1. FUNCIONARIS VERSUS EMPRENEDORS
Aleix Clos Marí
Fa quasi un any que va acabar la primera tan simplista, negativa i quasi arbitrària de
edició del Curs de formació inicial en la funció pública. Però amb els dies vaig
direcció de centres docents públics concloure que potser tenia un cert
organitzat pel Departament d’Educació i fonament que valors com la iniciativa, el
l’Escola d’Administració Pública de desig de canvi, i el compromís amb la
Catalunya (d’ara endavant CDEAPC’11). feina estiguessin per aquell bon home tan
Finalitza el curs escolar i ja sé que el naturalment allunyats de l’àmbit del
proper 1 de juliol no seré nomenat funcionariat.
director. Segurament ho hagués estat si
m’hagués avingut a exercir al Baix LES SORPRESES QUE ENS HEM ANAT
Llobregat, ─territori on des de fa molts TROBANT
anys tinc plaça. Però quan em vaig
Un cop enllestida la formació que ens va
inscriure al curs ja vaig afirmar que jo faria
oferir el CDEAPC’11, molts de nosaltres
de director a Barcelona ciutat o no en
esperàvem amb candeletes l’obertura del
faria. I de moment no faig de director;
procés de selecció de candidats a
però celebro enormement que d’altres s’hi
direccions d’enguany. Ara que aquest
estrenin. Estic segur que aportaran llum i
procés ja es va tancant, crec que som
somriures a moltes escoles i instituts del
forces els que hem anat descobrint un
país. M’haig de fer càrrec, un cop més,
seguit d’ombres legislatives i de
del meu tarannà de freelance o ─per dir-
meandres normatius que des de la nostra
ho salvatgement─ de franctirador; de
innocència imberbe ens eren del tot
manera que també n’assumeixo les seves
impensats. En general hem acabat
conseqüències, aquesta solitud.
entenent que potser la competència no és
precisament l’únic valor ni tampoc el més
EL PERQUÈ DEL TÍTOL
cotitzat en aquesta mena de concursos.
Fa un parell de mesos assitia amb els
meus tutorands a la conferència inaugural Miraré de resumir alguns d’aquests
de la interessantíssima IV Jornada aspectes de manera ràpida i planera,
d’orientació adreçada a l’alumnat de 2n sense ànims, però, de ser exhaustiu.
curs de batxillerat i de cicles formatius de
grau superior, a Gavà, organitzada pel La primera sorpresa va saltar en adonar-
CRP Baix Llobregat-II. La xerrada ens la me que, a l’hora d’accedir a una vacant
donava un bon home de la PIMEC que de direcció, es prenen primer en
amb tota la seva fe i millor entusiasme consideració els candidats que ja
volia convèncer els nostres plançons de la treballen al centre. Només quan no hi ha
importància d’obtenir una formació sòlida, candidats interns o quan cap d’aquests no
i alhora de la necessitat de cultivar una ha superat alguna de les fases del
actitud desperta i innovadora respecte el concurs, és que es consideren les
món de la feina. Cap al final de la candidatures de docents d’altres centres.
conferència, em va sorprendre que Ras i curt, si ets de fora no tens el dret de
preguntés als assistents quants volien competir en igualtat d’oportunitats; només
esdevenir emprenedors i quants ets requerit en el cas que la plaça en
funcionaris. Em va sobtar, sobretot, que qüestió continuï amenaçant de quedar
ho plantegés així, donant per sobreentesa vacant.
l’oposició gairebé ideològica entre un
terme a l’altre. En qüestionar aquesta condició no vull
D’entrada em vaig revoltar interiorment, pas dir que s’hagi de menystenir el valor
em va indignar que es trametés una visió de l’experiència que d’un centre educatiu
1

2. pugui acumular un candidat. És evident
que per liderar una comunitat educativa Un cop més cal aturar-se, mirar al nostre
cal, d’entrada, conèixer-la; i que aquest voltant i valorar els líders que són
coneixement ve donat, en gran mesura, capaços de desenvolupar la seva tasca
pel fet d’haver-hi treballat. Ara bé, directiva de manera continuada i eficaç.
