SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 44
MAR I CEL
 Àngel Guimerà




                 Sílvia Montals
AUTOR
• Neix a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1815.
• El seu pare es traslladà a les Canàries per ajudar un familiar amb el negoci
  de vins. Allà va conèixer la mare de Guimerà (Margarita Jorge).
• Quan Guimerà tenia 7 anys, la família decidí tornar a Catalunya.
• Estudiarà a Barcelona i aprendrà la tècnica de
  versificar en castellà.
• Més endavant, es vincula al moviment literari
  de la Renaixença.
• Al 1877 s’endú tots els premis dels Jocs Florals
  i és nomenat Mestre en Gai Saber.
• Primerament conreà poesia; després, teatre.
• Mor a Barcelona el 18 de juliol del 1924.
• Figura indiscutible al voltant del qual gira tot el teatre català
  del s.XIX. Va ser innovador per a l’època:
   – La capacitat de crear personatges que viuen:
      • Immersos en una dimensió individual d’arrel passional
      • I en una problemàtica col·lectiva que els condiciona.


• Obres principals:
   –   Mar i Cel
   –   Terra Baixa
   –   Maria Rosa
   –   La filla del mar
ETAPES DE L’OBRA DE GUIMERÀ
• 1a etapa (1879-1890)
   – Etapa més romàntica.
   – Inspiració amb Víctor Hugo i Shakespeare.
   – Obres: Mar i cel i El fill del rei.
• 2a etapa (1890-1900)
   – Aproximació al realisme: quotidianitat de Catalunya.
   – Obres: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
• 3a etapa: (1901-1911)
   – Davallada. Empra nous camins:
   – Obres: L’aranya i La Santa Espina
• 4a etapa (1917-1921)
   – Intenta tornar als temes de la primera etapa.
CREACIÓ, ESTRENA I RECEPCIÓ
• Mar i Cel es va estrenar al teatre Romea el 7 de febrer de 1888.
• El 1885 ja estava escrita, però el panorama de teatre català en
  aquell moment era complicat.
    – Es mostrava poc interès pel gènere de la tragèdia.
    – El públic solia veure obres amb molts canvis de decorats (a Mar i Cel
      l’acció transcorre sempre al mateix lloc).
• L’estrena va ser exitosa, però Frederic Soler
  (encarregat del Romea) volia retirar-la al cap
  de pocs dies d’estrenar-se.
• Els amics de Guimerà, però, es van reunir per
   omplir el teatre. Així doncs, l’obra va continuar
  realitzant-se.
MOVIMENT
• L’obra Mar i Cel conté característiques del
  moviment romàntic i realistes:

   – Romàntiques:
       • Història passional. Exaltació dels sentiments.
       • Ésser marginat: Saïd (musulmà, pirata, allunyat de la terra).
       • Recerca de la identitad en un món esclavitzat pels dogmes
         (recuperació del jo personal  subjectivisme).
           – Saïd: mes, què passa en mon ser?
       • Els personatges trenquen amb qualsevol tradició que ofegui
         la seva llibertat (són rebels).
• La nit (l’obra comença en el crepuscle i acaba a
      la nit amb la presència de la lluna).
         – És el caient de la tarda
         – Ix la lluna, que il·lumina de ple a Saïd.
    • L’obra se situa en un moment històric determinat
      (expulsió dels moriscos).

– Realistes:
   • Col·loquialisme del llenguatge.
        – Saïd:Mal llamp! No en saps! // Saïd: Jo? Bah!
   • Els personatges fan feines quotidianes (neteja d’armes).
        – Mahomet assegut a terra netejant armesque les dóna a
          Osman perquè les pengi per les parets i del pal major.
   • Detallisme en les descripcions.
ARGUMENT
• Explica la tràgica història d’amor, situada en alta
  mar, entre:
   – Un corsari morisc (Saïd) que va ser expulsat de València.
       • Saïd: Gemecs me despertaren; tot lo poble vegí a l’entorn a dins
         d’una galera, i cendrosa la terra s’allunyava.
   – I una dona cristiana (Blanca).
       • Blanca: Bé pot ser en esta nau me tinga (Déu) per provar-li mon
         cor, jo us ho juro, que per mi em guanyaré lo ser-li esposa.

• S’observaran les diferències entre dues persones de
  religions i cultures diferents.
TEMA
• L’eix fonamental de l’obra:
  – L’amor impossibilitat per la pertinença dels
    amants a dos universos oposats (religió) sense
    solució de continuïtat.
  – És una dicotomia d’arrel romàntica.
CARACTERÍSTIQUES
• Voluntat d’aconseguir versemblança en:
   – La plasmació de la psicologia dels personatges
   – La fixació de l’entorn.
• Ús de la unitat de lloc que, amb la del temps, permet
  assolir una condensació dramàtica.
• Cada acte comença i acaba amb una lògica interna,
  coherent i ben travada.
• Acotacions: descriuen molt bé l’espai escènic.
• Aparts: intervencions dels personatges que es
  refereixen a ells mateixos. Expressen interioritats:
   – Joanot: Les seves inquietuts poden portar problemes. La
     por l’envaeix. A través de l’apart se sent segur.
   – Saïd: l’apart li permet reflexionar sobre l’impacte de
     veure plorar Blanca.

• Monòlegs: permeten conèixer
  les històries dels personatges i
  el seu estat emocional.
  (p. 119)
Conflictes dramàtics
• Conflicte històric (àmbit col·lectiu): Expulsió dels
  moriscos al nord d’Àfrica. Fanatisme relgiós.
   – Carles: Cada un que mor s’obre l’infern per rebre’l, i
     s’obre el cel a qui, morint, lo mata.


