____________________________________________________________ 118
Joguines que imiten màscares i cascos protectors. ____________________________________ 118
Joguines destinades a ser suspeses a sobre d’un bressol, un parc o un cotxet per a nadons per
mitjà de cordons, cordes, elàstics o corretges. _______________________________________ 118
Embalatge per a jocs de taula olfactius, estoig de cosmètics i jocs gustatius._______________ 118
Algunes qüestions de seguretat a tenir en compte ______________________________ 120
I. Propietats físiques i mecàniques. ________________________________________________ 120
II. Inflamabilitat.________________________________________________________________ 122
III. Propietats químiques._________________________________________________________ 123
IV. Propietats elèctriques ________________________________________________________ 123
V.Higiene. _____________________________________________________________________ 124
VI.Radioactivitat________________________________________________________________ 124
Productes que no es consideren joguines ___________________________________________ 125

Criteris per avaluar la seguretat dels productes alimentaris__________________ 126
obligacions dels comerciants que elaboren o comercialitzen productes alimentaris ___ 126
Organismes responsables de verificar el compliment d’aquests requisits i adoptar les
corresponents mesures cautelars en cada fase._________________________________ 127
Diferències entre les competències i els perfils del personal inspector de consum i del
personal inspectors de salut pública. _________________________________________ 128
Diferències de perfil professional __________________________________________________ 128
Diferències de caràcter territorial i competencial _____________________________________ 129
Mesures cautelars relacionades amb els productes alimentaris____________________ 130
Productes alimentaris i seguretat____________________________________________ 131
Etiquetatge ____________________________________________________________________ 133
Subjectes responsables (Article 334-1 Codi de Consum) _____________________ 135
Import de les sancions (Article 333-1 Codi de Consum)___________________________ 135
COM A COMPLEMENT DE LES SANCIONS PRINCIPALS, ES POT ACORDAR LA IMPOSICIÓ DE LES
SANCIONS ACCESSÒRIES SEGÜENTS: ________________________________________________ 136
CIRCUMSTÀNCIES AGREUJANTS (Article 333-2.2 Codi de Consum) ________________________ 136
CIRCUMSTÀNCIES ATENUANTS (Article 333-2.3 Codi de Consum)_________________________ 137
CIRCUMSTÀNCIES MIXTES LES SEGÜENTS: (Article 333-2.4 Codi de Consum)________________ 137
Classificació de les infraccions__________________________________________ 137
INFRACCIONS LLEUS (Article 332-2Codi de Consum) ___________________________________ 137
INFRACCIONS GREUS (Article 332-3 Codi de Consum) __________________________________ 137
INFRACCIONS MOLT GREUS (Article 332-4Codi de Consum) _____________________________ 138
Tipificació de les infraccions ________________________________________________ 138
Infraccions en matèria de seguretat i per incompliment de disposicions o resolucions
administratives (Article 331-1 Codi de Consum) aquestes infraccions estan tipificades com a
greus _________________________________________________________________________ 138
Infraccions per alteració, adulteració, frau o engany (Article 331-2 Codi de Consum) aquestes
infraccions estan tipificades com a greus____________________________________________ 139
Infraccions en matèria de transaccions comercials i en matèria de preus (Article 331-3 Codi de
Consum) ______________________________________________________________________ 140
Infraccions en matèria de normalització, documentació i condicions de venda i en matèria de
subministrament o de prestació de serveis (Article 331-4Codi de Consum) ________________ 141
Infraccions per incompliment d’obligacions o prohibicions contractuals legals (Article 331-5 Codi
de Consum)____________________________________________________________________ 142
Altres infraccions (Article 331-6 Codi de Consum)_____________________________________ 142
Protecció dels legítims interessos econòmics dels consumidors i usuaris ________ 144
Definició de pràctica deslleial -Article 4 LCD-___________________________________ 145
Actes d’engany – Article 5 LCD-____________________________________________________ 146
Omissions enganyoses – Article 7 LCD-______________________________________________ 146
Pràctiques agressives – Article 8 LCD-_______________________________________________ 147
Practiques enganyoses per confusió per als consumidors –Article 20 LCD- ________________ 147
Pràctiques enganyoses sobre codis de conducta o altres distintius de qualitat –Article 21 LCD-147
Pràctiques esquer i pràctiques promocionals enganyoses - Article 22 LCD- ________________ 148
Practiques enganyoses sobre la naturalesa i les propietats dels béns o serveis, la seva
disponibilitat i els serveis postvenda -Article 23 LCD-__________________________________ 149

Pràctiques de venda piramidal -Article 24 LCD-_______________________________________ 149
Pràctiques enganyoses per confusió -Article 25 LCD- __________________________________ 149
Pràctiques comercials encobertes -Article 26 LCD- ____________________________________ 149
Altres pràctiques enganyoses -Article 27 LCD-________________________________________ 150
Pràctiques agressives per coacció - Article 28 LCD- ____________________________________ 150
Pràctiques agressives per persecució - Article 29 LCD- _________________________________ 150
Pràctiques agressives en relació amb els menors - Article 30 LCD- _______________________ 151
Altres pràctiques agressives - Article 31 LCD- ________________________________________ 151

LA PROTECCIÓ DE LES PERSONES
CONSUMIDORES I EL DRET
ADMINISTRATIU DEL CONSUM
EL DRET ADMINISTRATIU DE CONSUM COM A DRET
TUÏTIU
La protecció dels drets de les persones consumidores sorgeix d’un mandat constitucional,
que en el seu article 51 estableix:
ARTÍCULO 51
1. LOS PODERES PÚBLICOS GARANTIZARÁN LA DEFENSA DE
LOS CONSUMIDORES Y USUARIOS, PROTEGIENDO, MEDIANTE
PROCEDIMIENTOS EFICACES, LA SEGURIDAD, LA SALUD Y
LOS LEGÍTIMOS INTERESES ECONÓMICOS DE LOS MISMOS.
2. LOS PODERES PÚBLICOS PROMOVERÁN LA INFORMACIÓN
Y LA EDUCACIÓN DE LOS CONSUMIDORES Y USUARIOS,
FOMENTARÁN SUS ORGANIZACIONES Y OIRÁN A ÉSTAS EN
LAS CUESTIONES QUE PUEDAN AFECTAR A AQUÉLLOS, EN
LOS TÉRMINOS QUE LA LEY ESTABLEZCA.
3. EN EL MARCO DE LO DISPUESTO POR LOS APARTADOS
ANTERIORES, LA LEY REGULARÁ EL COMERCIO INTERIOR Y
EL RÉGIMEN DE AUTORIZACIÓN DE PRODUCTOS
COMERCIALES.
Així doncs, la protecció va dirigida molt especialment a garantir la seguretat, la salut i
també els interessos econòmics de les persones consumidores, que són els tres àmbits
claus de les actuacions inspectores i aquestes actuacions poden iniciar-se tant
d’ofici com a instància de part.
A nivell estatal, el desenvolupament de l’article 51 de la Constitució Espanyola -CE- de
l’any 1978, es va fer amb la “Ley 26/1984, de 19 de julio, General para la Defensa de los
Consumidores y Usuarios”, norma que avui ja està derogada i que ha estat substituïda pel
“Real Decreto Legislativo 1/2007, de 16 de noviembre, por el que se aprueba el texto
refundido de la Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios y otras
leyes complementarias” –TRLGDCU-.
Està clar que estem davant d’un dret tuïtiu que fa trontollar el principi de neutralitat
dels serveis públics, que de forma ordinària tenen l’encàrrec de protegir els interessos
generals, però no els interessos particulars.
L’àmbit del dret del consum no és el de les relacions contractuals entre privats, que
es consideren relacions entre iguals i estan dins de l’àmbit de la regulació del dret civil o

del dret mercantil. L’àmbit del dret del consum opera en les relacions contractuals
entre una empresa i una persona consumidora, on la persona consumidora té una
certa posició d’inferioritat i l’administració ha de compensar la desigualtat i pot tutelar
el procés contractual i sancionar, si fos el cas, a les empreses que no actuïn de forma
correcte.
Aquest és doncs l’àmbit de treball del dret administratiu de consum.
És important assenyalar ara, quins són els drets que defineix aquesta llei com a bàsics,
recollits en el seu article 8 –TRLGDCU-:
ARTÍCULO 8. DERECHOS BÁSICOS DE LOS CONSUMIDORES Y
USUARIOS.
SON DERECHOS BÁSICOS DE LOS CONSUMIDORES Y
USUARIOS:
A) LA PROTECCIÓN CONTRA LOS RIESGOS QUE PUEDAN
AFECTAR SU SALUD O SEGURIDAD.
B) LA PROTECCIÓN DE SUS LEGÍTIMOS INTERESES
ECONÓMICOS Y SOCIALES; EN PARTICULAR FRENTE A LAS
PRÁCTICAS COMERCIALES DESLEALES Y LA INCLUSIÓN DE
CLÁUSULAS ABUSIVAS EN LOS CONTRATOS.
C) LA INDEMNIZACIÓN DE LOS DAÑOS Y LA REPARACIÓN DE
LOS PERJUICIOS SUFRIDOS.
D) LA INFORMACIÓN CORRECTA SOBRE LOS DIFERENTES
BIENES O SERVICIOS Y LA EDUCACIÓN Y DIVULGACIÓN PARA
FACILITAR EL CONOCIMIENTO SOBRE SU ADECUADO USO,
CONSUMO O DISFRUTE.
E) LA AUDIENCIA EN CONSULTA, LA PARTICIPACIÓN EN EL
PROCEDIMIENTO DE ELABORACIÓN DE LAS DISPOSICIONES
GENERALES QUE LES AFECTAN DIRECTAMENTE Y LA
REPRESENTACIÓN DE SUS INTERESES, A TRAVÉS DE LAS
ASOCIACIONES, AGRUPACIONES, FEDERACIONES O
CONFEDERACIONES DE CONSUMIDORES Y USUARIOS
LEGALMENTE CONSTITUIDAS.
F) LA PROTECCIÓN DE SUS DERECHOS MEDIANTE
PROCEDIMIENTOS EFICACES, EN ESPECIAL ANTE
SITUACIONES DE INFERIORIDAD, SUBORDINACIÓN E
INDEFENSIÓN.
I un matís important, que diferencia el dret civil del dret del consum, és que aquests drets
són irrenunciables, tal i com s’estableix en el seu article 10 –TRLGDCU-, mentre que en
l’àmbit civil, les parts poden renunciar lliurement als seus drets.