considero que aquest hauria de ser un Aquelles persones que amb els anys van
element més a l’hora de mesurar la adquirint una experiència i un estil de
validesa de les diferents candidatures, i comandament cada cop més positivament
no pas un condicionant excloent. Dit d’una reconegut i profitós per a la comunitat
altra manera, el fet que una persona escolar. Però és que aquesta mena de
estigui treballant en una escola no crec direccions segur que no trobarien cap
que hagi de representar un fet definitiu a inconvenient en el fet d’haver de
l’hora d’accedir a la seva direcció. contrastar el seu projecte amb una altra
candidatura cada quatre anys; i la mateixa
En segon lloc s’esdevé que els candidats comunitat escolar es veuria reforçada en
a direcció només poden presentar la seva voluntat de mirar al futur pel fet de
candidatura a un sol centre. Reconec que tenir l’oportunitat d’optar per la continuïtat
m’hagués hagut de llegir el decret de del que senten com el seu lideratge
direccions molt abans, perquè quan legítim.
finalment em vaig adonar d’aquesta
circumstància ─tard, com sempre─ vaig Potser aquesta continuïtat blindada prové
quedar absolutament esborronat. Resulta d’un temps en el qual la crisi de vocacions
que després de la inversió que la mateixa directives va portar l’administració a
administració fa en formació ─per no protegir els càrrecs. Parlem d’aquella
referir-nos a l’esforç que cadascun de època en què l’assemblearisme era
nosaltres hi ha esmerçat─, els flamants norma i els docents accedien a les
candidats veiem reduïdes de manera direccions emmanillats pels seus
dràstica i francament irracional les companys. Però actualment tots sabem
possibilitats d’èxit a una sola carta. Una. que hi ha molts docents disposats a
No cal ésser un fervent partidari de la accedir a la direcció dels centres ─entre
teoria lliberal per convenir en la manca de altres coses perquè s’ha diferenciat prou
sentit positiu d’aquesta mesura. clarament direcció de professorat─, de
manera que queda lluny el temps en els
Afegim-hi una tercera clàusula: un qual no hi havia manera de trobar
director/a que vol continuar en el càrrec directores o directors per a escoles i
ho pot fer fins a 16 anys seguits sense instituts.
que s’obri concurs ─només ha de
menester l’informe positiu d’inspecció. De tot això crec que se’n desprèn un xoc
Aquí sí que crec que l’afermament de la de cultures organitzatives important:
lliure competència i de la qualitat de mentre que des de les direccions generals
gestió esdevenen si més no irrisoris. Que sembla que es prioritza la
1
alci la mà, si us plau per força, el professionalització , el treball per projecte
professor que no hagi presenciat el declivi i retiment de comptes; als diferents
de la direcció del seu centre per manca territoris ─amb més o menys grau segons
de renovació. I penso en directors i la geografia─ es valora més aviat el
directores que han iniciat la seva tasca coneixement previ dels candidats i
amb empenta i encert però que al cap l’ascendent que sobre els equips directius
dels anys ─sovint molts anys─ han anat
perdent la perspectiva que els permetia 1
Una altra qüestió, que no em veig en cor
donar un bon servei a la comunitat d’abordar ara, és la de quin model de professio-
escolar. nalització directiva es persegueix.
2

3. conserva el servei d’inspecció ─entès direcció: directius en comptes de
com a braç executor de la delegació de directors. Si la clau és el treball d’equip,
torn, però també com a poder en ell l’important deu ser de participar-hi
mateix. activament, més que no pas d’ocupar-ne
necessàriament la proa2.
Tal i com està plantejat actualment l’accés
a les direccions escolars, crec que encara En última instància, al llarg d’aquelles
hi ha molts elements que en dificulten la tardes-vespres-nits d’entre setmana ens
millora ─de l’accés i de les direccions vam trobar un seguit de persones
mateixes. Els temps han canviat, els convençudes que només des de la
docents ja han perdut la por a exercir el implicació es podia tirar endavant la feina,
lideratge de les escoles, però alguns sigui la de dirigir una escola o la d’entrar
estaments de l’administració no volen cada dia en una aula.
renunciar als seus mecanismes de control
sobre la gestió dels centres educatius. ¿QUI SOM? CARACTERITZACIÓ
Cal, evidentment, que l’administració D’UNA POSSIBLE GENERACIÓ
exerceixi el control sobre les escoles,
D’alguns formadors que vam tenir al
però ho ha de fer amb una dinàmica de
CDEAPC 2011, vaig entendre que com a
respecte i cooperació, treballant amb
directors eren individualistes i
procediments rigorosos, transparents i
emprenedors, convençuts de la seva
democràtics. Algunes de les qüestions
missió i deutors dels seus objectius:
més amunt plantejades ens remeten a un
heroics. En conec d’altres ─igualment
estat de coses potser més propi de l’antic
bregats en responsabilitats directives─
règim que no pas de principis del segle
amb un tarannà de treball més col·lectiu,
XXI.