• Conflicte religiós (àmbit col·lectiu):
  cristians/musulmans. Es pot superar.
   – Saïd: Ella veia a Jesús; ell, al Profeta i tan feliços eren.
• Conflicte amorós (àmbit individual): entre Blanca i
  Saïd.
   – Blanca: Que jo no vull que mori, que en
     ell trobo quelcom que no hi ha enlloc [...]
     I a l’una lo desig d’abraçar-lo m’esperona
     i de dar-li la vida unint los llavis!

   – Saïd: a mos llavis acut, i en ells rebenta per a dir-vos, oh
     Blanca, que us estimo més que s’estima vostre Déu als
     àngels, més que estima a ses hurís Mahoma […]
ANÀLISI ESTRUCTURAL
• ACTE PRIMER
  –  És el plantejament de l’obra.
  – Consta de 19 escenes.
  – Manca notable d’acció.
  – Contacte forçat entre els representants de les dues
    religions oposades i també entre l’univers masculí i
    femení.
  – No hi ha cap acció primordial, però sí molta informació
    dels personatges.
• Eel plantejament, amb gran rapidesa, va edificant
  diversos elements del passat que esdevindran la base
  de la profunditat psicològica dels personatges.

• El plor i el dubte seran la base per a la construcció de
  l’amor entre els protagonistes.
   – Blanca: infància tancada en una cel·la.
   – Saïd: assassinat dels seus pares. Anhel
     de venjança.
   – Joanot: renegat del cristianisme.
• ACTE SEGON
  – Nus de l’obra.
  – 19 escenes. Conté més acció.
  – Treu partit de tota la informació donada al 1r acte.
  – Comença amb molta pólvora ideològica i verbal.
  – Comencen els elements que qüestionen el dogma.
  – S’accelera l’acció i les tensions: provoca suspens al
    lector.
  – Saïd es construeix com a personatge romàntic (farcit
    de contradiccions).
  – Apareix la gelosia com a sentiment.
• Támbé apareix la bogeria de Saïd (estat en què es
  troba a causa de les contradiccions que viu).
• Saïd observa que el seu món és el dinamisme del
  mar, on ni les idees ni la religió poden aturar la seva
  passió (individualitat romàntica del protagonista).
• L’arribada a l’Alger actua com a accelerador del final
  de l’acte.
• ACTE TERCER
   – 12 escenes
   – La lluita i l’interès de poder: pretext per fer un flashback
     de com ha anat la lluita per prendre la nau.
   – El focus narratiu: canvi de la Blanca.
   – L’amor passional és el fil conductor.
   – Les escenes fan avaçar l’acció cap al
     desenllaç.
   – La tristesa : resultat de no poder
     harmonitzar els contraris.
   – La mort:
       • Superació de les contradiccions
       • Perennitat de l’amor
LLOC
• Tria d’un espai estàtic: un vaixell.
   – Concretament, a una cambra del vaixell dels corsaris
     algerins.
      • Intenció: fixar l’atenció en la paraula (mitjançant els
        versos per expressar florça i valor.
• Guimerà demostra habilitat en escollir aquest
  espai:
   – Implica el pas del temps en el recorregut del trajecte.
   – La mobilitat de l’espai també implica la mobilitat de
     valors que transporta.
• Metàfora del dinamisme de la vida
  – Itinerari: en un espai que no és terrenal (hi ha dubtes).
  – És una antítesi dels pensaments ancorats en la terra de les
    idees, conviccions i religions.
• Espai d’acció:
   – Vaixell.

• Espais semàntics:
   – Mar: Saïd sempre estarà vinculat
     al mar
   – Cel: la Blanca, en un inici, està
     lligada al cel.
      • És l’espai connotat per l’imaginari cristià.
      • S’utilitza per dissenyar la presó en què es troba
        tancada Blanca.
• Ela impossibilitat d’unir els contraris es materialitza
  en la imatge de l’horitzó (com a no-lloc):
   – Destí de la trama dramàtica: Alger
   – Destí de la trama simbòlica: horitzó.
• No-lloc: punt de trobada de la unió dels contraris.
• Il·lusió òptica d’una línia que no es pot abastar i
  s’allunya de terra.
• Comportarà la desaparició del jo dels protagonistes.
TEMPS
• Temps històric: L’acció transcorre
  en el marc del s.XVII (1609 expulsió dels moriscos).
• Temps dinàmic: El temps actua com a guia per
  universalitzar el tema del mestissatge.
   – El transcurs del temps a dalt del vaixell: temps de la tragèdia.
   – El pas del temps ve donada per l’itinerari de la nau.
• Temps atmosfèric (lleu). L’obra comença en el
  crepuscle i acaba amb l’arribada de la nit.
PERSONATGES
- Creació dels personatges: basada en:
   • La versemblança psicològica.
      - Personatges principals: Tenen una veritable complexitat
        emocional (Saïd i Blanca).
      - Personatges secundaris: esboçats amb poques i ràpides
        intervencions:
           Donen un caràcter
           Transmeten informació bàsica per situar els
            personatges.
• Saïd:
  – Capità del vaixell d’uns corsaris algerians.
  – Exerceix la seva autoritat sense acceptar rèpliques.
  – Ataca vaixells cristians per obtenir un bon botí.
  – És un morisc, expulsat d’Espanya que va
    patir la mort criminal dels seus pares
    (la mare era cristiana).
  – S’entendreix quan s’assabenta del nom de
     la seva captiva (Blanca). La seva mare
     també es deia així.
– Característiques: generositat i noblesa.
– Sap perdonar.
– Està en contradicció amb ell mateix: no pot solucionar els
  dubtes de la seva identitat.
   • Oscil·la entre:
       – El furor bàrbar
       – La puresa d’un infant.
   • La motivació emocional
     determinarà
     el bàndol que elegeix.
• Blanca:
  – Filla de Carles. Captiva al vaixell dels corsaris.
  – La seva mare morí quan tenia 4 anys.
  – El seu destí ve marcat pel pare:
    lliurar-se a Déu.
  – Té una educació repressora
    marcada per la religiositat
    fanàtica del seu pare.
  – El pare la portava a Barcelona
    per ingressar com a monja al convent del Carme.
  – Ha perdut l’alegria i el goig de viure.
      • Blanca: El món, jo l’avorreixo.
• Té por de caure com esclava del
  sultà d’Argel.