ARTÍCULO 10. IRRENUNCIABILIDAD DE LOS DERECHOS
RECONOCIDOS AL CONSUMIDOR Y USUARIO.
LA RENUNCIA PREVIA A LOS DERECHOS QUE ESTA NORMA
RECONOCE A LOS CONSUMIDORES Y USUARIOS ES NULA,
SIENDO, ASIMISMO, NULOS LOS ACTOS REALIZADOS EN
FRAUDE DE LEY DE CONFORMIDAD CON LO PREVISTO EN EL
ARTÍCULO 6 DEL CÓDIGO CIVIL.
La protecció i la intervenció administrativa és tant gran en aquest àmbit jurídic, que
l’article 48 del –TRLGDCU- estableix una actuació administrativa impensable en altres
àmbits:
ARTÍCULO 48. REPOSICIÓN DE LA SITUACIÓN ALTERADA
POR LA INFRACCIÓN E INDEMNIZACIÓN DE DAÑOS Y
PERJUICIOS.
CONFORME A LO PREVISTO EN EL ARTÍCULO 130.2 DE LA
LEY 30/1992, DE 26 DE NOVIEMBRE, DE RÉGIMEN JURÍDICO
DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS Y DEL
PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO COMÚN, EN EL
PROCEDIMIENTO SANCIONADOR PODRÁ EXIGIRSE AL
INFRACTOR LA REPOSICIÓN DE LA SITUACIÓN ALTERADA
POR LA INFRACCIÓN A SU ESTADO ORIGINAL Y, EN SU
CASO, LA INDEMNIZACIÓN DE DAÑOS Y PERJUICIOS
PROBADOS CAUSADOS AL CONSUMIDOR QUE SERÁN
DETERMINADOS POR EL ÓRGANO COMPETENTE PARA
IMPONER LA SANCIÓN, DEBIENDO NOTIFICARSE AL
INFRACTOR PARA QUE EN EL PLAZO DE UN MES PROCEDA A
SU SATISFACCIÓN, QUEDANDO, DE NO HACERSE ASÍ,
EXPEDITA LA VÍA JUDICIAL.
Així doncs, aquest article dota de potestats a les administracions públiques per tal que
puguin resoldre sobre els danys i perjudicis causats a la persona consumidora i puguin
obligar a l’empresa a compensar aquests danys, dins del mateix procediment sancionador,
fet que és inusual i que en l’àmbit del dret privat, aquestes qüestions s’haurien de
decidir davant dels tribunals civils.
Aquest és un dels atractius més importants pels ciutadans i ciutadanes, que troben en les
administracions públiques el recolzament que necessiten en la tramitació de les seves
reclamacions, d’una forma propera, ràpida, poc formulista i gratuïta.
A Catalunya el reconeixement dels drets de les persones consumidores apareixen als
articles 28 i 49 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya –EAC-.

ARTICLE 28
DRETS DELS CONSUMIDORS I USUARIS
1. LES PERSONES, EN LLUR CONDICIÓ DE CONSUMIDORES I
USUÀRIES DE BÉNS I DE SERVEIS, TENEN DRET A LA
PROTECCIÓ DE LLUR SALUT I SEGURETAT. TAMBÉ TENEN
DRET A UNA INFORMACIÓ VERAÇ I ENTENEDORA SOBRE LES
CARACTERÍSTIQUES I ELS PREUS DELS PRODUCTES I DELS
SERVEIS, A UN RÈGIM DE GARANTIES DELS PRODUCTES
ADQUIRITS I DELS SUBMINISTRAMENTS CONTRACTATS I A
LA PROTECCIÓ DE LLURS INTERESSOS ECONÒMICS DAVANT
CONDUCTES ABUSIVES, NEGLIGENTS O FRAUDULENTES.
2. ELS CONSUMIDORS I USUARIS TENEN DRET A ÉSSER
INFORMATS I A PARTICIPAR, DIRECTAMENT O PER MITJÀ DE
LLURS REPRESENTANTS, PEL QUE FA A LES
ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES DE CATALUNYA, EN ELS
TERMES QUE ESTABLEIXEN LES LLEIS.
ARTICLE 49
PROTECCIÓ DELS CONSUMIDORS I USUARIS
1. ELS PODERS PÚBLICS HAN DE GARANTIR LA PROTECCIÓ
DE LA SALUT, LA SEGURETAT I LA DEFENSA DELS DRETS I
ELS INTERESSOS LEGÍTIMS DELS CONSUMIDORS I USUARIS.
2. ELS PODERS PÚBLICS HAN DE GARANTIR L'EXISTÈNCIA
D'INSTRUMENTS DE MEDIACIÓ I ARBITRATGE EN MATÈRIA
DE CONSUM, N'HAN DE PROMOURE EL CONEIXEMENT I LA
UTILITZACIÓ I HAN DE DONAR SUPORT A LES
ORGANITZACIONS DE CONSUMIDORS I USUARIS.
Les competències de la Generalitat de Catalunya, en matèria de Consum, són exclusives,
tal i com s’assenyala al seu article 123 –EAC-
ARTICLE 123
CONSUM
CORRESPON A LA GENERALITAT LA COMPETÈNCIA
EXCLUSIVA EN MATÈRIA DE CONSUM, QUE INCLOU EN TOT
CAS:
A) LA DEFENSA DELS DRETS DELS CONSUMIDORS I ELS
USUARIS, PROCLAMATS PER L'ARTICLE 28, I L'ESTABLIMENT

I L'APLICACIÓ DELS PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS DE
QUEIXA I RECLAMACIÓ.
B) LA REGULACIÓ I EL FOMENT DE LES ASSOCIACIONS DELS
CONSUMIDORS I ELS USUARIS I LLUR PARTICIPACIÓ EN ELS
PROCEDIMENTS I AFERS QUE LES AFECTIN.
C) LA REGULACIÓ DELS ÒRGANS I ELS PROCEDIMENTS DE
MEDIACIÓ EN MATÈRIA DE CONSUM.
D) LA FORMACIÓ I L'EDUCACIÓ EN EL CONSUM.
E) LA REGULACIÓ DE LA INFORMACIÓ EN MATÈRIA DE
CONSUMIDORS I USUARIS.
Ara bé, hi ha unes competències relacionades amb el dret civil mercantil i processal, que es
consideren regulació bàsica i que l’Estat Espanyol se’n reserva la seva regulació, tal i com
s’estableix en el seu article 149 de la CE. En concret i pel que ara ens interessa, els
següents:
ARTÍCULO 149
1. EL ESTADO TIENE COMPETENCIA EXCLUSIVA SOBRE LAS
SIGUIENTES MATERIAS:
6.ª LEGISLACIÓN MERCANTIL, PENAL Y PENITENCIARIA;
LEGISLACIÓN PROCESAL, SIN PERJUICIO DE LAS NECESARIAS
ESPECIALIDADES QUE EN ESTE ORDEN SE DERIVEN DE LAS
PARTICULARIDADES DEL DERECHO SUSTANTIVO DE LAS
COMUNIDADES AUTÓNOMAS.
8.ª LEGISLACIÓN CIVIL, SIN PERJUICIO DE LA
CONSERVACIÓN, MODIFICACIÓN Y DESARROLLO POR LAS
COMUNIDADES AUTÓNOMAS DE LOS DERECHOS CIVILES,
FORALES O ESPECIALES, ALLÍ DONDE EXISTAN. EN TODO
CASO, LAS REGLAS RELATIVAS A LA APLICACIÓN Y EFICACIA
DE LAS NORMAS JURÍDICAS, RELACIONES JURÍDICO-CIVILES
RELATIVAS A LAS FORMAS DE MATRIMONIO, ORDENACIÓN
DE LOS REGISTROS E INSTRUMENTOS PÚBLICOS, BASES DE
LAS OBLIGACIONES CONTRACTUALES, NORMAS PARA
RESOLVER LOS CONFLICTOS DE LEYES Y DETERMINACIÓN
DE LAS FUENTES DEL DERECHO, CON RESPETO, EN ESTE
ÚLTIMO CASO, A LAS NORMAS DE DERECHO FORAL O
ESPECIAL.
Aquestes competències bàsiques fa que a Catalunya, el Real Decreto Legislativo 1/2007, de
16 de noviembre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General para la
Defensa de los Consumidores y Usuarios y otras leyes complementarias –TRLGDCU- sigui

aplicable, només en aquests àmbits: procés, garanties, desistiment, responsabilitat civil
dels productes defectuosos.
NORMATIVA BÀSICA QUE CAL APLICAR A CATALUNYA
• Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires –LCSF-
• Llei 3/2017, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les
obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart
i cinquè –LCCCOC-
• Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya –LCCC-
• Llei 9/2004, de 24 de desembre, de creació de l'Agència Catalana del Consum –
LACC-
• Decret 198/2016, de 23 de febrer, sobre la inspecció de consum i control de
mercat, el procediment de presa de mostres, les mesures cautelars i altres
actuacions inspectores –DIC-
• Decret 98/2014, de 8 de juliol, sobre el procediment de mediació en les relacions
de consum –DMC-
• Decret 151/2013, de 9 d'abril, sobre la potestat sancionadora en matèria de
consum i sobre el procediment de restitució de quantitats percebudes
indegudament, reposició de la situació alterada i rescabalament de danys i
perjudicis –DPSC-
• Decret 121/2013, de 26 de febrer, pel qual es regulen els fulls oficials de queixa,
reclamació i denúncia en les relacions de consum –DFOR-
• Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les
administracions públiques –LPAC-
• Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del Sector Públic –LRJSP-
• Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya –LRJPACC-
• Llei 3 / 1991, de 10 de gener, de competència deslleial –LCD-
EL CODI DE CONSUM DE CATALUNYA
A Catalunya, els drets de les persones consumidores es regulen a l’article 121-2 de la LCCC
ELS DRETS I ELS INTERESSOS DE LES PERSONES
CONSUMIDORES PROTEGITS PER AQUESTA LLEI SÓN ELS
SEGÜENTS:
A) EL DRET A LA PROTECCIÓ DE LA SALUT I A LA
SEGURETAT.
B) EL DRET A LA PROTECCIÓ DELS INTERESSOS ECONÒMICS
I SOCIALS.
C) EL DRET A LA INDEMNITZACIÓ I REPARACIÓ DE DANYS.

D) EL DRET A LA PROTECCIÓ JURÍDICA, ADMINISTRATIVA I
TÈCNICA.
E) EL DRET A LA INFORMACIÓ, L'EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ.
F) EL DRET A LA REPRESENTACIÓ, LA CONSULTA I LA
PARTICIPACIÓ.
G) ELS DRETS LINGÜÍSTICS.
I s’introdueixen dos matisos importants, amb un contingut jurídic important, les persones
consumidores especialment protegides i la persona consumidora mitjana.
ELS COL·LECTIUS ESPECIALMENT PROTEGITS
Pel que fa als “Col·lectius especialment protegits “, es diu a l’article 121-3 de la LCCC
que aquests tenen una protecció especial:
1. ELS DRETS DE LES PERSONES CONSUMIDORES QUE AFECTIN
COL·LECTIUS ESPECIALMENT PROTEGITS GAUDEIXEN D'UNA
ATENCIÓ ESPECIAL I PREFERENT PER PART DELS PODERS
PÚBLICS, D'ACORD AMB EL QUE ESTABLEIXEN AQUESTA LLEI, LES
DISPOSICIONS QUE LA DESPLEGUIN I LA RESTA DE L'ORDENAMENT
JURÍDIC.
2. LES PERSONES AMB DISCAPACITAT, ESPECIALMENT, HAN DE
TENIR GARANTIT L'ACCÉS ADEQUAT A LA INFORMACIÓ SOBRE ELS
BÉNS I SERVEIS, I EL PLE EXERCICI I EL GAUDI DELS DRETS I LES
GARANTIES QUE RECULL AQUESTA LLEI, DE LA MATEIXA MANERA
QUE LA RESTA DE PERSONES CONSUMIDORES.
La definició concreta de persones consumidores especialment protegides, la trobem a
l’article 111-2.c) de la LCCC que ens defineix els col·lectius especialment protegits com els
col·lectius que, per la concurrència de determinades característiques, són especialment
vulnerables pel que fa a les relacions de consum. En qualsevol cas, la protecció especial
s'ha de donar tenint en compte la persona consumidora mitjana del col·lectiu en què
s'integra la persona consumidora.
EN PARTICULAR, SÓN COL·LECTIUS ESPECIALMENT
PROTEGITS: ELS INFANTS I ELS ADOLESCENTS, LES
PERSONES GRANS, LES PERSONES MALALTES, LES PERSONES
AMB DISCAPACITATS I QUALSEVOL ALTRE COL·LECTIU EN
SITUACIÓ D'INFERIORITAT O INDEFENSIÓ ESPECIALS.
També l’article 262-10.1 –LCCC- estableix una protecció addicional pels col·lectius
especialment protegits definits per la lletra c de l'article 111-2 gaudeixen d’una protecció
més gran, amb les característiques i els requisits que es determinin per reglament.