de formació més sindicalista, però que
davant la urgència també es revelen
EL QUE HEM APRÈS
heroics i solitaris. Potser l’adjectiu que els
Tots convindrem que al llarg del caracteritza millor als uns i als altres és el
CDEAPC’11 vam aprendre molt. Des de patriarcals. Patriarcals en l’accepció
d’idees tan potents com la tríada més constructiva de la paraula, en el
Missió/Visió/Valors com a base de la sentit de positivament tradicionals,
planificació estratègica; o les famoses 3 arreladament responsables del comú,
Cs (Coherència/Confiança/Credibilitat) de fermament compromesos amb
l’estil directiu, a les quals jo n’afegiria una l’assoliment dels objectius de la
quarta, la Creativitat; fins a les definitives comunitat; si cal fins i tot anant en contra
3 Fs (allò de Fer Fer Feina), que ens d’algun dels seus agents.
indiquen el lloc que ha d’ocupar la
direcció dins la institució. Davant d’aquests models, crec que
nosaltres ─els directius emergents─ tenim
També vam reafirmar que el sentit de un tarannà de treball més distributiu,
lideratge escolar rau en el fet d’impulsar tendim més a la cooperació que no pas a
un equip de treball i de retruc una la solitud directiva, fins i tot amb el risc de
comunitat, en aconseguir fer créixer un desenvolupar un lideratge sovint més
col·lectiu sense desviar-se del seu insegur. Rebutgem l’estil directiu
propòsit, millorant la formació i el benestar individualista ─aquell que sovint es
dels seus usuaris i els seus professionals. confon amb l’autoritarisme─ però això no
2
Jo he entès, particularment, la Malauradament la manca de canals adients
importància de participar en un procés dificulten la circulació d’aquests propòsits entre els
diferents equips directius en actiu, de manera que
d’aquest tipus des del lloc o el càrrec que la promoció depèn un cop més de l’estricte boca
sigui, no necessàriament des de l’estricta orella, amb totes les limitacions que això implica.
3

4. vol pas dir que hàgim de caure de quatre període d’actuació. Aquest tercer temps,
grapes en l’assemblearisme. el del retiment de comptes, l’avaluació de
la feina feta i la redefinició dels objectius
De fet crec que ja som molts i moltes els de cara al següent període d’aplicació, és
que també hem superat definitivament el que ha de donar garanties
aquesta etapa. La transició espanyola democràtiques al sistema de govern. És a
─amb tots els seus mèrits─ ja forma part dir que ha d’oferir elements prou potents
de la història. Entenem que el bé comú, com per fer efectiu el control sobre la
doncs, no ha de dependre direcció, per consolidar-ne la millora i
necessàriament del consens universal per reconduir o tallar d’arrel derives
continuar existint. Durant molt anys hem autoritaristes quan apareguin, si cal amb
assistit estupefactes a la perversió de el relleu de les persones que
l’esperit de lluita per a la millora social. protagonitzen el lideratge.
Sovint la reivindicació de drets ─socials i
laborals─ ha degenerat fins arribar a Vells i nous directors estem fets de pastes
l’enfrontament tàcit dels treballadors amb diferents i això em sembla que és bo.
els usuaris del sistema. Així és com la M’agrada que els meus mestres siguin
implicació en la tasca educativa amb com són; però també em satisfà veure
freqüència s’ha confós amb una mena de que els perfils directius van variant, tal i
col·laboracionisme amb el poder i el com ho fa la realitat que ens envolta3.
victimisme ha esdevingut l’únic reducte de
confort emocional. PROPOSTES DE FUTUR
Per tancar aquesta interminable digressió
Per tant el nou lideratge escolar ja no pot
─d’impossible digestió─, deixeu-me
ser ni heroic ni assembleista, de manera
apuntar algunes propostes de treball per
que s’ha de centrar en el anomenem
donar continuïtat a aquest fet nostre de
direcció distributiva. Som conscients que
compartir un lloc virtual, amb l’objectiu de
la cosa no funciona si tothom no hi posa
repotenciar-lo, de continuar-ne la millora.
la seva part i per tant que tampoc té
Sóc conscient que es tracta de propostes
massa sentit tirar del carro si els altres
molt agosarades, per no dir
s’hi estan còmodament ajaguts damunt.
excessivament pretensioses. Però també
Caldrà diferenciar clarament, doncs, el
crec que cal apuntar alt per tal de no
temps de definir els objectius del temps
deixar perdre aquest gran capital humà
del seu desenvolupament. Hi ha d’haver
que posseïm pel senzill fet de mantenir-
un moment per parlar i un altre, diferent,
nos en contacte.