• En un moment, experimenta la
  temptació del suïcidi (el pare li
  explica que és pecat).

• Contrariada amb els seus
  sentiments, intenta matar Saïd. Ell
  la perdona i observa la bondat i la
  compassió del pirata, tot i que
  continua angoixada pel sentiment
  de culpa i pecat.
• Carles:
  – Pare de Blanca. És vidu i ric.
  – Sembla que està al servei del rei i el segueix una milícia
    que l’obeeix.
  – Té una germana que és l’abadessa del convent del Carme
    de Barcelona.
  – Odia els moriscos i els vol exterminar.
  – Persona intolerant i autoritària.
  – Inaccessible emocionalment.
  – S’oposa a la relació Blanca/Saïd.
• Passa per la devoció entusiasta per la filla, quan
  l’obeeix; al to amenaçador, quan no segueix les
  seves ordres.
• S’identifica amb l’expressió del poder absolut.
• Acaba matant, involuntàriament, la seva filla.
• Ferran:
  – És el cosí de la Blanca i el patró del vaixell cristià que ha sortit
    de Mallorca.
  – Està enamorat de Blanca des que era infant.
  – Li preocupa l’enclaustrament
    que viu la seva cosina.
  – Intenta convèncer-la de
    la seva visió erròria de la
    religió i la necessitat
    d’obrir-se al món.
  – És valent, arrogant, positiu, prudent i assenyat.
  – Actuarà en defensa de Saïd, s’adona de la seva generositat.
• Joanot:
  – Renegat del cristianisme.
  – Se sent culpable de ser “un fill de Mahoma” i haver
    renegat de la seva religió.
  – Va matar la seva dona quan vivia a Espanya perquè
    l’enganyava amb un altre home. Així que va fugir a Alger
    per por al càstig.
  – Intenta ajudar els cristians empresonats.
  – Saïd el converteix en el seu segon.
     D’aquesta manera, durà a terme
    l’alliberament dels cristians.
• Hassen (pirata):
  – Home de confiança i fidel servidor de Saïd.
  – Parla del seu amo amb admiració.
  – S’adona de l’alliberament de cristians i dóna l’alarma.


• Malek: (pirata)
  – El segon de Saïd.
  – Anhela el poder
    de la nau.
  – Saïd el destitueix del càrrec.
• Osman:
    – Aspira a fer diners per poder casar-se amb la dona que estima.

• Mahomet:
    – Ambiciona fer-se ric amb la pirateria.
    – No entén i no accepta la generositat de Saïd.

• Guillem:
   – És militar, creu que ha d’obeir a Carles.
   – Mostra la seva vanitat proclamant-se heroi de la lluita contra els
     corsaris.
   – Aspira a ser capità del vaixell.

• Roc:
   – És mariner i obeeix a Ferran. És un home senzill i poruc.
EQUILIBRIS
• Al llarg de l’obra sorgiran diferents fusions entre
  contraris.
  • Religió:
      – Cristians: representats per la figura de Blanca.
      – Musulmans: representats per la figura de Saïd.


  • Elements:
      – Mar: representat per Saïd.
      – Cel: representat per Blanca
• La unió dels elements només es pot consumar a
  través de la mort.
   – Exemple darrere escena:
     • Saïd: Al mar!
     • Blanca: Al cel!
         – (Els dos es llancen al mar)


  – A continuació, Ferran informa:
     • Ferran: Al fons, ni rastre!
         – CONCLUSIÓ: el mar i el cel només poden retrobar-
           se a l’horitzó.
CATARSI
• Experiència interior purificadora provocada per un
  estímul extern. També es coneix com a
  "l'alliberament de les passions".
   – Exemples:
      • Saïd: no és el pirata temible
        que vol aparentar, sinó una
        persona sensible i noble.
      • Blanca: no és la noia innocent, la qual fa tot el que el
        pare li mana; es desperta i tria el seu camí.
FEMENITAT I MASCULINITAT
• Femenitat: l’amor determina aquest univers. Suma
  de:
   – Virtut i Bellesa:
      • Persona molt pura, molt obedient.
   – Maternitat:
      • Blanca: evoca la mare i els seus besos pels
        sentiments que li desperta Saïd.
      • Amor matern harmonitzat en amor passional.

• Masculinitat: inflexibilitat intolerant.
   – Carles: antagonista. No permet la relació amorosa.
SIMBOLOGIA
• Cambra: l’expressió del món subjectiu
  dels personatges.
• Contemplacio del mar i el cel
  escenari on es poden projectar
  els somnis i els desigs (horitzó).

           • Vaixell:metàfora del dinamisme de la vida.
           • Llum: coneixement de la realitat / revelació.
           • Foscor: (desenllaç) interior de l’ànima humana.
• Punyal (amb empunyedura de creu): representació
  visual del fonament hipòcrita d’un cert cristianisme:
   – Saïd: l’odi unit al perdó; l’anyell al tigre // Lo punyal i la
     creu, tot d’una peça.