QUÈ IMPLICAT QUE LES PERSONES CONSUMIDORES PERTANYIN O NO A
AQUESTS COL·LECTIUS?
Doncs la protecció específica consisteix en que les administracions, en els procediments
sancionadors han de ser més durs en la imposició de les sancions a les empreses.
L’article 333-2 de la LCCC estableix:
GRADUACIÓ DE LES SANCIONS
1. PER A DETERMINAR LA QUANTIA I L'EXTENSIÓ DE LA SANCIÓ
DINS DELS MÍNIMS I MÀXIMS ESTABLERTS, S'HAN DE TENIR EN
COMPTE LES CIRCUMSTÀNCIES AGREUJANTS, ATENUANTS I
MIXTES.
2. SÓN CIRCUMSTÀNCIES AGREUJANTS LES SEGÜENTS:
D) EL FET QUE ELS AFECTATS SIGUIN COL·LECTIUS ESPECIALMENT
PROTEGITS.
I PER ALTRA BANDA, L’ARTICLE 332-4 ESTABLEIX QUE LES
INFRACCIONS QUE HAGIN ESTAT QUALIFICADES COM A GREUS
D'ACORD AMB L'ARTICLE 332-3 S'HAN DE QUALIFICAR COM A
MOLT GREUS SI HI CONCORRE ALGUNA DE LES CIRCUMSTÀNCIES
SEGÜENTS:
B) QUE S'HAGIN COMÈS APROFITANT LA SITUACIÓ ESPECIAL DE
DESEQUILIBRI O INDEFENSIÓ DE DETERMINADES PERSONES
CONSUMIDORES O DE COL·LECTIUS ESPECIALMENT PROTEGITS.
LA PERSONA CONSUMIDORA MITJANA
Per altra banda, també s’ha de tenir en compte que hi ha persones consumidores que
actuen de forma poc responsable, sense adoptar unes mínimes mesures de precaució. Per
aquest motiu es parteix de la base que les persones consumidores han de ser mínimament
diligents en les seves contractacions de béns i serveis i aquest patró de persona és la que
es defineix com a persona consumidora mitjana, a l’article 111-2.b) de la LCCC “persona
consumidora que, d'acord amb un criteri de diligència ordinària, hauria d'estar
normalment informada i ésser raonablement curosa en les relacions de consum, en funció
dels factors socials, culturals i lingüístics”.
I en aquests casos, l’article 121-4 de la LCCC estableix que la protecció general de les
persones consumidores ha de prendre com a referència el concepte de persona
consumidora mitjana.

LES COMPETÈNCIES DE LES
POLICIES LOCALS COM A POLICIA
ADMINISTRATIVA DE CONSUM
L’article 11 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals estableix, pel que ara
ens ocupa que, entre d’altres funcions, corresponen a les policies locals, en llur àmbit
d'actuació, les funcions d’exercir de policia administrativa, a fi d'assegurar el
compliment dels reglaments, de les ordenances, dels bans, de les resolucions i de les altres
disposicions i actes municipals, d'acord amb la normativa vigent, així com dur a terme
diligències de prevenció i actuacions destinades a evitar la comissió d'actes delictuosos, en
el qual cas han de comunicar les actuacions dutes a terme a les forces o els cossos de
seguretat competents.
També poden portar a terme la cooperació en la resolució dels conflictes privats,
quan siguin requerides a fer-ho.
Per altra banda, la Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat
pública de Catalunya estableix, en el seu article 28.3, que són funcions pròpies de les
policies locals, pel que ara estem analitzant:
c) Les de policia administrativa en l'àmbit de les competències municipals i,
especialment, les relacionades amb la normativa mediambiental.
e) Les de policia comunitària en els àmbits de la convivència veïnal i dels serveis públics
locals.
I en el mateix article 28, apartat quart, s’estableix que són funcions compartides entre la
policia de la Generalitat - mossos d'esquadra i les policies locals, pel que ara ens interessa:
a) Les de policia de proximitat, i l'auxili i l'assistència als ciutadans.
b) La intervenció en la resolució amistosa de conflictes privats, si hi són requerides.
c) La vigilància d'espais públics.
Així doncs, les policies locals poden exercir de policia administrativa en l'àmbit de les
competències municipals i, a més, tenen un paper rellevant en les actuacions de policia
comunitària en els àmbits de la convivència veïnal i dels serveis públics locals i el seu
paper és fonamental en la detecció i prevenció de la comissió d’infraccions administratives
i la resolució de litigis privats de consum, quan hi són requerides.
A MÉS, CAL TENIR EN COMPTE QUE HI HA UN MANDAT PER A
LA TUTELA DELS DRETS DE LES PERSONES CONSUMIDORES
QUE AFECTA A TOTS ELS PODERS PÚBLICS DE CATALUNYA I
PER TANT, ELS SERVEIS DE POLICIA LOCAL.
L’article 311-1 de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya –
LCCC- estableix que:

1. ELS PODERS PÚBLICS DE CATALUNYA, ESPECIALMENT
ELS QUE TENEN ESPECÍFICAMENT ENCARREGADA LA
TUTELA I LA DEFENSA DELS DRETS DE LES PERSONES
CONSUMIDORES, HAN DE VETLLAR, PER MITJÀ DE
PROCEDIMENTS EFICAÇOS I EFECTIUS, PEL COMPLIMENT
DELS DRETS QUE RECONEIXEN AQUESTA LLEI I LES
NORMATIVES ESPECÍFIQUES I SECTORIALS DE DEFENSA I
PROTECCIÓ DE LES PERSONES CONSUMIDORES.
2. ELS PODERS PÚBLICS A QUÈ FA REFERÈNCIA L'APARTAT
1, EN CAS D'UN INCOMPLIMENT DE LA LEGISLACIÓ QUE
POSI EN PERILL DE QUALSEVOL MANERA ELS DRETS O
INTERESSOS DE LES PERSONES CONSUMIDORES, HAN
D'ADOPTAR LES MESURES QUE ESTABLEIXEN AQUESTA
LLEI I LA RESTA DE L'ORDENAMENT JURÍDIC.
També s’ha de tenir en compte que l’article Article 322-5.2 de la LCCC estableix que les
actes d'inspecció que compleixin els requisits formals establerts per aquesta llei que
hagin estat esteses per serveis d'inspecció d'organismes públics altres que aquells a
què fa referència aquesta llei tenen el mateix valor probatori en els procediments
administratius derivats de l'aplicació d'aquesta llei, pel que les actes dels serveis
municipals de policia tenen el mateix valor probatori que les actes dels serveis
d’inspecció de consum.
PREVENCIÓ DELS DELICTES
Com hem vist abans, les policies locals també poden dur a terme diligències de prevenció i
actuacions destinades a evitar la comissió d'actes delictuosos, i en el cas de la protecció
dels drets de les persones consumidores, la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de
consum de Catalunya –LCCC-, en el seu article 341-1.3 estableix que en els casos en que els
fets que constitueixen infraccions administratives d'acord amb aquesta llei puguin ésser
constitutius d'infracció penal, l'òrgan competent per a iniciar el procediment, d'ofici o a
instància de l'òrgan instructor del procediment, els ha de posar en coneixement de la
jurisdicció penal.
ESPECIALMENT, EN EL CAS DE CONDUCTES REITERADES DE
POSADA AL MERCAT DE PRODUCTES QUE GENERIN UN RISC GREU
A LES PERSONES CONSUMIDORES, LA COMUNICACIÓ A LA
JURISDICCIÓ PENAL S'HA DE DUR A TERME, AL MÉS AVIAT
POSSIBLE, AMB LA INDICACIÓ DE TOTES LES DADES QUE L'ÒRGAN
ADMINISTRATIU DISPOSI PER A IDENTIFICAR-NE LES PERSONES
RESPONSABLES.
En tots dos casos, si el procediment administratiu ha estat iniciat, se n'ha d'acordar la
suspensió fins que s'hi pronunciï la resolució judicial corresponent, i pot adoptar les
mesures cautelars oportunes per mitjà de resolució notificada als interessats.

Recordar també que l’article 312-9 de la LCCC estableix que d’acord amb el “Principi de
concurrència de sancions”, no es poden sancionar les infraccions que hagin estat
sancionades penalment o administrativament, si hi ha identitat de subjecte, fet i fonament.
El Decret 151/2013, de 9 d'abril, sobre la potestat sancionadora en matèria de
consum i sobre el procediment de restitució de quantitats percebudes indegudament,
reposició de la situació alterada i rescabalament de danys i perjudicis –DPSC-,
estableix en el seu article 32 que si l’Administració té constància d’alguna manera que
s’està seguint un procés penal amb identitat de fet, subjecte i fonament, ha de suspendre la
tramitació del procediment. En aquest cas ha d’informar al Ministeri Fiscal o l’òrgan
judicial de les actuacions portades a terme.
En cas que finalment l’òrgan competent no apreciï l’existència de delicte o falta, o bé la
manca d’identitat entre el fet, subjecte o fonament, s’ha d’aixecar la suspensió i
continuar el procediment.
L'Administració no pot continuar el procediment i ha de declarar-ne la conclusió i la no-
exigència de responsabilitat, si la resolució judicial estima l'existència de delicte o falta, i
s'hi aprecia identitat de subjecte, fet i fonament.
En qualsevol cas, els fets declarats provats per resolució judicial penal ferma vinculen els
òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que substancien.
L'Administració ha de revisar d'ofici les resolucions administratives fonamentades en fets
contradictoris amb els declarats provats en la resolució penal, d'acord amb les normes que
regulin els procediments de revisió d'ofici.
CONNEXIONS DEL DRET PENAL I DEL DRET SANCIONADOR EN
L’ÀMBIT DEL CONSUM
L’article 341-1 del Codi de Consum de Catalunya estableix que en el cas que els fets que
constitueixen infraccions administratives d’acord amb aquesta llei puguin ésser
constitutius d’infracció penal, l’òrgan competent per a iniciar el procediment, d’ofici o a
instància de l’òrgan instructor del procediment, els ha de posar en coneixement de la
jurisdicció penal.
Especialment, en el cas de conductes reiterades de posada al mercat de productes que
generin un risc greu a les persones consumidores, la comunicació a la jurisdicció penal
s’ha de dur a terme, al més aviat possible, amb la indicació de totes les dades que l’òrgan
administratiu disposi per a identificar-ne les persones responsables. En tots dos casos, si
el procediment administratiu ha estat iniciat, se n’ha d’acordar la suspensió fins que s’hi
pronunciï la resolució judicial corresponent, i pot adoptar les mesures cautelars oportunes
per mitjà de resolució notificada als interessats.
QUINS SÓN ELS DELICTES QUE PODEN ESTAR RELACIONATS AMB LA
DEFENSA DE LES PERSONES CONSUMIDORES?
Tal i com s’estableix a l’article 10 del Codi Penal, Són delictes les accions i omissions
doloses o imprudents penades per la llei.