per actuar. Amb això vull dir que hem
cregut en la bondat del cicle de la millora
a. Crec que cal fer créixer l’Espai de
contínua (W. Edwards Deming): creiem
trobada i reflexió sobre la direcció escolar
en un disseny d’objectius elaborat des de
del Facebook. Potser cal fer-lo derivar cap
la participació de tota la comunitat
a un espai més centrat en el debat i la
escolar, però també ens reafirmem en el
formació horitzontal, mitjançant un canvi
fet que durant el seu desenvolupament no
de format. Fa temps que sospito que el fet
és pas quan toca replantejar aquests
que es tracti d’un espai tan obert i
objectius sinó que aleshores cal
accessible coarta en certa mesura
concentrar-se en la seva resolució, tot
mantenint una línia clara de treball. Un 3
cop desenvolupats aquests objectius és Al llarg de tot l’article he defugit expressament de
tractar les circumstàncies que travessa l’educació
que torna a venir el moment de la reflexió com a conseqüència de la crisi política i financera.
i el replantejament ─sempre des d’una Tot i que ens trobem abocats a una penúria
perspectiva tan col·lectiva com sigui rabiosament irritant, aquesta no és de fet una
possible─ per tal de redissenyar el proper variable massa relacionada amb l’objecte d’aquest
text.
4

5. l’expressió d’opinions o punts de vista que manera real d’entendre la feina. Cal
poden ser polèmics, políticament rebutjar el derrotisme d’allò que estem
incorrectes, i per tant interessants. tips de veure: l’ensopiment del nen quan
s’adona que el seu mestre compta ansiós
b. Muntar una mena d’ETT de els minuts que falten per les cinc, o la
directives/us d’educació per tal de dotar professora que fa tard a la guàrdia per
de força i continuïtat a una determinada veure si algú altre entoma la substitució
manera d’entendre el lideratge escolar. Es del grup flexible de segon.
tractaria de fer augmentar la mobilitat de
directius més enllà dels designis de cada Lideratge vol dir iniciativa, vol dir tenir
servei territorial, creant una xarxa de més il·lusió que no pas por, vol dir creure
directius escolars que reforcessin i que en l’horitzó d’una comunitat educativa
enriquissin els equips directius en actiu. hi ha el creixement personal de tots els
seus membres. I tenim dret a exercir
c. Muntar un Lobby ─a imatge i aquest lideratge perquè rebutgem la llosa
semblança de Jueces para la de la falta d’ambició de molts dels nostres
democracia─ que es podria anomenar companys; perquè si defallim busquem
Directores i directors per la democràcia o instintivament l’escalf dels col·legues que
simplement Escola democràtica, amb comparteixen els mateixos valors socials.
l’objectiu de servir de plataforma des de la Junts, reforçant-nos en l’esperit d’equip,
qual donar suport a projectes o persones aconseguim de viure i fer viure la feina
directius/ves en actiu, reforçar projectes com un repte continu, com l’esforç
des de la col·laboració externa, fer sostingut per assolir l’alegria d’aprendre i
pressió a l’administració davant de el benestar personal que és inherent a
situacions enrarides, etc. l’aprenentatge.
d. Per acabar, ¿recordeu que en la visió
de l’Espai es parla de l’organització d’una
jornada de formació horitzontal? ¿Hi ha
energia, idees i ànims per tirar-la
endavant?
REPRESA DEL TÍTOL
Hem parlat de les dificultats que
certament hi ha en l’accés a la direcció
d’escoles i instituts, del molt de bo i
profitós que vam collir al CDEAPC’11, de
què podem aportar de nou i diferent a la
professió els directius emergents, i de
com hauríem d’estrènyer un parell de
voltes més la nostra comunicació virtual P.D.: Qualsevol comentari públic que vulgueu fer
per tal de millorar-ne els resultats. sobre aquest article serà sempre benvingut,
perquè no pot ser sinó enriquidor. Molts són els
Si participem d’aquest esperit de coses, aspectes que tracta ─segurament des d’un punt
potser no se’ns farà estrany que un de vista prou particular─ i molts són també els que
obvia, indubtablement més importants. Moltes són
funcionari estigui implicat en la seva feina, també les oportunitats que s’hi plantegen, per tal
que sigui conscient de la seva funció que cadascú estiri la seva. Tanmateix us ofereixo
social i se’n senti orgullós. Que els la meva adreça electrònica (aclos1@xtec.cat) per
funcionaris transitin cap a l’emprenedoria a aquells més pudorosos que vulgueu comentar
ha de ser normal. Cal reivindicar l’esperit res de tot això de manera tancada... i potser més
compromesa i punyent.
emprenedor en la docència com una
5