• Blanca: el color significa puresa.
   – La Blanca havia viscut pura, adorant a Déu.
     Sense contacte físic amb els altres.
   – La mare de Saïd es deia Blanca, no li
     importaven les diferències entre religions.
INSPIRACIÓ EN LA SEVA VIDA
• Certs aspectes de la vida de Guimerà van determinar temes i
  característiques de personatges de la seva obra:

   – Complex de mestís: Adaptació a Catalunya i a la seva
     llengua. Quan va arribar tenia 7 anys (Saïd alter ego de
     l’autor?).

   – Figura de la mare: Saïd sempre
     pensa en la seva mare Blanca.
      Saïd: M’he sentit aquí un salt!
      La mare es deia aquest nom!
INFLUÈNCIES LITERÀRIES
• Víctor Hugo:
  – Trenca les unitats de temps i lloc
    (típiques del neoclassicisme).
  – Defensa el geni i la inspiració com
    a motor d’acció.
  – S’aferra a l’observació de la realitat com a germen de les
    trames.
  – Demana més profunditat als personatges (Saïd i Blanca).
  – Personatges dignes d’admiració per les dicotomies existencials
    a les quals s’enfronten (contradiccions de Saïd).
• Shakespeare:
   – No respecta les 3 unitats (especialment
     la d’acció).
   – Història d’amor impossible
     (Romeu i Julieta/ Saïd i Blanca).
   – Protagonistes de condició humil.
   – Escena còmica enmig del drama
     (Guillem/Roc).

• Schiller
   – Personatges que defensen la seva
      identitat, el seu món interior contra
     un món hostil que els nega poder-se
     realitzar (heroi ètic).
LLENGUA, ESTIL I VERS
• Punt de vista formal: obra innovadora en el
   context teatral del moment.
• Llenguatge acostat als usos del seu temps.
• Els diàlegs són vivaços (llengua dinàmica).
• Versos: decasíl·lab blanc (superació dels formats neoclàssics
  heptasíl·labs).
• Ús de l’hipèrbaton.
• Fa ús del registre que es correspon amb un estrat social determinat.
• Creació d’imatges poètiques. Ex: menyspreu a Carles.
   – Saïd: Un gall sense esperons i sense cresta / Vull veure el vanitós com
     s’estarrufa.

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanyajoanmolar
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanagemmaencamp
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaMercè Bigorra
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDAjoanpol
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recercaAnabel Ponce
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRAnabel Ponce
 
EL MODERNISME
EL MODERNISMEEL MODERNISME
EL MODERNISMEkwart
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIISílvia Montals
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 

Mais procurados (20)

Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Autors d'avantguarda
Autors d'avantguardaAutors d'avantguarda
Autors d'avantguarda
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
El modernisme català
El modernisme catalàEl modernisme català
El modernisme català
 
6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca
 
Afusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig GoyaAfusellaments del 3 de maig Goya
Afusellaments del 3 de maig Goya
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
Estructura treball recerca
Estructura treball recercaEstructura treball recerca
Estructura treball recerca
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
Com fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDRCom fer una exposició oral - TDR
Com fer una exposició oral - TDR
 
EL MODERNISME
EL MODERNISMEEL MODERNISME
EL MODERNISME
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTSLAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS.APUNTS
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 

Destaque

Jocs Florals 2016
Jocs Florals 2016Jocs Florals 2016
Jocs Florals 2016Redaccions
 
Jocs florals 2015 stma trinitat
Jocs florals 2015 stma trinitatJocs florals 2015 stma trinitat
Jocs florals 2015 stma trinitatRedaccions
 
Certamen Sant Jordi 2017: finalistes i premiats
Certamen Sant Jordi 2017: finalistes i premiatsCertamen Sant Jordi 2017: finalistes i premiats
Certamen Sant Jordi 2017: finalistes i premiatsRedaccions
 
Recomanacions llibres estiu 2016
Recomanacions llibres estiu 2016Recomanacions llibres estiu 2016
Recomanacions llibres estiu 2016Redaccions
 
Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Jud93
 
Educación de la vieja a la nueva enseñanza
Educación de la vieja a la nueva enseñanzaEducación de la vieja a la nueva enseñanza
Educación de la vieja a la nueva enseñanzaAngel Gonzalez
 
Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.Neus Cortiella
 
Premis Nobel de la Pau
Premis Nobel de la PauPremis Nobel de la Pau
Premis Nobel de la PauEva Puertes
 

Destaque (10)

Jocs Florals 2016
Jocs Florals 2016Jocs Florals 2016
Jocs Florals 2016
 
Jocs florals 2015 stma trinitat
Jocs florals 2015 stma trinitatJocs florals 2015 stma trinitat
Jocs florals 2015 stma trinitat
 
Certamen Sant Jordi 2017: finalistes i premiats
Certamen Sant Jordi 2017: finalistes i premiatsCertamen Sant Jordi 2017: finalistes i premiats
Certamen Sant Jordi 2017: finalistes i premiats
 
Recomanacions llibres estiu 2016
Recomanacions llibres estiu 2016Recomanacions llibres estiu 2016
Recomanacions llibres estiu 2016
 
Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)
 
Les Preposicions
Les PreposicionsLes Preposicions
Les Preposicions
 
Educación de la vieja a la nueva enseñanza
Educación de la vieja a la nueva enseñanzaEducación de la vieja a la nueva enseñanza
Educación de la vieja a la nueva enseñanza
 
Cossos geomètrics
Cossos geomètricsCossos geomètrics
Cossos geomètrics
 
Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.
 