OMISSIONS
D’acord amb l’article 11 del Codi Penal, els delictes que consisteixin en la producció d’un
resultat només s’han d’entendre comesos per omissió quan el fet de no evitar-lo, en
infringir un especial deure jurídic de l’autor, equivalgui, segons el sentit del text de la llei, a
la seva causació.
A AQUEST EFECTE S’HA D’EQUIPARAR L’OMISSIÓ A L’ACCIÓ:
A) QUAN HI HAGI UNA OBLIGACIÓ LEGAL O CONTRACTUAL
ESPECÍFICA D’ACTUAR.
B) QUAN QUI OMET HAGI CREAT UNA OCASIÓ DE RISC PER
AL BÉ JURÍDICAMENT PROTEGIT MITJANÇANT UNA ACCIÓ O
OMISSIÓ PRECEDENT.
Per tant, els delictes d’omissió són aquells en què s’ordena actuar en un sentit determinat i
es castiga el fet de no fer-ho.
L’OMISSIÓ DE QUI ESTÀ OBLIGAT A ACTUAR CONSTITUEIX
UN DELICTE D’OMISSIÓ IMPRÒPIA O DE COMISSIÓ PER
OMISSIÓ I L’OMISSIÓ DE MERA ACTIVITAT REP EL NOM
D’OMISSIÓ PURA O PRÒPIA.
Per cometre els delictes d’omissió pura, ni hi ha prou amb l’absència de l’acció, són
tipus de mera activitat, mentre que per cometre delictes de comissió per omissió cal
que s’hagi produït un resultat, són tipus de resultat.
Si ens situem en el dret del consum, tenim que les empreses que produeixen i
distribueixen productes tenen una obligació específica d’actuar, tal i com s’estableix
en els articles 122-2 i 211-2 del Codi de Consum.
• Els qui produeixin, importin, distribueixin, manipulin o comercialitzin béns i
serveis, en llur qualitat de professionals, tenen l’obligació de subministrar béns o
prestar serveis segurs i, en conseqüència, han d’actuar amb diligència per a
evitar la posada al mercat de béns i serveis insegurs.
Si s’han posat en el mercat béns o serveis insegurs:
• S’ha d’informar immediatament les persones consumidores del risc derivat de l’ús
del bé o de la prestació del servei.
• Si les persones consumidores ja n’han adquirit, s’han d’adoptar les mesures
pertinents perquè esdevinguin adequats, o bé substituir-los o retornar l’import
que s’hagi satisfet.
El “Real Decreto 1801/2003, de 26 de diciembre, sobre seguridad general de los
productos” –RDSGP-, estableix també les següents obligacions:
D’acord amb l’article 4, els productors dels productes només poden posar al mercat
productes considerats segurs.

SI BO I POSAR AL MERCAT PRODUCTES CONSIDERATS
SEGURS, DESPRÉS ES DESCOBREIX QUE PRESENTEN RISCOS
INCOMPATIBLES AMB EL DEURE DE SEGURETAT, HAN
D’ADOPTAR MESURES DE RETIRADA DEL MERCAT I
D’INFORMACIÓ ALS CONSUMIDORS, SENSE QUE CALGUI CAP
REQUERIMENT DE L’ADMINISTRACIÓ, A QUI LI HAURAN DE
COMUNICAR AQUESTA SITUACIÓ.
A més, els productors han de mantenir informats als distribuïdors.
Pel que fa als distribuïdors i d’acord amb el que s’estableix a l’article 5 del RDSGP, tenim
que:
• Només poden distribuir productes segurs, pel que no poden vendre aquest tipus
de productes quan sàpiguen que no són segurs o quan ho haguessin de saber.
EN AQUEST SENTIT, S’EXIGEIX QUE ELS DISTRIBUÏDORS
ACTUÏN AMB DILIGÈNCIA I HAN DE PARTICIPAR EN LA
VIGILÀNCIA DE LA SEGURETAT, INFORMANT A LES
ADMINISTRACIONS COMPETENTS I ALS PRODUCTORS DE
TOTS AQUELLS RISCOS DELS QUE EN TINGUIN
CONEIXEMENT.
Així doncs, els productors i els distribuïdors es troben en una situació de responsables de
la seguretat, o dit d’una altra forma, en la posició de garant. La posició de garant és
necessària perquè la no evitació d’un resultat lesiu es pugui equiparar a la seva pròpia
causació positiva.
SI NO ESTIGUÉSSIM DAVANT DE LA POSICIÓ DE GARANT NO
ESTARÍEM DAVANT DE LA COMISSIÓ PER OMISSIÓ, SINÓ QUE
PODRÍEM ESTAR DAVANT DE LA OMISSIÓ PURA.
Els productors i els distribuïdors tenen el deure de controlar una font de perill situada en
el seu àmbit de domini propi i han d’evitar posar al mercat productes insegurs, detectant i
retirant-los del mercat un cop detectada l’existència de perill, pel que amb les seves
accions podrien evitar la causació de danys per a la seguretat i la salut de les persones.
EL DELICTE D’HOMICIDI COMÉS PER COMISSIÓ PER OMISSIÓ.
L’article 138 del CP tipifica el delicte d’homicidi com “El qui mati a altri ha de ser castigat,
com a reu d’homicidi, amb la pena de presó de deu a quinze anys”.
Aquest delicte també es pot cometre per comissió per omissió, tal i com acabem de
comentar.
S’ha de poder afirmar que el que omet l’acció deguda mata i no solament infringeix un
deure d’actuar.

EL DELICTE D’HOMICIDI COMÉS PER IMPRUDÈNCIA
L’article 142 del Codi Penal ens diu que qui per imprudència greu causi la mort d’altra
ha de ser castigat, com a reu d’homicidi imprudent, a la pena de presó d’un a quatre anys i,
pel que ara ens interessa, en el seu apartat e, ens diu que si es comet per imprudència
professional s’ha d’imposar a més la pena d’inhabilitació especial per exercir la professió,
ofici o càrrec per un període de tres a sis anys.
Fixem-nos que diu per imprudència greu, perquè si fos per imprudència menys greu ha
de ser castigat amb la pena de multa de tres mesos a divuit mesos i el delicte només és
perseguible mitjançant una denúncia de la persona ofesa o del seu representant legal.
Per tant és essencial diferenciar que és considera imprudència greu i que és
considera imprudència lleu.
LA IMPRUDÈNCIA GREU, ÉS EL MENYSPREU DE LES NORMES
DE CURA MÉS ELEMENTALS, MENTRE QUE LA IMPRUDÈNCIA
LLEU ÉS CONSIDERA LA NO OBSERVANÇA D’UN
COMPORTAMENT ABSOLUTAMENT DILIGENT.
EL DELICTE DE LESIONS IMPRUDENTS
L’article 147 del Codi Penal estableix el delicte de lesions, dels que pel que ara ens
interessa remarquem els seus apartats primer i segon: “1. El qui, per qualsevol mitjà o
procediment, causi a altri una lesió que menyscabi la seva integritat corporal o la seva
salut física o mental, ha de ser castigat com a reu del delicte de lesions amb la pena de
presó de tres mesos a tres anys o la multa de sis a dotze mesos, sempre que la lesió
requereixi objectivament per a la seva guarició, a més d’una primera assistència
facultativa, tractament mèdic o quirúrgic. La simple vigilància o seguiment facultatiu del
curs de la lesió no es considera tractament mèdic. 2. El qui, per qualsevol mitjà o
procediment, causi a altri una lesió no inclosa a l’apartat anterior, ha de ser castigat amb la
pena de multa d’un a tres mesos.
Aquests delictes només són perseguibles mitjançant una denúncia de la persona ofesa o
del seu representant legal.
A nosaltres ens interessa especialment el delicte regulat a l’article 152 del Codi Penal.
Article 152
1. El qui per imprudència greu causi alguna de les lesions que preveuen els articles
anteriors ha de ser castigat, en atenció al risc creat i el resultat produït:
1r. Amb la pena de presó de tres a sis mesos o multa de sis a divuit mesos si es tracta de les
lesions de l’apartat 1 de l’article 147.
2n. Amb la pena de presó d’un a tres anys si es tracta de les lesions de l’article 149.
3r. Amb la pena de presó de sis mesos a dos anys si es tracta de les lesions de l’article 150.
(...)
Si les lesions s’han comès per imprudència professional, s’ha d’imposar a més la pena
d’inhabilitació especial per a l’exercici de la professió, ofici o càrrec per un període de sis
mesos a quatre anys.

2. El qui per imprudència menys greu causi alguna de les lesions a què es refereixen els
articles 149 i 150 ha de ser castigat amb una pena de multa de tres mesos a dotze mesos.
(...)
El delicte que preveu aquest apartat només és perseguible mitjançant una denúncia de la
persona ofesa o del seu representant legal.
ACCIONS
Hi ha diferents tipus que atempten contra els drets de les persones consumidores:
ARTICLE 281 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-3.F) DEL CODI
DE CONSUM
1. El qui tregui del mercat matèries primeres o productes de primera necessitat amb la
intenció de desproveir-ne un sector, de forçar una alteració de preus o de perjudicar
greument els consumidors, ha de ser castigat amb la pena de presó d'un a cinc anys i multa
de dotze a vint-i-quatre mesos.
2. S'ha d’imposar la pena superior en grau si el fet es realitza en situacions de necessitat
greu o catastròfiques.
ARTICLE 282 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-2.E) DEL CODI
DE CONSUM
Han de ser castigats amb la pena de presó de sis mesos a un any o una multa de 12 a24
mesos els fabricants o comerciants que, en les seves ofertes o publicitat de productes o
serveis, hi facin al·legacions falses o manifestin característiques incertes, de manera que
puguin causar un perjudici greu i manifest als consumidors, sense perjudici de la pena
que correspongui aplicar per la comissió d’altres delictes.
ARTICLE 283 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-2.C) DEL CODI
DE CONSUM
S’han d’imposar les penes de presó de sis mesos a un any i multa de sis a divuit mesos als
qui, en perjudici del consumidor, facturin quantitats superiors per productes o
serveis el cost o preu dels quals calculin aparells automàtics, mitjançant la seva
alteració o manipulació.
DELS DELICTES CONTRA LA SALUT PÚBLICA
ARTICLE 359 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-4.E) I 331-1.A),
331-1.C) I D).
El qui, sense estar degudament autoritzat per fer-ho, elabori substàncies nocives per
a la salut o productes químics que puguin causar estralls, o en despatxi o
subministri, o hi comerciï, ha de ser castigat amb la pena de presó de sis mesos a tres
anys, multa de sis a dotze mesos i inhabilitació especial per a professió o indústria per un
termini de sis mesos a dos anys.
Bé jurídic tutelat: la salut pública.
Conducta típica: Elaborar, despatxar, subministrar o comercialitzar, sense estar
degudament autoritzat, substàncies nocives o productes químics que puguin causar
estralls.