Premis Nobel de la Pau
Premis Nobel de la PauPremis Nobel de la Pau
Premis Nobel de la Pau
 

Semelhante a Mar i cel

Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraClub lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraBiblioteca. Museu Marítim
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeSílvia Montals
 
Mites i llegendes
Mites i llegendesMites i llegendes
Mites i llegendesarritatanet
 
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci BertranaAnàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertranalurdessaavedra
 
Angel guimera
Angel guimeraAngel guimera
Angel guimeradolors
 
La bogeria m.àngels, lídia, dani
La bogeria m.àngels, lídia, daniLa bogeria m.àngels, lídia, dani
La bogeria m.àngels, lídia, daniimsosu
 
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.Amparo
 
Composició iv
Composició ivComposició iv
Composició ivrosaalmata
 
Guimerà terra baixa
Guimerà terra baixaGuimerà terra baixa
Guimerà terra baixajoanpol
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxjoanpol
 
Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Antonia Mulet
 
Teatre de finals del xix
Teatre de finals del xixTeatre de finals del xix
Teatre de finals del xixÀngel Carrera
 

Semelhante a Mar i cel (20)

El teatre català
El teatre catalàEl teatre català
El teatre català
 
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boiraClub lectura Dossier Ronda naval sota la boira
Club lectura Dossier Ronda naval sota la boira
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Quadern d'aram
Quadern d'aramQuadern d'aram
Quadern d'aram
 
Mites i llegendes
Mites i llegendesMites i llegendes
Mites i llegendes
 
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci BertranaAnàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana
 
Angel guimera
Angel guimeraAngel guimera
Angel guimera
 
La bogeria m.àngels, lídia, dani
La bogeria m.àngels, lídia, daniLa bogeria m.àngels, lídia, dani
La bogeria m.àngels, lídia, dani
 
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.
Mercè rodoreda lluís a. i l luís c.
 
Composició iv
Composició ivComposició iv
Composició iv
 
Guimerà terra baixa
Guimerà terra baixaGuimerà terra baixa
Guimerà terra baixa
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6Exercicis Dautoavaluacio6
Exercicis Dautoavaluacio6
 
Teatre de finals del xix
Teatre de finals del xixTeatre de finals del xix
Teatre de finals del xix
 
Montserrat Roig
Montserrat RoigMontserrat Roig
Montserrat Roig
 
El Romanticisme i la Renaixença
El Romanticisme i la RenaixençaEl Romanticisme i la Renaixença
El Romanticisme i la Renaixença
 
Poesia contemporània
Poesia contemporàniaPoesia contemporània
Poesia contemporània
 
Avantguardes
AvantguardesAvantguardes
Avantguardes
 
Power Point
Power PointPower Point
Power Point
 
Càndid o l'optimisme
Càndid o l'optimismeCàndid o l'optimisme
Càndid o l'optimisme
 

Mais de Sílvia Montals

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Sílvia Montals
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratSílvia Montals
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratSílvia Montals
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaSílvia Montals
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textSílvia Montals
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Sílvia Montals
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreSílvia Montals
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.Sílvia Montals
 

Mais de Sílvia Montals (20)

Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)Anàlisi Mirall trencat (nou)
Anàlisi Mirall trencat (nou)
 
Quadre coordinades
Quadre coordinadesQuadre coordinades
Quadre coordinades
 
Presentació 3r ESO
Presentació 3r ESOPresentació 3r ESO
Presentació 3r ESO
 
Presentació 4t ESO
Presentació 4t ESOPresentació 4t ESO
Presentació 4t ESO
 
Presentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de BatxilleratPresentació 1r de Batxillerat
Presentació 1r de Batxillerat
 
Presentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxilleratPresentació 2n batxillerat
Presentació 2n batxillerat
 
Literatura Catalana
Literatura CatalanaLiteratura Catalana
Literatura Catalana
 
Pista whatsapp
Pista whatsappPista whatsapp
Pista whatsapp
 
Tema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüísticaTema 6. La diversitat lingüística
Tema 6. La diversitat lingüística
 
Tema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del textTema 5. Les propietats del text
Tema 5. Les propietats del text
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
Article d'opinió
Article d'opinióArticle d'opinió
Article d'opinió
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Tema 1. fonètica
Tema 1. fonèticaTema 1. fonètica
Tema 1. fonètica
 
Cims borrascosos
Cims borrascososCims borrascosos
Cims borrascosos
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Com fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibreCom fer una exposició oral d'un llibre
Com fer una exposició oral d'un llibre
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
 
Anàlisi Hamlet
Anàlisi HamletAnàlisi Hamlet
Anàlisi Hamlet
 

Último

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Último (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