És un delicte de perill abstracte, no cal que s’hagi posat en perill la salut d’alguna persona
en concret.
El concepte de substància nociva, quan es refereix a aliments, el podem trobar al
“Decreto 2484/1967 de 21 de septiembre, por el que se aprueba el texto del Código
Alimentario Español”
Article 1.02.12. Alimento nocivo.-
Tendrá la consideración de nocivo todo alimento:
a) Cuando utilizado con criterio de normal prudencia, y conforme a las prescripciones de
su preparación y empleo o en cualquier forma que se ajuste a prácticas de elemental
previsión, produzca efectos perjudiciales en el consumidor.
b) Cuando aun no siendo perjudicial a su inmediato consumo, se pueda prever que su
ingestión repetida entraña peligro para la salud, sin que ello obedezca a uso inmoderado o
inoportuno, o a consumo irreflexivo del mismo.
c) Cuando su contenido en microorganismos o materias extrañas sea superior a los límites
permitidos para las diferentes clases de alimentos.
d) Cuando aun no siendo nocivo para el consumidor medio, lo es o pueda serlo para un
grupo determinado de consumidores (lactantes, embarazadas, diabéticos, etc.) al que va
específicamente destinado.
Quan es refereixi a productes industrials, podríem considerar que els productes
insegurs, definits a l’article 111-2.i) del Codi de Consum, podrien tenir la consideració de
“nocius” si presentessin un risc no acceptable que fes que en condicions d’utilització
normal o raonablement previsibles, incloses les condicions de durada i, si escau, de posada
en servei, d’instal·lació i de manteniment, no presentés cap risc o només riscos mínims
compatibles amb el bé o servei considerats acceptables dins del respecte a un nivell elevat
de protecció de la salut, la seguretat i els interessos econòmics de les persones.
Quan es parla de productes químics que puguin causar estralls, el Codi Penal s’està referint a
productes químics que per explosió o inflamació puguin causar la destrucció
d’infraestructures bàsiques (avions, vaixells, edificis...) pel que no estaríem pròpiament dins
d’una conducta contra les persones consumidores.
ARTICLE 360 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-1 APARTATS A)
B) I C)
El qui, estant autoritzat per al tràfic de les substàncies o els productes a què fa referència
l'article anterior, els despatxi o subministri sense complir amb les formalitats que
preveuen les lleis i els reglaments respectius, ha de ser castigat amb la pena de multa de
sis a dotze mesos i inhabilitació per a professió o ofici de sis mesos a dos anys.
Conducta típica: Estar autoritzat i despatxar o subministrar les substàncies i els
productes sense complir les formalitats legals.
ARTICLE 363 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB ELS ARTICLES DEL CODI DE
CONSUM SEGÜENTS INDICATS.
S’han de castigar amb la pena de presó d'un a quatre anys, multa de sis a dotze mesos i
inhabilitació especial per a professió, ofici, indústria o comerç per un termini de tres a sis

anys els productors, els distribuïdors o els comerciants que posin en perill la salut dels
consumidors:
1. Oferint al mercat productes alimentaris ometent o alterant els requisits que estableixen
les lleis o els reglaments sobre caducitat o composició. (Article 331-2 apartats a) i c) i
article 331- 4, d) del Codi de Consum)
2. Fabricant o venent begudes o comestibles destinats al consum públic i nocius per a la
salut.
(Article 331-1, a) del Codi de Consum)
3. Traficant amb gèneres corromputs.
4. Elaborant productes l’ús dels quals no estigui autoritzat i sigui perjudicial per a la salut,
o comerciant-hi.
(Article 331-1, a) del codi de Consum)
5. Ocultant o sostraient efectes destinats a ser inutilitzats o desinfectats, per comerciar-hi.
(Article 331-6 apartats c) i d) del Codi de Consum)
ARTICLE 364 DEL CODI PENAL RELACIONAT AMB L’ARTICLE 331-1,A) I 331-2,
APARTATS A) I B).
1. El qui adulteri amb additius o altres agents no autoritzats susceptibles de causar danys a
la salut de les persones els aliments, les substàncies o les begudes destinades al comerç
alimentari ha de ser castigat amb les penes de l'article anterior. Si el reu és el propietari o
el responsable de producció d'una fàbrica de productes alimentaris, se li ha d’imposar, a
més, la pena d'inhabilitació especial per a professió, ofici, indústria o comerç de sis a deu
anys.
2. S'ha d’imposar la mateixa pena a qui realitzi qualsevol de les conductes següents:
1a. Administrar als animals les carns o productes dels quals es destinin al consum humà
substàncies no permeses que generin risc per a la salut de les persones, o en dosis
superiors o per a finalitats diferents de les autoritzades.
2a. Sacrificar animals d'abastament o destinar els seus productes al consum humà, sabent
que se'ls han administrat les substàncies que esmenta el número anterior.
3a. Sacrificar animals d'abastament als quals s'hagin aplicat tractaments terapèutics
mitjançant les substàncies que esmenta l'apartat 1r.
4a. Despatxar per al consum públic les carns o els productes dels animals d'abastament
sense respectar els períodes d'espera si n’hi ha de reglamentàriament previstos.
ARTICLE 366 DEL CODI PENAL.
En el cas dels articles anteriors, es pot imposar la mesura de clausura de l'establiment, de
la fàbrica, del laboratori o del local per un termini de fins a cinc anys, i en els supòsits de
gravetat extrema pot disposar-se’n el tancament definitiu d’acord amb el que preveu
l'article 129.

ARTICLE 367 DEL CODI PENAL.
Si els fets que preveuen tots els articles anteriors es realitzen per imprudència greu, s'han
d’imposar, respectivament, les penes inferiors en grau.
LES DILIGÈNCIES D’INVESTIGACIÓ
Els serveis de policia local, poden practicar les diligències prèvies necessàries abans
d'acordar la incoació de l'expedient sancionador, amb la finalitat d'esbrinar les
circumstàncies dels fets i els subjectes responsables.
Aquestes diligències prèvies tenen caràcter reservat.
Les diligències inspectores finalitzen per algun dels supòsits següents:
a) Resolució motivada d'arxivament quan no es constaten indicis d'infracció
administrativa en matèria de defensa dels drets de les persones consumidores.
b) Proposta d'incoació d'expedient administratiu sancionador quan existeixen indicis
constatats, suficients i raonables d'infracció administrativa de la normativa reguladora
dels drets de les persones consumidores.
c) Trasllat a altres administracions públiques o òrgans administratius que siguin
competents.
d) Requeriment d'adequació a la normativa vigent reguladora de les relacions de
consum, en el cas d'infraccions lleus.
e) Proposta d'incoació del procediment administratiu no sancionador d'adopció de
mesures de restricció a la comercialització.
REQUISITS PER PODER PORTAR A TERME FUNCIONS INSPECTORES
EN L’ÀMBIT DEL CONSUM
Les competències en consum dels ajuntaments s’estableixen a la Llei 22/2010, del 20 de
juliol, del Codi de consum de Catalunya –LCCC-.
L’article 126-10.1 de la LCCC defineix els serveis públics de consum com a qualsevol
òrgan o organisme de titularitat pública dependent d'una administració pública catalana
que acompleixi tasques d'informació, orientació i assessorament a les persones
consumidores té la consideració de servei públic de consum en l'àmbit de la seva
demarcació territorial i d'acord amb les seves competències.
Aquest servei públic de consum pot exercir, entre d'altres, les funcions següents:
a) Rebre i tramitar les queixes, reclamacions i denúncies de les persones consumidores.
b) Informar, orientar i assessorar les persones consumidores sobre llurs drets i deures i
les formes d'exercir-los.
c) Gestionar les reclamacions per mitjà de la mediació en matèria de consum.
d) Gestionar les denúncies i acomplir les tasques d'inspecció en matèria de consum.
e) Iniciar procediments sancionadors de consum.
f) Fomentar l'arbitratge com a mitjà de resolució dels conflictes de consum entre els

establiments comercials i les empreses.
g) Educar i formar en consum les persones consumidores, particularment els col·lectius
especialment protegits, sia per mitjà d'actuacions directes sia a través dels mitjans de
comunicació de titularitat pública.
h) Fer difusió de les organitzacions de persones consumidores i col·laborar-hi.
Els serveis públics de consum han de rebre, gestionar i resoldre les queixes i reclamacions,
com a mínim, de les persones consumidores domiciliades en llur demarcació territorial,
dur a terme la mediació i, si escau, adreçar-les al sistema arbitral de consum. També ho
poden fer respecte a les queixes i reclamacions referents a establiments radicats en llur
àmbit territorial.
D'acord amb el principi de proximitat, és competent, en primer lloc, el servei públic de
consum del municipi on estigui domiciliada la persona consumidora. Si al municipi no hi
ha cap oficina, n'és competent l'oficina supramunicipal que correspongui i, si no n'hi ha, la
d'àmbit de Catalunya.
Dit això, si un municipi vol exercir competències en l’àmbit de la protecció de les persones
consumidores, l’article 126-11 obliga a que formin part del Directori de serveis públics
de consum de Catalunya, amb finalitats informatives. Aquest directori l’elabora i
l’actualitza l’Agència Catalana del Consum i té caràcter públic.
AQUESTS MUNICIPIS HAN DE FACILITAR A L’AGÈNCIA
CATALANA DEL CONSUM LES DADES NECESSÀRIES SOBRE
LES FUNCIONS QUE EXERCEIXEN I PEL QUE ARA ENS
INTERESSA, SOBRE:
LA GESTIÓ DE LES DENÚNCIES I LES TASQUES D'INSPECCIÓ
EN MATÈRIA DE CONSUM.
ELS PROCEDIMENTS SANCIONADORS DE CONSUM.
L’article 341-7.c) de la LCCC estableix que són òrgans competents per a imposar
sancions els alcaldes, en l'àmbit de llurs competències segons la legislació de règim
local, per a la imposició de sancions per infraccions lleus i greus, d'acord amb les
quanties establertes. També poden imposar multes coercitives.
L’article 14 del Decret 151/2013, de 9 d'abril, sobre la potestat sancionadora en
matèria de consum i sobre el procediment de restitució de quantitats percebudes
indegudament, reposició de la situació alterada i rescabalament de danys i perjudicis
-DPSC- estableix que en l’àmbit de les corporacions locals, correspon als alcaldes,
d’acord amb les competències atribuïdes per la legislació de règim local, l’exercici
de les competències d’inici i arxiu de les diligències prèvies, d’incoació, de
nomenament de l’instructor o instructora, de resolució dels procediments
sancionadors i d’adopció de mesures cautelars previstes en els capítols II i III d’aquest
Decret. Pel que fa al nomenament de l’instructor o instructora, l’alcalde el designarà
d’acord amb la regulació del procediment sancionador aplicable a la corporació local.