Mar i cel

  • 1. MAR I CEL Àngel Guimerà Sílvia Montals
  • 2. AUTOR • Neix a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1815. • El seu pare es traslladà a les Canàries per ajudar un familiar amb el negoci de vins. Allà va conèixer la mare de Guimerà (Margarita Jorge). • Quan Guimerà tenia 7 anys, la família decidí tornar a Catalunya. • Estudiarà a Barcelona i aprendrà la tècnica de versificar en castellà. • Més endavant, es vincula al moviment literari de la Renaixença. • Al 1877 s’endú tots els premis dels Jocs Florals i és nomenat Mestre en Gai Saber. • Primerament conreà poesia; després, teatre. • Mor a Barcelona el 18 de juliol del 1924.
  • 3. • Figura indiscutible al voltant del qual gira tot el teatre català del s.XIX. Va ser innovador per a l’època: – La capacitat de crear personatges que viuen: • Immersos en una dimensió individual d’arrel passional • I en una problemàtica col·lectiva que els condiciona. • Obres principals: – Mar i Cel – Terra Baixa – Maria Rosa – La filla del mar
  • 4. ETAPES DE L’OBRA DE GUIMERÀ • 1a etapa (1879-1890) – Etapa més romàntica. – Inspiració amb Víctor Hugo i Shakespeare. – Obres: Mar i cel i El fill del rei. • 2a etapa (1890-1900) – Aproximació al realisme: quotidianitat de Catalunya. – Obres: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. • 3a etapa: (1901-1911) – Davallada. Empra nous camins: – Obres: L’aranya i La Santa Espina • 4a etapa (1917-1921) – Intenta tornar als temes de la primera etapa.
  • 5. CREACIÓ, ESTRENA I RECEPCIÓ • Mar i Cel es va estrenar al teatre Romea el 7 de febrer de 1888. • El 1885 ja estava escrita, però el panorama de teatre català en aquell moment era complicat. – Es mostrava poc interès pel gènere de la tragèdia. – El públic solia veure obres amb molts canvis de decorats (a Mar i Cel l’acció transcorre sempre al mateix lloc). • L’estrena va ser exitosa, però Frederic Soler (encarregat del Romea) volia retirar-la al cap de pocs dies d’estrenar-se. • Els amics de Guimerà, però, es van reunir per omplir el teatre. Així doncs, l’obra va continuar realitzant-se.
  • 6. MOVIMENT • L’obra Mar i Cel conté característiques del moviment romàntic i realistes: – Romàntiques: • Història passional. Exaltació dels sentiments. • Ésser marginat: Saïd (musulmà, pirata, allunyat de la terra). • Recerca de la identitad en un món esclavitzat pels dogmes (recuperació del jo personal  subjectivisme). – Saïd: mes, què passa en mon ser? • Els personatges trenquen amb qualsevol tradició que ofegui la seva llibertat (són rebels).
  • 7. • La nit (l’obra comença en el crepuscle i acaba a la nit amb la presència de la lluna). – És el caient de la tarda – Ix la lluna, que il·lumina de ple a Saïd. • L’obra se situa en un moment històric determinat (expulsió dels moriscos). – Realistes: • Col·loquialisme del llenguatge. – Saïd:Mal llamp! No en saps! // Saïd: Jo? Bah! • Els personatges fan feines quotidianes (neteja d’armes). – Mahomet assegut a terra netejant armesque les dóna a Osman perquè les pengi per les parets i del pal major. • Detallisme en les descripcions.
  • 8. ARGUMENT • Explica la tràgica història d’amor, situada en alta mar, entre: – Un corsari morisc (Saïd) que va ser expulsat de València. • Saïd: Gemecs me despertaren; tot lo poble vegí a l’entorn a dins d’una galera, i cendrosa la terra s’allunyava. – I una dona cristiana (Blanca). • Blanca: Bé pot ser en esta nau me tinga (Déu) per provar-li mon cor, jo us ho juro, que per mi em guanyaré lo ser-li esposa. • S’observaran les diferències entre dues persones de religions i cultures diferents.
  • 9. TEMA • L’eix fonamental de l’obra: – L’amor impossibilitat per la pertinença dels amants a dos universos oposats (religió) sense solució de continuïtat. – És una dicotomia d’arrel romàntica.
  • 10. CARACTERÍSTIQUES • Voluntat d’aconseguir versemblança en: – La plasmació de la psicologia dels personatges – La fixació de l’entorn. • Ús de la unitat de lloc que, amb la del temps, permet assolir una condensació dramàtica. • Cada acte comença i acaba amb una lògica interna, coherent i ben travada. • Acotacions: descriuen molt bé l’espai escènic.
  • 11. • Aparts: intervencions dels personatges que es refereixen a ells mateixos. Expressen interioritats: – Joanot: Les seves inquietuts poden portar problemes. La por l’envaeix. A través de l’apart se sent segur. – Saïd: l’apart li permet reflexionar sobre l’impacte de veure plorar Blanca. • Monòlegs: permeten conèixer les històries dels personatges i el seu estat emocional. (p. 119)
  • 12. Conflictes dramàtics • Conflicte històric (àmbit col·lectiu): Expulsió dels moriscos al nord d’Àfrica. Fanatisme relgiós. – Carles: Cada un que mor s’obre l’infern per rebre’l, i s’obre el cel a qui, morint, lo mata. • Conflicte religiós (àmbit col·lectiu): cristians/musulmans. Es pot superar. – Saïd: Ella veia a Jesús; ell, al Profeta i tan feliços eren.
  • 13. • Conflicte amorós (àmbit individual): entre Blanca i Saïd. – Blanca: Que jo no vull que mori, que en ell trobo quelcom que no hi ha enlloc [...] I a l’una lo desig d’abraçar-lo m’esperona i de dar-li la vida unint los llavis! – Saïd: a mos llavis acut, i en ells rebenta per a dir-vos, oh Blanca, que us estimo més que s’estima vostre Déu als àngels, més que estima a ses hurís Mahoma […]
  • 14. ANÀLISI ESTRUCTURAL • ACTE PRIMER – És el plantejament de l’obra. – Consta de 19 escenes. – Manca notable d’acció. – Contacte forçat entre els representants de les dues religions oposades i també entre l’univers masculí i femení. – No hi ha cap acció primordial, però sí molta informació dels personatges.
  • 15. • Eel plantejament, amb gran rapidesa, va edificant diversos elements del passat que esdevindran la base de la profunditat psicològica dels personatges. • El plor i el dubte seran la base per a la construcció de l’amor entre els protagonistes. – Blanca: infància tancada en una cel·la. – Saïd: assassinat dels seus pares. Anhel de venjança. – Joanot: renegat del cristianisme.
  • 16. • ACTE SEGON – Nus de l’obra. – 19 escenes. Conté més acció. – Treu partit de tota la informació donada al 1r acte. – Comença amb molta pólvora ideològica i verbal. – Comencen els elements que qüestionen el dogma. – S’accelera l’acció i les tensions: provoca suspens al lector. – Saïd es construeix com a personatge romàntic (farcit de contradiccions). – Apareix la gelosia com a sentiment.
  • 17. • Támbé apareix la bogeria de Saïd (estat en què es troba a causa de les contradiccions que viu). • Saïd observa que el seu món és el dinamisme del mar, on ni les idees ni la religió poden aturar la seva passió (individualitat romàntica del protagonista). • L’arribada a l’Alger actua com a accelerador del final de l’acte.
  • 18. • ACTE TERCER – 12 escenes – La lluita i l’interès de poder: pretext per fer un flashback de com ha anat la lluita per prendre la nau. – El focus narratiu: canvi de la Blanca. – L’amor passional és el fil conductor. – Les escenes fan avaçar l’acció cap al desenllaç. – La tristesa : resultat de no poder harmonitzar els contraris. – La mort: • Superació de les contradiccions • Perennitat de l’amor
  • 19. LLOC • Tria d’un espai estàtic: un vaixell. – Concretament, a una cambra del vaixell dels corsaris algerins. • Intenció: fixar l’atenció en la paraula (mitjançant els versos per expressar florça i valor. • Guimerà demostra habilitat en escollir aquest espai: – Implica el pas del temps en el recorregut del trajecte. – La mobilitat de l’espai també implica la mobilitat de valors que transporta.
  • 20. • Metàfora del dinamisme de la vida – Itinerari: en un espai que no és terrenal (hi ha dubtes). – És una antítesi dels pensaments ancorats en la terra de les idees, conviccions i religions.
  • 21. • Espai d’acció: – Vaixell. • Espais semàntics: – Mar: Saïd sempre estarà vinculat al mar – Cel: la Blanca, en un inici, està lligada al cel. • És l’espai connotat per l’imaginari cristià. • S’utilitza per dissenyar la presó en què es troba tancada Blanca.
  • 22. • Ela impossibilitat d’unir els contraris es materialitza en la imatge de l’horitzó (com a no-lloc): – Destí de la trama dramàtica: Alger – Destí de la trama simbòlica: horitzó. • No-lloc: punt de trobada de la unió dels contraris. • Il·lusió òptica d’una línia que no es pot abastar i s’allunya de terra. • Comportarà la desaparició del jo dels protagonistes.
  • 23. TEMPS • Temps històric: L’acció transcorre en el marc del s.XVII (1609 expulsió dels moriscos). • Temps dinàmic: El temps actua com a guia per universalitzar el tema del mestissatge. – El transcurs del temps a dalt del vaixell: temps de la tragèdia. – El pas del temps ve donada per l’itinerari de la nau. • Temps atmosfèric (lleu). L’obra comença en el crepuscle i acaba amb l’arribada de la nit.
  • 24. PERSONATGES - Creació dels personatges: basada en: • La versemblança psicològica. - Personatges principals: Tenen una veritable complexitat emocional (Saïd i Blanca). - Personatges secundaris: esboçats amb poques i ràpides intervencions:  Donen un caràcter  Transmeten informació bàsica per situar els personatges.
  • 25. • Saïd: – Capità del vaixell d’uns corsaris algerians. – Exerceix la seva autoritat sense acceptar rèpliques. – Ataca vaixells cristians per obtenir un bon botí. – És un morisc, expulsat d’Espanya que va patir la mort criminal dels seus pares (la mare era cristiana). – S’entendreix quan s’assabenta del nom de la seva captiva (Blanca). La seva mare també es deia així.
  • 26. – Característiques: generositat i noblesa. – Sap perdonar. – Està en contradicció amb ell mateix: no pot solucionar els dubtes de la seva identitat. • Oscil·la entre: – El furor bàrbar – La puresa d’un infant. • La motivació emocional determinarà el bàndol que elegeix.
  • 27. • Blanca: – Filla de Carles. Captiva al vaixell dels corsaris. – La seva mare morí quan tenia 4 anys. – El seu destí ve marcat pel pare: lliurar-se a Déu. – Té una educació repressora marcada per la religiositat fanàtica del seu pare. – El pare la portava a Barcelona per ingressar com a monja al convent del Carme. – Ha perdut l’alegria i el goig de viure. • Blanca: El món, jo l’avorreixo.
  • 28. • Té por de caure com esclava del sultà d’Argel. • En un moment, experimenta la temptació del suïcidi (el pare li explica que és pecat). • Contrariada amb els seus sentiments, intenta matar Saïd. Ell la perdona i observa la bondat i la compassió del pirata, tot i que continua angoixada pel sentiment de culpa i pecat.
  • 29. • Carles: – Pare de Blanca. És vidu i ric. – Sembla que està al servei del rei i el segueix una milícia que l’obeeix. – Té una germana que és l’abadessa del convent del Carme de Barcelona. – Odia els moriscos i els vol exterminar. – Persona intolerant i autoritària. – Inaccessible emocionalment. – S’oposa a la relació Blanca/Saïd.