L’article 321-2.2 de la LCCC estableix però, un repartiment de competències inspectores
entre la inspecció autonòmica i local, que si bé no es restrictiva, a excepció de l’àmbit
territorial, és anunciadora i ens diu que:
LA FUNCIÓ D'INSPECCIÓ DELS ENS LOCALS CONSISTEIX
PRINCIPALMENT EN LA COMPROVACIÓ I EL CONTROL EN
LLUR ÀMBIT TERRITORIAL DELS BÉNS I SERVEIS D'ÚS COMÚ,
ORDINARI I GENERALITZAT (*), DEL COMPLIMENT DELS
REQUISITS GENERALS DELS ESTABLIMENTS I DE LA
SEGURETAT DELS PRODUCTES, I TAMBÉ EN L'ADOPCIÓ DE
MESURES CAUTELARS.
(*) Els béns i serveis d'ús comú, ordinari i generalitzat els trobem definits al Reial Decret
1507/2000, d’1 de setembre, pel qual s’actualitzen els catàlegs de productes i serveis d’ús
o consum comú, ordinari i generalitzat i de béns de naturalesa duradora, als efectes del
que disposen, respectivament, en els articles 2 , apartat 2, i 11, apartats 2 i 5, de la Llei
General per a la defensa dels consumidors i usuaris i normes concordants, modificat per
l’ORDRE SCO/453/2008, de 14 de febrer, per la qual es modifica el Reial decret
1507/2000, d’1 de setembre, pel qual s’actualitzen els catàlegs de productes i serveis d’ús
o consum comú, ordinari i generalitzat i de béns de naturalesa duradora.
ANEXO I
Productos y servicios de uso o consumo común, ordinario y generalizado a efectos del artículo 2.2 y 20.1 de la Ley
General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios y disposición adicional segunda de la Ley de Asistencia
Jurídica Gratuita
A) Productos alimenticios y alimentarios.
1. Carnes frescas.
2. Carnes de aves de corral.
3. Carnes de caza silvestre.
4. Carnes de conejo doméstico y de caza de granja.
5. Derivados cárnicos.
6. Pescados y derivados.
7. Mariscos, crustáceos, moluscos y derivados.
8. Huevos y ovoproductos.
9. Leche y derivados.
10. Aceite y demás grasas comestibles.
11. Cereales.
12. Leguminosas.
13. Tubérculos y derivados.
14. Harinas y derivados.
15. Hortalizas y verduras.
16. Frutas y derivados.
17. Edulcorantes naturales y derivados.
18. Salsas y demás condimentos y especias.
19. Café y demás alimentos estimulantes y derivados.
20. Conservas animales y vegetales.

21. Platos preparados, productos dietéticos y de régimen.
22. Agua y hielo.
23. Helados.
24. Bebidas no alcohólicas.
25. Bebidas alcohólicas.
26. Aditivos.
B) Productos no alimenticios.
1. Medicamentos y productos sanitarios.
2. Productos de perfumería, cosméticos e higiene personal.
3. Abonos y fertilizantes de uso doméstico.
4. Flores, plantas y semillas de uso doméstico.
5. Plaguicidas de uso doméstico.
6. Disolventes, pegamentos, pinturas, barnices, tintes o similares.
7. Detergentes y productos de limpieza del hogar.
8. Instrumentos y material de óptica, fotografía, relojería y música.
9. Bisutería y monedas.
10. Herramientas, cuchillería, cubertería y otras manufacturas metálicas comunes, de uso doméstico.
11. Muebles, artículos de menaje, accesorios y enseres domésticos.
12. Aparatos eléctricos, electrotécnicos, electrónicos e informáticos, su software y accesorios de uso domésticos.
13. Vehículos automóviles, motociclos, velocípedos y accesorios.
14. Encendedores y cerillas.
15. Combustibles.
16. Bombonas de gas.
17. Juguetes, juegos, artículos para recreo y deportes.
18. Vivienda.
19. Artículos para vestido y calzado y sus accesorios.
20. Artículos de viaje.
21. Libros, revistas y periódicos.
22. Material didáctico o escolar.
C) Servicios.
1. Servicios de suministros de agua, gas, electricidad y calefacción.
2. Arrendamiento de vivienda.
3. Servicios sanitarios: Médicos, hospitalarios, farmacéuticos y veterinarios.
4. Servicios de residencia y atención a personas mayores o con minusvalía.
5. Servicios de atención a la infancia y guarderías.
6. Transporte de servicio público.
7. Comunicaciones: Correos, teléfonos, telégrafos y otros servicios de telecomunicaciones que tengan incidencia
directa en la prestación de servicios de uso general.
8. Enseñanza.
9. Servicios culturales.
10. Servicios de esparcimiento y deportes.
11. Servicios personales: Lavanderías, tintorerías y peluquerías.
12. Servicios de limpieza y de recogida de basuras.
13. Servicios bancarios y financieros.

14. Seguros.
15. Turismo y hostelería.
16. Servicios de reparación, mantenimiento y garantía de aquellos bienes y servicios relacionados en el presente
anexo que, por su naturaleza, puedan requerir de los mismos.
17. Servicios de la sociedad de la información.
L'òrgan de l'Agència Catalana del Consum que exerceix funcions d'inspecció en
l'àmbit del consum i els serveis d'inspecció corresponents de les administracions
locals han d'actuar de manera coordinada, col·laborar entre si i donar assistència a
qualsevol administració pública competent en matèria de consum que els ho demani per a
acomplir l'activitat d'inspecció i control per raó de la matèria o del territori.
LA REGULACIÓ DE LES INSPECCIONS
L’article 321-1 de la LCCC estableix que:
1. L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT I LES
ADMINISTRACIONS LOCALS, EN L’ÀMBIT DE LES
COMPETÈNCIES RESPECTIVES I D’ACORD AMB LES
FUNCIONS QUE RECULL EL DIRECTORI DE SERVEIS PÚBLICS
DE CONSUM DE CATALUNYA, HAN DE DUR A TERME LES
ACTUACIONS D’INSPECCIÓ I CONTROL NECESSÀRIES PER A
GARANTIR QUE LES EMPRESES I ELS ESTABLIMENTS QUE
PRODUEIXEN, DISTRIBUEIXEN O COMERCIALITZEN BÉNS O
SERVEIS, FINS I TOT ELS SERVEIS DE LA SOCIETAT DE LA
INFORMACIÓ, COMPLEIXIN ELS DEURES, LES PROHIBICIONS I
LES LIMITACIONS QUE ESTABLEIX LA NORMATIVA DELS
DIVERSOS SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA,
L’INCOMPLIMENT DE LA QUAL POT LESIONAR ELS
INTERESSOS GENERALS DE LA PERSONA CONSUMIDORA
PROTEGITS PER AQUESTA LLEI.
2. L'ACTIVITAT D'INSPECCIÓ I CONTROL POT RECAURE
SOBRE ELS BÉNS I SERVEIS DESTINATS A LES PERSONES
CONSUMIDORES I SOBRE ELS ELEMENTS, LES CONDICIONS
I LES INSTAL·LACIONS UTILITZATS PER A PRODUIR-LOS,
DISTRIBUIR-LOS I COMERCIALITZAR-LOS.
El desplegament de les funcions inspectores que preveu la Llei 22/2010, del 20 de juliol,
del Codi de consum de Catalunya –LCCC-, el trobem al Decret 198/2016, de 23 de
febrer, sobre la inspecció de consum i control de mercat, el procediment de presa de
mostres, les mesures cautelars i altres actuacions inspectores –DIC-.

OBJECTIUS DE LES ACTIVITATS INSPECTORES
L'activitat d'inspecció de consum i control de mercat té per objecte vetllar perquè les
empreses i els establiments que produeixen, distribueixen o comercialitzen béns i serveis
a les persones consumidores, fins i tot els serveis de la societat de la informació,
compleixin amb els deures, les obligacions, les prohibicions i les limitacions que recull la
normativa vigent dels diversos sectors de l'activitat econòmica, l'incompliment de la qual
pot lesionar els drets i els interessos generals de les persones consumidores.
Als òrgans que exerceixen funcions d'inspecció en l'àmbit del consum els
corresponen, a més de les funcions generals, l'exercici de les funcions següents:
a) Investigar les irregularitats amb la finalitat de comprovar-ne l'abast, les causes i
les responsabilitats dels presumptes autors.
b) Emetre informes complementaris relatius a llurs actuacions.
c) Informar els empresaris sobre el compliment de la normativa que els pugui
afectar.
d) Advertir els inspeccionats de les irregularitats observades i requerir-los que
facin les modificacions necessàries en els terminis adequats.
e) Proposar als òrgans competents les mesures adequades a les irregularitats
constatades i col·laborar en llur execució.
f) Adoptar, en casos d'urgència, les mesures cautelars necessàries, que han d'ésser
ratificades per l'òrgan competent.
g) Supervisar les entitats col·laboradores de l'Administració de consum en matèria
de control.
h) Elaborar informes relatius a l'adequació normativa dels diferents sectors.
i) Col·laborar en els procediments administratius sancionadors en matèria de
consum.
j) Qualsevol altra funció relativa a la protecció de les persones consumidores que li
encomanin els òrgans competents en matèria de consum.

INICI ACTUACIONS INSPECTORES
Les diligències inspectores s'inicien sempre d'ofici com a conseqüència d'algun dels
supòsits següents:
a) Ordre superior jeràrquica degudament motivada.
b) Denúncia presentada per les persones consumidores, les empreses o les
organitzacions que les representen, o bé comunicació raonada d'altres administracions
públiques o òrgans mitjançant les quals es posen en coneixement de l'Administració
fets, esdeveniments o circumstàncies que poden ser constitutius d'infracció
administrativa en matèria de consum.
c) Control programat en sectors d'activitat econòmica prèviament determinats per
l'Administració.
d) Notificació, provinent de les administracions públiques o de les empreses, de la
possible presència en el mercat de béns o serveis que puguin comportar un risc no
acceptable per a les persones consumidores.
e) Iniciativa pròpia del personal inspector en cas d'incompliment flagrant o quan ho
consideri necessari per a la protecció de l'interès general.
POTESTATS INSPECTORES
El personal inspector de les diferents administracions públiques, d'acord amb el
principi de proporcionalitat i respecte als drets dels administrats, en el marc de les
competències de l'Administració de consum, té les facultats següents:
a) Accedir sense cap avís previ als locals i les instal·lacions de les persones
inspeccionades i fer-hi visites d'inspecció i control, amb independència que als dits locals
i instal·lacions hi pugui tenir accés el públic en general. Si l'accés als locals i les
instal·lacions està restringit al públic en general, el personal inspector ha de tenir
el consentiment de la persona inspeccionada, sens perjudici de les responsabilitats
administratives que puguin derivar de la negativa o resistència a permetre l'accés
als locals i les instal·lacions. L'Administració de consum pot sol·licitar l'autorització
judicial per a accedir als locals i les instal·lacions de les persones inspeccionades. Si
la negativa o resistència a permetre-hi l'accés persisteix, pot sol·licitar l'auxili dels
cossos i les forces de seguretat per a accedir a les dependències objecte d'inspecció.
b) Exigir a la persona inspeccionada l'exhibició de la documentació que ha de tenir
obligatòriament per raó de l'activitat que acompleix, i també la documentació mercantil,
industrial i comptable i qualsevol altra que sigui rellevant als efectes de la investigació
dels fets. El personal inspector pot obtenir una còpia o reproducció de la
documentació, incloses les dades de caràcter personal, sense consentiment de
tercers, d'acord amb el que estableix la normativa reguladora en matèria de
protecció de dades de caràcter personal, per a incorporar-la a les diligències
inspectores.
c) Requerir la tramesa a les dependències administratives de la documentació a què fa
referència la lletra b o de les dades que siguin necessàries si no s'han pogut facilitar en el
moment de la visita inspectora.
d) Requerir, de manera fefaent, la presència de les persones inspeccionades, de llurs
representants legals o de qualsevol altra persona a les dependències administratives, al

domicili de l'empresa o al lloc on es comercialitzen, emmagatzemen, distribueixen o
manipulen productes o es presten serveis a fi de portar a terme les comprovacions
inspectores corresponents o fer els requeriments a què fa referència la lletra c. Les
citacions de les persones inspeccionades han d'indicar el lloc, la data, l'hora i
l'objecte de la compareixença i han d'evitar pertorbar, tant com sigui possible, les
obligacions laborals i professionals de les persones citades, que poden
comparèixer acompanyades del personal d'assessorament que considerin
pertinent.
e) Practicar les proves, les investigacions o els exàmens necessaris per a comprovar el
compliment de la normativa i poder prendre mostres i fer les comprovacions i els
assaigs sobre els béns o serveis posats a disposició de les persones consumidores.
f) Advertir les persones inspeccionades de les irregularitats detectades i requerir-los que
les esmenin i s'adeqüin a la normativa.
g) Adoptar, fins i tot de manera immediata, les mesures cautelars que estableix la
normativa per a garantir els interessos generals de les persones consumidores.
La documentació i les dades obtingudes pels òrgans competents en matèria d'inspecció de
consum en l'exercici de llurs funcions d'investigació i control tenen caràcter reservat i
únicament es poden utilitzar per a la finalitat de l'actuació inspectora, de manera que
queda expressament prohibida la cessió o la comunicació a tercers, llevat que una norma
amb rang de llei obligui a comunicar els fets si posen en relleu indicis d'infraccions penals
o administratives en altres matèries.
ACTES D’INSPECCIÓ DE CONSUM
El personal inspector ha d'estendre actes de les seves visites d'inspecció, de les altres
actuacions d'investigació i control i sempre que constati irregularitats administratives.
LES ACTES ES PODEN ESTENDRE DE FORMA MANUSCRITA O
BÉ MITJANÇANT ELS SISTEMES ELECTRÒNICS I TELEMÀTICS
CORRESPONENTS, D'ACORD AMB ELS REQUISITS I LES
CONDICIONS QUE ESTABLEIXI LA SEVA NORMATIVA
APLICABLE.
Les empreses i establiments subjectes a l'activitat d'inspecció i control han d'utilitzar els
mitjans electrònics en les seves relacions amb la inspecció de consum, llevat d'aquelles
que tenen la consideració de microempreses (A aquests efectes tenen la consideració de
microempreses les entitats amb menys de 10 persones treballadores i amb un volum de
negoci anual o balanç general anual inferior als 2 milions d'euros).
TANT EL CONTINGUT DE LES ACTES COM EL DELS INFORMES D'INSPECCIÓ I ELS
REQUERIMENTS CORRESPONENTS, AIXÍ COM ELS TRÀMITS RELATIUS A LA PRESA DE
MOSTRES, S'HAN DE NOTIFICAR ELECTRÒNICAMENT A LES EMPRESES I ELS ESTABLIMENTS
QUE NO TENEN LA CONSIDERACIÓ DE MICROEMPRESES.
En cas que la Inspecció no pugui determinar a través dels mitjans de què disposi si
l'empresa o l'establiment és una microempresa, la persona inspeccionada ha
d'acreditar aquesta condició mitjançant una declaració responsable.

Les empreses i els establiments que tinguin la consideració de microempreses poden
optar, de manera voluntària, per relacionar-se amb la inspecció de consum per mitjans
electrònics, d'acord amb les previsions que es recullen als apartats anteriors, sempre que
deixin constància de la seva voluntat en qualsevol moment de la tramitació de les
diligències inspectores.
Cal tenir en compte que les administracions públiques competents en matèria d'inspecció i
control de mercat, mentre no disposin dels mitjans tècnics idonis per a la tramitació
de les comunicacions electròniques així com dels sistemes de notificació electrònica
que garanteixen el caràcter fefaent de l'enviament i la recepció creats d'acord amb
les aplicacions corporatives de la Generalitat de Catalunya, poden continuar
utilitzant els mitjans electrònics i no-electrònics substitutius admesos per la
normativa vigent.
FORMALITATS DE LES ACTES D’INSPECCIÓ
L'acta d'inspecció ha d'estar numerada i ha d'identificar l'inspector o inspectora actuant,
la data i l'hora de la inspecció i el lloc on s'estén.
L'acta d'inspecció ha d'identificar el nom o la raó social, el número d'identificació fiscal o
el codi d'identificació fiscal i l'adreça o la seu social del subjecte presumptament
responsable. També s'ha d'identificar el nom i el cognom i el document oficial d'identitat
del compareixent o la compareixent, i també la qualitat de la seva representació, llevat
que s'investiguin activitats o serveis de la societat de la informació, que no sigui possible
la visita al subjecte presumptament responsable o que la seva presència pugui frustrar la
finalitat de l'actuació inspectora. En aquests darrers supòsits, s'ha de notificar el
contingut de l'acta al subjecte presumptament responsable perquè pugui fer les
manifestacions pertinents per a defensar els seus drets i interessos.
L'acta d'inspecció ha de recollir els fets rellevants per a la investigació o el control i les
altres circumstàncies i dades objectives que permetin determinar millor les irregularitats
observades, llur abast i els presumptes responsables.
L'acta d'inspecció també pot recollir les manifestacions que el compareixent o la
compareixent vol fer constar. La signatura de l'acta d'inspecció pel compareixent o la
compareixent no suposa el reconeixement de les presumptes irregularitats descrites ni
l'acceptació de les responsabilitats que en derivin. Així mateix, la negativa a signar-la no
invalida el seu contingut ni el procediment administratiu a què doni lloc, ni desvirtua el
seu valor probatori.
L'acta d'inspecció pot recollir en un annex la documentació necessària per a esclarir els
fets investigats, incloent-hi tant els documents en paper com en qualsevol altre suport
durador. En tot cas, els documents annexos han d'ésser diligenciats per l'inspector o
inspectora actuant.
Les actes d'inspecció són un document públic i han d'anar signades pel personal inspector
que les estengui.
Pel que fa al valor probatori de les actes d'inspecció, els fets constatats pel personal
inspector i recollits en les actes d'inspecció tenen valor probatori i presumpció de certesa,
llevat de prova en contra.

INFORMES D’INSPECCIÓ DE CONSUM
El personal inspector pot emetre informes si són rellevants per a l'esclariment dels fets
investigats i resulta impossible o clarament innecessari estendre una acta
d'inspecció.
Els informes han de contenir la identificació de l'inspector o inspectora i la data, l'hora i el
lloc en què s'emeten. A més, s'hi han d'indicar forçosament les circumstàncies que en
motiven l'emissió i han de recollir els fets constatats per l'inspector o inspectora i, si escau,
la seva valoració. Els informes han d'anar signats per l'inspector o inspectora.
ELS FETS RECOLLITS EN ELS INFORMES DE LA INSPECCIÓ
TENEN EL MATEIX VALOR PROBATORI QUE ELS FETS
CONSTATATS, CONTINGUTS O RECOLLITS EN LES ACTES
D'INSPECCIÓ.
Els informes de la inspecció poden annexar la documentació necessària per a acreditar els
fets investigats, incloent-hi tant els documents en paper com en qualsevol altre suport
durador.
MESURES CAUTELARS IMMEDIATES
ES PODEN ADOPTAR DE FORMA MOTIVADA, FINS I TOT DE
MANERA IMMEDIATA, MESURES CAUTELARS SI EXISTEIXEN
INDICIS RACIONALS DE RISC NO ACCEPTABLE PER A LA
SALUT I LA SEGURETAT, PER ALS INTERESSOS ECONÒMICS
I SOCIALS O PER AL DRET A LA INFORMACIÓ DE LES
PERSONES CONSUMIDORES.
Les despeses derivades de l'adopció de mesures de restricció de la comercialització, entre
d'altres l'emmagatzematge, el trasllat, la modificació o la destrucció en condicions
apropiades, han d'anar a càrrec del responsable dels fets que les van motivar.
Així mateix, les despeses ocasionades per les proves i els assajos sol·licitats van a càrrec de
qui les hagi promogut. No obstant això, un cop la resolució sigui ferma en via
administrativa, l'Administració pot exigir als responsables el reemborsament de les
despeses ocasionades. Aquesta obligació és exigible en via de constrenyiment.
Les mesures cautelars es poden adoptar en qualsevol moment pel personal inspector
mentre durin les actuacions d'inspecció i control.
També es poden adoptar en l'acord d'inici del procediment administratiu no sancionador
d'adopció de mesures de restricció a la comercialització.
Aquestes mesures han de ser, en qualsevol cas, motivades, proporcionals i congruents amb
els fets que les van originar, i com a menys restrictives millor i han de tenir la vigència
imprescindible per garantir la seva finalitat i s'han de mantenir només durant el temps
necessari perquè l'Administració faci les comprovacions escaients.