  • 30. • Passa per la devoció entusiasta per la filla, quan l’obeeix; al to amenaçador, quan no segueix les seves ordres. • S’identifica amb l’expressió del poder absolut. • Acaba matant, involuntàriament, la seva filla.
  • 31. • Ferran: – És el cosí de la Blanca i el patró del vaixell cristià que ha sortit de Mallorca. – Està enamorat de Blanca des que era infant. – Li preocupa l’enclaustrament que viu la seva cosina. – Intenta convèncer-la de la seva visió erròria de la religió i la necessitat d’obrir-se al món. – És valent, arrogant, positiu, prudent i assenyat. – Actuarà en defensa de Saïd, s’adona de la seva generositat.
  • 32. • Joanot: – Renegat del cristianisme. – Se sent culpable de ser “un fill de Mahoma” i haver renegat de la seva religió. – Va matar la seva dona quan vivia a Espanya perquè l’enganyava amb un altre home. Així que va fugir a Alger per por al càstig. – Intenta ajudar els cristians empresonats. – Saïd el converteix en el seu segon. D’aquesta manera, durà a terme l’alliberament dels cristians.
  • 33. • Hassen (pirata): – Home de confiança i fidel servidor de Saïd. – Parla del seu amo amb admiració. – S’adona de l’alliberament de cristians i dóna l’alarma. • Malek: (pirata) – El segon de Saïd. – Anhela el poder de la nau. – Saïd el destitueix del càrrec.
  • 34. • Osman: – Aspira a fer diners per poder casar-se amb la dona que estima. • Mahomet: – Ambiciona fer-se ric amb la pirateria. – No entén i no accepta la generositat de Saïd. • Guillem: – És militar, creu que ha d’obeir a Carles. – Mostra la seva vanitat proclamant-se heroi de la lluita contra els corsaris. – Aspira a ser capità del vaixell. • Roc: – És mariner i obeeix a Ferran. És un home senzill i poruc.
  • 35. EQUILIBRIS • Al llarg de l’obra sorgiran diferents fusions entre contraris. • Religió: – Cristians: representats per la figura de Blanca. – Musulmans: representats per la figura de Saïd. • Elements: – Mar: representat per Saïd. – Cel: representat per Blanca
  • 36. • La unió dels elements només es pot consumar a través de la mort. – Exemple darrere escena: • Saïd: Al mar! • Blanca: Al cel! – (Els dos es llancen al mar) – A continuació, Ferran informa: • Ferran: Al fons, ni rastre! – CONCLUSIÓ: el mar i el cel només poden retrobar- se a l’horitzó.
  • 37. CATARSI • Experiència interior purificadora provocada per un estímul extern. També es coneix com a "l'alliberament de les passions". – Exemples: • Saïd: no és el pirata temible que vol aparentar, sinó una persona sensible i noble. • Blanca: no és la noia innocent, la qual fa tot el que el pare li mana; es desperta i tria el seu camí.
  • 38. FEMENITAT I MASCULINITAT • Femenitat: l’amor determina aquest univers. Suma de: – Virtut i Bellesa: • Persona molt pura, molt obedient. – Maternitat: • Blanca: evoca la mare i els seus besos pels sentiments que li desperta Saïd. • Amor matern harmonitzat en amor passional. • Masculinitat: inflexibilitat intolerant. – Carles: antagonista. No permet la relació amorosa.
  • 39. SIMBOLOGIA • Cambra: l’expressió del món subjectiu dels personatges. • Contemplacio del mar i el cel escenari on es poden projectar els somnis i els desigs (horitzó). • Vaixell:metàfora del dinamisme de la vida. • Llum: coneixement de la realitat / revelació. • Foscor: (desenllaç) interior de l’ànima humana.
  • 40. • Punyal (amb empunyedura de creu): representació visual del fonament hipòcrita d’un cert cristianisme: – Saïd: l’odi unit al perdó; l’anyell al tigre // Lo punyal i la creu, tot d’una peça. • Blanca: el color significa puresa. – La Blanca havia viscut pura, adorant a Déu. Sense contacte físic amb els altres. – La mare de Saïd es deia Blanca, no li importaven les diferències entre religions.
  • 41. INSPIRACIÓ EN LA SEVA VIDA • Certs aspectes de la vida de Guimerà van determinar temes i característiques de personatges de la seva obra: – Complex de mestís: Adaptació a Catalunya i a la seva llengua. Quan va arribar tenia 7 anys (Saïd alter ego de l’autor?). – Figura de la mare: Saïd sempre pensa en la seva mare Blanca. Saïd: M’he sentit aquí un salt! La mare es deia aquest nom!
  • 42. INFLUÈNCIES LITERÀRIES • Víctor Hugo: – Trenca les unitats de temps i lloc (típiques del neoclassicisme). – Defensa el geni i la inspiració com a motor d’acció. – S’aferra a l’observació de la realitat com a germen de les trames. – Demana més profunditat als personatges (Saïd i Blanca). – Personatges dignes d’admiració per les dicotomies existencials a les quals s’enfronten (contradiccions de Saïd).
  • 43. • Shakespeare: – No respecta les 3 unitats (especialment la d’acció). – Història d’amor impossible (Romeu i Julieta/ Saïd i Blanca). – Protagonistes de condició humil. – Escena còmica enmig del drama (Guillem/Roc). • Schiller – Personatges que defensen la seva identitat, el seu món interior contra un món hostil que els nega poder-se realitzar (heroi ètic).
  • 44. LLENGUA, ESTIL I VERS • Punt de vista formal: obra innovadora en el context teatral del moment. • Llenguatge acostat als usos del seu temps. • Els diàlegs són vivaços (llengua dinàmica). • Versos: decasíl·lab blanc (superació dels formats neoclàssics heptasíl·labs). • Ús de l’hipèrbaton. • Fa ús del registre que es correspon amb un estrat social determinat. • Creació d’imatges poètiques. Ex: menyspreu a Carles. – Saïd: Un gall sense esperons i sense cresta / Vull veure el vanitós com s’estarrufa.