Les mesures cautelars es poden modificar en virtut de circumstàncies sobrevingudes
acreditades degudament. La modificació de les mesures s'ha de notificar a les parts
interessades de manera motivada.
Les mesures cautelars adoptades de forma immediata pel personal inspector en l'exercici
de les seves funcions d'inspecció i control han de ser confirmades expressament en l'acord
d'inici del procediment administratiu corresponent. L'acord d'inici s'ha de dictar en el
termini màxim de 15 dies comptats a partir de l'adopció d'aquestes mesures. En el cas que
l'acord d'inici esmentat no confirmi expressament les mesures o no inclogui un
pronunciament exprés, les mesures cautelars quedaran sense efecte.
Les mesures cautelars poden elevar-se a mesures definitives quan quedin acreditats els
indicis que van motivar la seva adopció.
Aquestes mesures no tenen caràcter sancionador i han de garantir la protecció dels
interessos generals i l'eficàcia de la resolució administrativa que, si escau, es pugui dictar.
PROVES
El personal inspector, durat les seves investigacions, pot considerar necessari realitzar la
pressa de mostres o qualsevol tipus de prova, per tal de verificar l’adequació dels béns o
serveis a la normativa vigent i si fos el cas, per tal d’adoptar les mesures cautelars que
fossin convenients per protegir a les persones consumidores.
Un cop fetes aquestes proves, s'han de notificar immediatament als responsables dels béns
les infraccions administratives presumptes que es detectin com a resultat d'aquestes
proves, perquè adoptin les mesures adequades per corregir-les i facin les al·legacions per
la defensa dels seus drets i interessos, sens perjudici de les actuacions administratives que
se'n puguin derivar.
EN EL CAS DELS PRODUCTES, EL PERSONAL INSPECTOR HA
DE REQUERIR SEMPRE LA FACTURA O EL JUSTIFICANT DE
PROCEDÈNCIA DELS BÉNS OBJECTE DE LA PRESA DE
MOSTRES.
Les mostres i proves poden ser reglamentàries o indicatives.
MOSTRES REGLAMENTÀRIES
El personal inspector pot fer una presa de mostres reglamentària per a comprovar
l'adequació a la normativa aplicable de la composició, l'etiquetatge, la presentació, la
publicitat i els nivells de seguretat dels béns posats a disposició de les persones
consumidores.
La presa de mostres s'ha de formalitzar mitjançant una acta d'inspecció on s’han de
fer constar totes les dades i les circumstàncies necessàries per identificar i descriure la
mostra. En tot cas, han de constar, com a mínim, la descripció del producte, de l'envàs i de
l'embalatge, si n'hi ha, del seu etiquetatge i presentació, del número de precinte, del
nombre d'unitats o la quantitat de cada exemplar i, si són necessàries, les condicions de
conservació del bé.

La mostra reglamentària la constitueixen tres exemplars homogenis per a la
pràctica de les proves inicial i, si escau, la contradictòria i la diriment.
La presa de mostres reglamentària la pot constituir un sol exemplar en qualsevol dels
supòsits següents:
a) Béns sotmesos a certificació o homologació.
b) Béns les proves sobre els quals requereixin llargs períodes de temps.
c) Quan les proves són per determinar el nivell de seguretat o l'aptitud funcional dels béns.
d) En cas que no sigui possible l'obtenció de tres exemplars homogenis.
Cada exemplar de la mostra ha de tenir la quantitat o el nombre d'unitats suficients en
funció de les proves que cal realitzar. Com a mínim, la mida de l'exemplar s'ha d'ajustar a
la normativa vigent o altres normes tècniques i, en cas que no n'hi hagi, a les instruccions
dictades pels òrgans administratius competents.
Els exemplars de la mostra reglamentària s'han de condicionar, precintar, etiquetar i
numerar de tal manera que, amb aquestes formalitats i amb la signatura del personal
inspector que actua sobre cadascun dels exemplars, es garanteixi la identitat de les
mostres amb el seu contingut durant tot el seu temps de conservació.
Els exemplars de la mostra s'han de dipositar i conservar, fins a la realització de les
proves, de la manera següent:
a) Si l'empresa o el titular de l'establiment on es prenen les mostres és l'empresa o raó
social responsable que consta a l'etiquetatge o a la identificació del bé mostrejat, un
dels exemplars ha de romandre sota el seu dipòsit juntament amb un justificant de
l'actuació, amb l'obligació de conservar-lo en perfecte estat per a la seva utilització
posterior en la prova contradictòria si fos necessari.
La manipulació, el trasllat, la desaparició, l'ocultació o la comercialització es considera una
infracció administrativa d'acord amb el que estableix del llibre III del Codi de consum de
Catalunya.
Els altres dos exemplars han de romandre en poder del personal inspector i un
d'ells se n'ha de trametre al centre, al laboratori o a l'entitat que hagi de fer la prova
inicial.
b) Si l'empresa o el titular de l'establiment on s'estén l'acta actua com a distribuïdor
del bé o el bé mostrejat no duu les dades necessàries per identificar la persona
responsable, els tres exemplars de la mostra han de ser retirats pel personal inspector
que han de lliurar un justificant documental de l'actuació a la persona compareixent.
Un dels exemplars de la mostra s'ha de posar a disposició del responsable del bé, o de la
persona degudament autoritzada que el representi, per tal que el retiri de les
dependències de l'Administració si desitja practicar la prova contradictòria; un altre
exemplar s'ha de trametre al centre, al laboratori o a l'entitat que hagi de realitzar-ne la
prova inicial.
c) Si la mostra reglamentària és d'un únic exemplar, aquest l'ha de retirar, en tots
els casos, el personal inspector.
El personal inspector pot acordar de manera motivada que les mostres romanguin,
degudament condicionades, a les dependències pròpies de la persona inspeccionada fins
que, si escau, siguin recollides per la persona física o jurídica designada per

l'Administració. En qualsevol cas, s'han de fer constar documentalment aquesta
circumstància, com també les instruccions per a la seva conservació i trasllat posterior. Un
cop recollida, el personal inspector ha de designar el centre, el laboratori o l'entitat que
n'ha de fer les proves.
COM HAN DE SER LES MOSTRES
Les quantitats que s'hauran de retirar de cada exemplar de la mostra seran les suficients
en funció de les determinacions analítiques que es pretenguin realitzar; en tot cas,
s'ajustaran a les normes reglamentàries que s'estableixin i, en cas que aquestes faltin, a les
instruccions dictades pels òrgans competents.
Pel cas dels aliments s’ha d’aplicar el “REGLAMENTO (CE) no 2073/2005 DE LA
COMISIÓN de 15 de noviembre de 2005 relativo a los criterios microbiológicos aplicables
a los productos alimenticios”.
En el seu article 2 s’estableixen les següents definicions:
«criterio microbiológico»: criterio que define la aceptabilidad de un producto, un lote de
productos alimenticios o un proceso, basándose en la ausencia, presencia o número de
microorganismos, y/o en la cantidad de sus toxinas/metabolitos, por unidad de masa,
volumen, superficie o lote;
«muestra»: conjunto compuesto de una o varias unidades, o una porción de materia,
seleccionada por diversos medios en una población o en una cantidad importante de
materia y destinada a proporcionar información sobre una característica dada de la
población o la materia estudiada y a servir de base para una decisión relativa a la
población o la materia en cuestión, o al proceso que la ha producido;
«muestra representativa»: muestra en la que se mantienen las características del lote
del que se ha obtenido; se trata, en particular, de una muestra aleatoria simple en la que
cada uno de los elementos o incrementos del lote ha tenido las mismas probabilidades de
ser incluido en ella;
«cumplimiento de los criterios microbiológicos»: la obtención de resultados
satisfactorios o aceptables, según lo establecido en el anexo I, al efectuar pruebas
comparando con los valores fijados para los criterios, mediante la toma de muestras, la
realización de análisis y la aplicación de acciones correctoras, de conformidad con la
legislación alimentaria y las instrucciones de la autoridad competente.
LABORATORIS ACREDITATS
Els assajos, les anàlisis i les proves pericials s'han de realitzar als centres, els laboratoris o
les entitats oficials que acrediti l'autoritat d'acreditació corresponent o als que designi
l'autoritat competent en matèria de consum.
Aquests centres, laboratoris o entitats han de disposar dels mitjans materials idonis, dels
recursos humans amb les competències professionals adequades i dels procediments de
treball que permetin assegurar la qualitat dels seus treballs; així mateix, s'han de sotmetre
als supòsits d'incompatibilitat que garanteixin la independència, la imparcialitat i la
integritat de les seves actuacions.

El centre, el laboratori o l'entitat que hagi rebut el primer exemplar de la mostra
reglamentària ha de realitzar la prova i ha d'emetre els resultats corresponents amb la
màxima celeritat i, en el cas que se sol·liciti, un informe tècnic on s'ha de pronunciar de
manera clara i precisa sobre el grau d'adequació del bé a la normativa vigent i, en defecte
d'aquesta, una valoració de la naturalesa, les característiques i els riscos del bé en relació
amb les condicions en les quals s'ha posat en el mercat.
Quan del resultat de la prova inicial se'n derivin presumptes incompliments, s'ha de
notificar la persona interessada. Si aquesta no accepta els resultats pot sol·licitar la
realització de la prova contradictòria, d'acord amb alguna de les opcions següents:
a) Designar, en el termini de deu dies hàbils comptats a partir de la notificació del resultat
de l'anàlisi inicial, un tècnic/a de part perquè realitzi la prova contradictòria al centre, al
laboratori o a l'entitat que va practicar la prova inicial.
La prova contradictòria s'ha de dur a terme seguint les mateixes tècniques emprades en la
pràctica de la prova inicial i en presència del tècnic/a que la va certificar o, de la persona
que designi, i de la persona interessada, si ho desitja. A aquests efectes, el centre, el
laboratori o l'entitat i la persona interessada s'han de posar d'acord amb el dia i l'hora de
la realització.
b) Justificar documentalment davant l'òrgan que va realitzar la presa de mostres, en el
termini de deu dies hàbils comptats a partir de la notificació, el resultat de la prova inicial,
que l'exemplar de mostra corresponent s'ha presentat a un centre, laboratori o entitat
oficial o acreditat perquè el tècnic/a que designi centre, laboratori o entitat esmentat
realitzi la prova contradictòria, fent servir les mateixes tècniques que les utilitzades a la
prova inicial.
En les dues opcions els resultats de la prova i l'informe tècnic complementari, si escau,
s'han de trametre a l'Administració en el termini màxim de 10 dies, comptats des de la
data de realització de la prova contradictòria, sense que en cap cas el termini
transcorregut des de la notificació de l'anàlisi inicial pugui excedir d'un mes.
La renúncia expressa o tàcita a efectuar la prova contradictòria implica l'acceptació dels
resultats obtinguts en la pràctica de la prova inicial.
En cas de desacord entre la prova inicial i la contradictòria, l'òrgan competent per iniciar
les diligències prèvies ha de designar un altre centre, laboratori o entitat que, vistes les
proves anteriors i fent servir el tercer exemplar, ha de realitzar una tercera prova diriment
i definitiva.
En el cas de tractar-se d'una mostra amb un exemplar únic o que sigui necessària
una actuació urgent atesa la naturalesa, les característiques i el valor del producte,
per la situació de risc greu per a la salut o la seguretat de les persones
consumidores o per raons tècniques, les proves inicial i, si s'escau, la contradictòria i la
diriment, es poden practicar en un sol acte sobre l'únic exemplar o exemplars de la mostra
aportats per l'Administració i la persona inspeccionada al centre, laboratori o entitat
designat per l'Administració.
En aquests casos, el personal inspector ha de notificar prèviament a la part interessada la
realització de les proves amb indicació del dia, l'hora i el lloc perquè hi pugui comparèixer,
en solitari o acompanyada degudament d'un tècnic/a de part, i realitzar les al·legacions
que consideri escaients. També s'ha de convocar el personal tècnic de l'Administració
perquè es puguin realitzar les tres proves en un sol acte sense solució de continuïtat. Si la

Manual de policia administrativa de consum

Manual de policia administrativa de consum

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais de Francesc Xavier Sánchez Moragas

Mais de Francesc Xavier Sánchez Moragas (20)

Manual de policia administrativa de consum